“No surten a estomacar-se amb els mossos, però s’hi desfoguen”

Veïns que defensen el seu innegable dret al descans i que es queixen de certes mostres d’incivisme, joves que defensen el seu sacrosant dret a la festa nocturna, amb una letal pandèmia pel mig. La situació s’ha repetit els caps de setmana des de fa mesos, però amb la festa major la situació ha rebentat per totes les costures i les dues primeres nits festives han acabat amb enfrontaments entre alguns joves i membres dels antiavalots dels mossos d’esquadra (ARRO). 

 

La indignació –i un sentiment de vergonya– de molts ciutadans inunda les xarxes a la vista dels marrecs increpant i llençant objectes als agents. També entre qui vol veure una actuació desproporcionada. I l’Ajuntament què hi diu? Es podria haver evitat? S’hauria d’haver contemplat un espai on la canalla seguís la festa després que acabin els actes programats, com reclamen alguns, més laxes i comprensius amb el comportament juvenil? Es poden prendre mesures per a les nits que queden? El consistori fa a través de les xarxes “una crida a la responsabilitat i al civisme aquests dies, sobretot a les nits”, tot demanant “la col·laboració de tothom”, per afegir-hi que "hi ha una minoria que gaudeix amb la violència gratuïta, però també hi ha molt jovent, molts d’ells menors, que es poden veure afectats en aquesta situació" i recordar que "és responsabilitat de tothom aïllar aquests comportaments violents i condemnar-los". No obstant, a preguntes d'aquest rotatiu l'alcalde, Jordi Fàbrega, es limita a un lacònic "òbviament les mesures que prendrem no les anunciarem per premsa", seguit d'un "no faré més declaracions" en ser interrogat sobre si no s'havia previst que es poguessin produir incidents en les nits precedents.

 

Les educades demandes consistorials, no obstant això, no serveixen per evitar accions incíviques que van des de pintades sobre els murs a uns carrers que queden plens d’escombreries, llaunes i ampolles prinicpalment, o queixes de pixums humans als portals o de llançament de vidres cap als balcons, segons algunes de les denúncies que els afectats han fet públiques a les xarxes socials. “Porten unes motxilles on hi ha de tot: botellins de vidre buits, pedres, llaunes i fins i tot garrots”, assegura algú en un fòrum de Facebook. 

 

“Des que va acabar el confinament, cada cap de setmana s’intenta fer alguna cosa, sigui en un pàrquing o la plaça del Carme, i fins ara l’actuació dels mossos i la policia local solia ser fer presència, demanar-nos que féssim menys soroll i marxar”, explica un jove que, adverteix, ni ha estat involucrat en els fets ni els aprova, però sí que n’ha estat testimoni. “I a la festa major què ha passat? Doncs que ha sortit el triple de gent que un altre cap de setmana”. També, argumenta, la major part dels que han participat en els aldarulls “són gent que ni estudia ni treballa, que consumeix drogues i en alguns casos viuen en pisos ocupats”. A ells, reconeix, s’hi han afegit d’altres “perquè volen sortir de festa”. Això, continua, en una situació d’incertesa sobre la pandèmia, amb la influència dels negacionistes pel mig, “que acaba repercutint” en forma d’enfrontament amb la policia. A la Seu com en altres ciutats, recorda. 

 

Així, es genera la tempesta perfecta. “Els joves no surten de festa per estomacar-se amb els mossos, però veuen que no tenen un lloc on estar de festa i amb qui es desfoguen?” A banda “que molts van borratxos i d’altres van com van”. 

“Entenc els veïns que estiguin farts, perquè això no ha estat cosa de la festa major, sinó que fa mesos que hi ha festa aquí, festa allà; ara només ha canviat que ha sortit el triple de gent”, reflexiona. Abans de concloure amb una visió pessimista sobre la ciutat: “S’està convertint en un lloc que no li recomano a ningú”.