Només una de cada quatre famílies posa normes per a l’ús de mòbils i tauletes

“Baix nivell de control parental” tant pel que fa a l’ús que fan els seus fills de les tecnologies com dels continguts als quals accedeixen. Unes tecnologies a les quals, almenys pel que fa al mòbil, tenen accés a partir dels 10 anys. Així ho ha fet palès aquest matí la ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, durant la presentació de l’enquesta sobre l’impacte de la tecnologia en l’adolescència. I és que l’estudi no pot ser més revelador en aquest sentit. Així, de les respostes dels 2.000 adolescents que han fet l’enquesta es desprèn que només un 25% dels progenitors posen normes als fills a l’hora d’utilitzar les tecnologies i un 24% en limiten les hores d’ús. I el percentatge cau encara més en relació amb els continguts als quals els joves poden accedir, de manera que sols un 14,3% els limiten. 

Això sí, en una de cada quatre llars hi ha discussions setmanals per l’ús del mòbil, les tauletes i els ordinadors. En aquest sentit, tant Vilarrubla com el coordinador de l’eix societat d’Andorra Recerca i Innovació, Joan Micó, i el director d’Unicef Andorra, Albert Mora, han apel·lar a la necessitat de recuperar l’educació per l’exemple, perquè si prop del 41% dels pares i mares acostumem a fer servir el mòbil durant els àpats familiars, per exemple, és complicat que els fills no ho facin i siguin capaços de desconnectar almenys durant un temps. Però la problemàtica no és només una qüestió d’atenció o de distribució del temps, sinó que “l’enquesta mostra una relació directa entre la baixa supervisió parental, l’augment de les situacions de risc i la davallada de la salut emocional dels joves”, ha destacat la ministra. I això sí que és “el més preocupant”. A més, l’estudi revela que si els progenitors estableixen normes en la utilització dels diferents dispositius, hi ha una disminució significativa d’una bona part de les pràctiques de risc en línia. De tota manera, més enllà dels àpats familiars els adolescents accedeixen a internet a qualsevol hora del dia i de la nit. Així, més de la meitat reconeix que s’emporta el mòbil a l’habitació a la nit i el 17,5% diu que el fa servir també passada la mitjanit cada dia o quasi cada dia, i un 29% de manera ocasional alguna vegada a la setmana.

Davant d’aquesta situació, Vilarrubla ha admès que s’ha fet molt èmfasi a fer de les escoles espais segurs a nivell tecnològic però “potser no s’ha pensat tant a com acompanyar les famílies”.  Per aquest motiu, a més de presentar els resultats de l’estudi als directors de les escoles dels alumnes que van participar en l’enquesta, avui mateix també s'han exposat a les associacions de pares i a les entitats relacionades amb els adolescents. Ara, una de les línies de treball obertes és veure com es pot ajudar les famílies perquè també puguin educar en el bon ús de les noves tecnologies. Per això “es faran tallers i formacions a les famílies perquè els seus fills tinguin una bona salut tecnològica”.

Un 14,3% haurien patit assetjament a les xarxes
S’estima que un 14,3% dels 2.000 alumnes de segona ensenyança que han respost l’enquesta sobre l’impacte de les noves tecnologies en l’adolescència haurien patit ciberassetjament. Es tracta d’unes dades similars al primer i segon cicle i tampoc s’observen grans diferències per gènere, tot i que “les noies presenten percentatges més elevats de víctimes pures i els nois, de víctimes agressores”, segons ha detallat avui el coordinador de l’eix societat d’Andorra Recerca + Innovació, Joan Micó. També ha exposat que un 10% dels adolescents tenen consciència d’haver patit assetjament algun cop a la vida, un 2,2% en l’últim any i un 1% en el moment de contestar l’enquesta. En relació amb això, la ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, ha remarcat que una de les conclusions de l’estudi és que la lluita contra l’assetjament escolar i el ciberassetjament ha de continuar sent una prioritat. Així mateix, ha recordat que tot i que s’han fet molts esforços per part dels centres educatius i institucions els últims anys en matèria de convivència, cal continuar treballant per detectar i solucionar aquests casos.