Okupes a casa? Truqui al 112

S’albirava un ple concorregut i calentet. Amb un intent d’ocupació a Canonges avortat pels veïns mateixos, i no sense danys personals, durant el dia s’havien donat cita per assistir-hi, atès que ja s’hi havia de debatre la moció presentada per Compromís. “Em sento desprotegida i estic dolguda”. Ho expressava una veïna, en consonància amb el que abans i després deien les altres veus que s’anaven aixecant d’entre la  nombrosa assistència –les cadires es van quedar curtes–. Això en el torn final, el reservat al públic (i el que no queda registrat a la gravació de YouTube), després de debatre una moció el resultat de la qual, entre punts i contrapunts, vots i transaccions al mateix alcalde se li feia un embolic. 

Entre els veïns hi havia més concordança a l’hora de dibuixar una situació que els produeix por i indignació. Amb una queixa recurrent: si s’adrecen a la policia municipal per denunciar una ocupació, d’aquí els deriven als mossos, i a comissaria els remeten al 112. Ja saben, els protocols. Quan els agents arriben, es troben amb vells coneguts, agafen dades i giren cua. Així les coses “haurem d’agafar un mosquetó i fer guàrdia, com a la mili”. El sarcasme com a remei contra la frustració. Contra els sorolls nocturns, les navalles que han sortit a relluir en baralles nocturnes, la brutícia, la inseguretat que els provoca. I ara “que ho sàpiguen, tenim una casa de prostitució al carrer de la Palma”. Perquè no tot passa al carrer Canonges. A Capdevila i adjacents. I a d’altres, la situació que descriuen és la mateixa.

Un Ajuntament “lligat”  
L’equip de govern, per boca de Francesc Viaplana, havia esgrimit els mateixos arguments que al llarg de tot aquest mandat bicèfal: l’Ajuntament està lligat de peus i mans. A banda de mut. No té eines. Ni idees? Aquí alguna dels mateixos veïns: “Inverteixin vostès en el barri”. Perquè ara mateix, com estan les coses, “si algú de vostès tingués 200.000 euros per invertir, els invertiria en el barri?”, interrogava a la corporació sencera. I un be negre!, devien pensar. Doncs ell sí que ho va fer, fa uns anys, per reformar casa i instal·lar negoci. Llàstima que no se’n pugui deslligar. “Facin que vinguin floristeries, petits negocis”. Bars no, si us plau. 

El prec llançat per una veïna acabava de resumir totes les intervencions (i en van ser moltes): “No ens importa del partit que sigueu, però poseu-vos d’acord per ajudar-nos a nosaltres”.

Doncs just abans ho intentaven, debatent i transaccionant els punts de la moció presentada per Compromís i defensada per Joan Barrera. Que volia que l’Ajuntament condemni “totes” les ocupacions, que “tots” els serveis municipals  i no únicament la policia s’impliquin per “forçar” la marxa dels ocupants il·legals, que es millori l’atenció social a persones vulnerables i que des del consistori es demani a les instàncies que legislen, Congrés i Parlament de Catalunya, que reformin les lleis al respecte. 

Sí però no. Era el punt de partida però els altres grups tenien matisos per introduir. Bernat Lavaquiol (CUP) es “negava” a considerar iguals totes les ocupacions –hi ha famílies necessitades i hi ha màfies: en realitat, tothom concordava– i el vocable “forçar” no li feia el pes. A Canonges, i al nucli antic, “hi ha un problema estructural”  que s’ha d’atacar. Com Viaplana, flairava aires de precampanya en la moció de Compromís. És “oportunista”, deia el batlle. “Oportuna”, responia Barrera. En tot cas, l’alcalde tornava a emprar l’argument habitual: “no tenim eines”. És que “estem promovent la cultura que afavoreix l’ocupació”, advertia Barrera, “mireu com a Andorra no tenen okupes, a ningú ni li passa pel cap”. Oh!, aprofitava Viaplana, “és que Andorra és un Estat independent”. No com nosaltres. Després li recordava a Barrera, que havia arribat a cridar aux armes citoyens: “Si cal, per ajudar aquests veïns hem de ratllar la legalitat, els regidors de Compromís estem decidits; i si vostès no volen, deixin pas”, que els representants públics no poden traspassar així com així els límits, que això és prevaricar. “I si vol forçar la sortida dels okupes, expliqui’ns com podem fer-ho”. Perquè per intensificar la vigilància policial també “hi ha els recursos que hi ha”, i no es pot plantar un cotxe patrulla permanentment davant de cada edifici ocupat (i ja són mitja dotzena com a mínim) i deixar “desvalguda la resta de la ciutat”.  

Són “excuses i més excuses”, contraatacava el portaveu de la plataforma socialista, perquè amb les mateixes lleis a tot l’Estat, “com és que a Catalunya es concentren el 42% de totes les ocupacions?” S’està convertint en un “fenomen cultural”. “Fem tot el que està a les nostres mans”, concloïa Viaplana. Suficient per als veïns? Han quedat conformes amb el que han vist i sentit?