Operació de salvament d’un periquito

L’Helma Quintana treballa en una botiga d’Escaldes-Engordany. Al centre de la parròquia, molt a prop de l’avinguda Carlemany. Ahir va obrir la porta a les 11 del matí. Res que no s’ajusti a la normalitat a excepció d’una visita imprevista: la d’un periquito. “Va entrar dins de la botiga i el vaig intentar agafar” per tal de protegir-lo. Però no ho va aconseguir. Al contrari, va volar cap a fora.

L’Helma és una apassionada dels animals i sap bé que a l’ocell li quedava poca vida per davant si seguia en llibertat. Per això no es va donar per vençuda i va continuar intentant recuperar-lo. Dues senyores que passaven en aquell moment davant de l’establiment es van mobilitzar per ajudar en el rescat. El periquito es resistia. Qui sap què passa pel cap d’un periquito.

I mentre l’operació estava en curs, un noi travessa el carrer des de l’altra voravia i s’acosta. Era el fotògraf del BonDia en recerca de les millors imatges de la jornada. “Amb ell segur que ens en sortim”, va respirar el grup, i va ser així com la maniobra va guanyar un  nou efectiu. L’Helma va treure de la botiga una capsa, a la qual hi va fer petits forats amb la clau de la porta perquè l’animal pogués respirar. Amb l’ajuda del mocador d’una de les vianants, la mà d’un altre i la capsa va ser possible tancar-lo dins. I ràpidament van portar l’ocell a la botiga de mascotes més propera per posar-lo dins d’un transportí.

L’operació no va passar desapercebuda per a la resta de vianants. Pocs moments després que el rescat de l’ocell finalitzés amb èxit, va arribar a l’escenari dels fets una senyora que havia passat per la zona instants abans. Volia saber quina havia estat la sort de l’animal. La qüestió és que a casa ja tenia dos periquitos i, arran d’aquest fet, ara el tindrà en acollida fins que aparegui el propietari. La crida per trobar l’amo ja s’ha fet a través de GosSOS. “Si ningú el reclama ja tindrà una casa i dos companys”, va afirmar satisfeta l’Helma, que va celebrar el treball en equip que va permetre salvar la vida del periquito. “Hauria mort esclafat, de por o d’inanició”, relata. Pel que sembla ell no s’ho imaginava pas i gaudia de valent de la llibertat. Mostra d’això és que en ser caçat va picotejar la mà del salvador. Clar que ja ho diuen, dona previnguda val per dues. I això mateix deu ser d’aplicació en el món animal: desconfia, que mai saps les intencions de l’altre.