Ordino clou l'estudi sobre la toponímia amb 3.842 mots que han permès conèixer històries i enigmes

La consellera d'Educació, Joventut, Cultura i Benestar Social del comú d'Ordino, Vanessa Fenés, i la filòloga i coordinadora del projecte, Lídia Rabassa, han presentat aquest dilluns el darrer volum de l'estudi de la toponímia de la vall d'Ordino, un projecte que es va començar a gestar el 1996 amb el primer volum dedicat a la Cortinada, Arans i l'Ensegur, va continuar el 2016 amb un segon volum dedicat a Llorts i el Serrat, i s'ha tancat aquest 2019 amb Sornàs, Ansalonga, Segudet i Ordino. En total s'han treballat i recollit 3.842 topònims (uns 610 en el primer volum, uns 1.290 en el segon i 1.939 en el tercer), el que ha permès "salvar-los", ja que amb els anys corrien el perill de desaparèixer, ha defensat Rabassa. El treball històric, que "reflecteix la realitat lingüística" d'un territori, d'un poble i d'un temps (el darrer segle), són també "patrimoni cultural" d'un país. I han permès conèixer històries curioses, vivències no explicades i fins i tot enigmes que probablement mai es podran arribar a resoldre.

Per reunir tot aquest nombre de topònims, i pel que fa al tercer volum concretament, s'ha comptat amb la participació dels anomenats informadors, gent d'Ordino de tota la vida entre 60 i 90 anys. Se'ls ha entrevistat i s'ha anat configurant una llista amb els mots –escrits i fonèticament transcrits–, així com la seva localització en el mapa de la parròquia. En tot moment "s'han respectat les particularitats del parlar andorrà" d'aquests informadors, ha explicat Rabassa, per sobre de l'ortografia i gramàtia actual. Per exemple, s'ha transcrit 'aubaga' en lloc d''obaga', 'anaie' en lloc d''anava', o s'ha mantingut el pronom 'lo'. La coordinadora del projecte ha defensat que els topònims "pertanyen al poble" i que els lingüistes ho han de tenir en compte a l'hora de fer-ne la transcripció.

Alguns topònims que ha volgut destacar la filòloga són 'la terra dels Pèsols', 'la terra dels Tolls', 'la terra de ca n'Olivet' o 'les feixes de les Pepes', un mot i una zona a Ansaonga que, malgrat que s'ha intentat, no s'ha descobert per què té aquest nom. O els nombrosos 'hortons' que, encara que puguin semblar zones d'horts, són zones "inestables" o que han patit esllavissades.

Rabassa també ha esmentat 'la caça del Tamarro', amb una història curiosa darrere, així com d'altres relats (també recollits a aquest tercer volum) que fins i tot amaguen "acudits verds", que no ha volgut desvetllar però que es troben a l'estudi.

Aquest tercer volum, igual que el segon, es pot consultar només en format digital. És "una oportunitat de reconstruir el passat i la història de la vall", ha defensat Fenés.