Pagar o no per l’aigua de l’aixeta

El projecte de llei d’economia circular, ja a tràmit parlamentari, estableix l’obligació dels establiments de restauració a “servir aigua de l’aixeta gratuïtament i a indicar de manera visible a la seva carta o en l’establiment la possibilitat per als consumidors de demanar aigua de l’aixeta gratuïtament”.

Malgrat que es tracta d’una qüestió que no es reguli fins ara amb la voluntat de reduir el consum d’envasos, són molts els establiments de restauració que ja ofereixen aigua de l’aixeta als seus clients, i fins i tot als que no ho són però en demanen. És el cas d’un local del carrer Doctor Nequi de la capital. “Sempre n’he donat, no té perquè prendre res al meu local,  fins i tot a gent que demana aigua calenta per fer els seus tes i no els cobro res”, explica el seu propietari, que admet que “no és una situació que es doni massa sovint” però sí que quan passa “els dono aquest servei i ja està”.

Un altre establiment proper, en aquest cas de la plaça Guillemó, també ha ofert i dona aigua a qui en demana. “Ens ha passat, gent que entra a la barra o a fora i et demana un vas d’aigua perquè té set, la boca seca o s’ha de prendre una pastilla, i li hem donat un vas d’aigua de l’aixeta i cap problema”, explica el responsable del local que avisa, però, que “el que no farem és donar un vas d’aigua a algú que s’assegui en una taula”, i que “si vol que prengui una aigua embotellada”.

En el cas dels restaurants que no tenen servei de bar la situació és una mica diferent. En un local del centre històric l’aigua de l’aixeta, tot i que filtrada amb un dispositiu especial, “ja està inclosa en el preu del menú”, mentre que en un altre establiment del mateix barri, l’ampolla d’aigua de l’aixeta, també filtrada i tractada, sí que es cobra al client que la demana com “qualsevol altra beguda de les ofertes a la carta”.

Cal recordar que des del 2010 l’Organització de les Nacions Unides (ONU) reconeix l’aigua com un dret humà i que des del 2019, la Unió Europea es va dotar també d’una legislació que afavoreix l’aigua corrent gratuïta. Amb tot, la distribució d’aigua gratuïta als establiments de restauració és una qüestió que s’ha abordat de manera diferent als països veïns.
Així, mentre que a França una llei de l’any 1967 ja obligava els establiments de restauració a oferir aigua de l’aixeta de forma gratuïta als seus clients, a Espanya aquesta qüestió no està regulada de manera general i cada comunitat autònoma i, sobretot, cada establiment fan el que lliurement volen.

D’aquesta manera, Navarra, Andalusia, Balears, i Castella i Lleó si han desenvolupat una normativa al respecte i els establiments de restauració d’aquestes comunitats sí que estan obligats a oferir aigua de l’aixeta de forma gratuïta als seus clients, fet que no passa a la resta de comunitats.

Aquesta situació, però, canviarà pròximament. I és que el Govern espanyol ha portat ja a tràmit parlamentari el projecte de llei de residus i sols contaminats, un text que, amb l’objectiu de reduir el consum d’envasos, preveu que els establiments d’hostaleria i restauració hagin d’oferir sempre als clients, consumidors o usuaris dels seus serveis la possibilitat de consumir aigua no envasada de forma gratuïta i complementària a l’oferta del propi establiment, sempre, evidentment, que compleixi les condicions sanitàries exigibles, aspecte que haurà de certificar l’ajuntament del municipi o l’empresa subministradora de l’aigua.

Terceravia vol que s’especifiqui l’opció de poder cobrar l’aigua provinent de sistemes de filtratge

El grup parlamentari Terceravia+Unió Laurediana+Independents ha entrat a Sindicatura cinc esmenes al projecte de llei d’economia circular, entre les quals una de relativa a la distribució als establiments de restauració d’aigua gratuïta als clients, segons va explicar la formació, que va precisar que de les cinc esmenes, elaborades pel conseller general Oliver Alis, una és de caràcter tècnic, dues per donar més seguretat jurídica al text i dues altres de modificació del contingut.

En el cas de l’esmena sobre la distribució d’aigua, Terceravia vol concretar més el text per tal de permetre cobrar l’aigua provinent de sistemes de filtratge professionals als usuaris i que la que provingui directament de l’aixeta se serveixi sense cap cost per al client. En aquesta línia, Alis va indicar que “d’una part pensem que cal precisar que l’aigua de l’aixeta ha d’estar proveïda a través de la xarxa de distribució per garantir que aquesta compleix amb els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua destinada al consum humà, tal com s’estableix en el decret del 17-10-2007 pel qual s’aprova el reglament relatiu als criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua destinada al consum humà, i, d’altra banda, creiem que els sistemes tècnics de tractament i filtratge d’aigua de l’aixeta, són dels processos més evidents pel que fa a l’economia circular”. D’aquesta manera, s’evita que l’establiment de restauració adquireixi aigua embotellada en ampolles de plàstic o de vidre, ja que el mateix establiment reomple les ampolles de vidre, i la seva comercialització no porta associat el transport per carretera d’aigua embotellada, evitant així el consum de combustibles fòssils entre altres. “Creiem que deixant aquesta possibilitat clara a la Llei, donarem garanties als establiments que opten per instal·lar aquest tipus de sistemes”, va remarcar el conseller general de Terceravia.

D’altra banda, i amb la voluntat d’evitar el malbaratament de productes alimentaris, des de la formació es proposa la creació d’un registre al ministeri de Medi Ambient, on s’aporti el llistat de productes, la seva marca comercial i, si n’hi ha, les raons per les quals l’operador en qüestió no en permet la donació. En aquest sentit, Alis va explicar que “pensem que el fet d’haver de justificar prop del ministeri les raons per les quals certs productes no poden ser donats, posa certa limitació a poder-los comercialitzar i farà aflorar les marques i productes que per alguna raó, els seus fabricants o distribuïdors no són sensibles amb el problema del malbaratament alimentari”.