Pallarés vol que la FAAD es redreci per tenir “un interlocutor únic”

Les converses que la ministra d’Afers Socials, Joventut i Habitatge, Judith Pallarés, ha anat mantenint els darrers mesos amb les associacions que resten a la Federació Andorrana d’Associacions de Persones amb Discapacitat (FAAD) i amb les que van anar marxant durant l’any 2020 per diverses discrepàncies ha donat fruit. I és que l’interès del ministeri és “reconduir la situació” per “disposar d’un interlocutor únic que representi les necessitats de tots els col·lectius”. Així doncs, Pallarés celebra que la FAAD de moment “tiri endavant”, però considera que a hores d’ara la situació encara no acaba d’estar resolta. 

Almenys pel que fa al compliment dels estatuts, s’ha salvat un escull amb la reincorporació de l’Associació de   Discapacitats Visuals i Auditius d’Andorra (Advaa). D’aquesta manera, ja són almenys tres les entitats que en formen part, tot i que cal recordar que segons el vocal de la FAAD i president de l’Associació per al Tractament i Rehabilitació de les Afeccions Neuromotrius a Andorra, Esclerosi Múltiple (Trana), Jacint Risco, actualment n’hi ha quatre o cinc d’associades, tenint en compte, a més, que no haurien complert els requisits adequats per formalitzar la seva suposada baixa. Cal tenir present que també la mateixa ministra va acceptar com a necessari per continuar mantenint la federació, que almenys en formessin part tres associacions.

Pallarés també assenyala que de les converses mantingudes amb les diferents entitats del col·lectiu se’n desprèn una visió positiva, ja que “es mostren pendents dels canvis que es puguin arribar a fer en relació amb els estatuts a través d’un treball conjunt”, motiu pel qual des del ministeri es vol buscar una persona “amb un perfil neutre que pugui reorientar les línies de treball de l’organisme” i representar les persones que pateixen alguna mena de discapacitat. “Es tracta de reajustar una mica el seu funcionament i recuperar la seva legitimitat com a entitat que representa tot un col·lectiu”, assevera.

Encara que des de la cartera d’Afers Socials s’estigui duent a terme una feina extensa per tal de redreçar la situació, la ministra posa en relleu que finalment “seran les associacions qui prendran la decisió de tornar o no”, i exposa que malgrat que donen suport a la reconstitució de la FAAD, “nosaltres no hi podem fer res més”.

Per la seva banda, el president de l’Associació de Malalts Reumàtics, Fibromiàlgies i de la Síndrome de Fatiga Crònica (Amare), Manel Fernández, una entitat que actualment forma  part de la FAAD, comenta que amb la nova incorporació l’organisme ja compleix amb els requisits que figuren als seus estatuts per mantenir-se actius i esperen que les associacions que al seu moment van abandonar la federació hi tornin per voluntat pròpia, posant en relleu que els actuals membres “no anirem darrere de ningú perquè es reincorporin”.
En aquest sentit, exposa que la FAAD “no té cap problema” i que les entitats que en formen part estan disposades a treballar per uns objectius comuns per millorar i facilitar la vida i els serveis bàsics a les persones amb discapacitat. A més, ressalta el posicionament de l’organisme, qui “mai va excloure ningú”, ans al contrari, “van marxar pel seu propi peu sense concretar els motius”.

Fernández considera que si van decidir fer un pas al costat és perquè “no se sentien a gust amb el treball que fèiem” i perquè “som una federació que aglutina totes les persones amb discapacitat i no podem pretendre acomplir els interessos individuals de cada entitat”. D’aquesta manera, deixa entreveure que “la manca de consens general” va ser el possible punt d’inflexió pel qual es va arribar a la situació que vivia la FAAD. I assenyala que la tasca de l’organisme “va més enllà dels interessos propis”.

Per concloure, el president d’Amare posa de manifest que el conflicte “el té Govern, no nosaltres, ja que són ells qui volen un únic interlocutor i veuen una manca d’unitat”, la qual “entenem”, però “som conscients que no és el nostre problema. A la FAAD treballem per l’interès general de totes les persones amb discapacitat i ho seguirem fent de la millor manera possible”.

D’altra banda, i de manera molt incipient encara, les associacions que donen suport a la Plataforma d’entitats cíviques i socials estan treballant els estatuts i consideren que la seva constitució no és incompatible amb la FAAD. 

La fibromiàlgia, a la cartera de serveis abans del març
La fibromiàlgia i la fatiga crònica seran reconegudes com a malalties i entraran a formar part de la cartera de serveis durant aquest trimestre. S’hi va comprometre el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, aquest dimecres en la roda de premsa posterior al consell de ministres. El ministre va excusar que fins ara no s’hagi fet a causa de la pandèmia, però va remarcar que l’interès del seu ministeri és que aquest reconeixement avanci amb la major celeritat i “contundència”. 

Segons va explicar, la cartera de serveis contemplarà l’atenció a la fribromiàlgia i a la fatiga crònica com a situacions patològiques que requereixen unes prestacions sanitàries específiques amb uns circuits propis.