El canvi en les condicions laborals dels monitors d’esquí que les estacions implementaran aquest any per adequar-se a la llei està marcant l’inici de la temporada d’hivern. La necessitat que aquests professionals passin a tenir contractes de 40 hores setmanals amb l’obligatorietat de fer un dia setmanal de descans, tal com indica el Codi de relacions laborals, no satisfà completament cap de les parts. I davant d’això, Ski Andorra ha traslladat una petició al grup parlamentari demòcrata perquè proposi a través d’una esmenes introduir al Codi de relacions laborals que ara s’està modificant alguna “especificitat” per al col·lectiu. D’aquesta manera, i en el mateix sentit que s’han expressat darrerament alguns directors i presidents de camps de neu, la patronal de l’esquí coincideix amb una demanda que ja va ser posada a sobre de la taula per l’Associació Andorrana de Monitors d’Esquí (AAME) durant la temporada passada.
El que caldrà ara conèixer és de quina manera es planteja dur a terme la mesura. Segons van informar des de l’AAME, la intenció de les societats explotadores seria fer que aquest col·lectiu passés a ser considerat professió de règim especial, un fet que evitaria haver de complir amb els festius que dicta la llei per als treballadors assalariats. Aquesta és una possibilitat que l’associació considera que cal estudiar. Preguntada sobre la qüestió, la directora d’Ski Andorra, Montse Guerrero, es va limitar a recordar que “monitor no és el mateix que una feina de despatx” i per això va remarcar que “caldria alguna especificitat” per al col·lectiu. En aquest sentit va explicar que els monitors potser durant la setmana només fan 15 hores a banda que la major part de la feina s’acumula d’11 a 13 hores, entre altres aspectes. Davant de la proposta feta per Ski Andorra, el president de l’AAME, Carles Iriarte, va contestar amb un “benvinguts al nostre discurs” i va afegir que “la professió de monitor és prou específica com per tenir un conveni específic” al mateix temps que es va preguntar per quin motiu la patronal no ho ha plantejat abans.
Una altra de les peticions que ha traslladat Ski Andorra al grup parlamentari demòcrata (i que ha sorgit dels representants dels monitors) és “flexibilitzar” el dia setmanal de festa, fent que sigui “mòbil”. Sobre aquesta qüestió, l’AAME assenyala que això sempre ha de ser a voluntat del treballador. Així, Iriarte va apuntar que “l’empresa no pot gestionar el dia festiu dels monitors”, intercanviant, per exemple, els instructors d’una societat amb els d’una altra.
Crítiques als contractes
Precisament, els nous contractes han estat criticats per monitors a títol individual. Això ha originat una recollida de signatures a través de la plataforma digital Change.org. La impulsora denuncia que la majoria dels instructors és contrària als canvis i es pregunta per què han de fer un dia obligatori de festa setmanal si mai arriben a les 40 hores de classes. També troba incoherent que se’ls permeti treballar aquest dia de descans en una empresa diferent. La impulsora de la iniciativa considera que l’AAME és responsable d’aquesta nova situació, ja que va denunciar els contractes a Inspecció de Treball, i troba com a sortida més adequada la instauració d’un conveni col·lectiu que reculli la possibilitat d’aquest contracte fix o l’opció de treballar per hores com fins ara.
Davant d’aquestes acusacions, el president de l’AAME va voler recordar que la patronal va decidir adequar els contractes a la llei unilateralment. En aquest sentit va assenyalar que “no estem d’acord per com s’ha fet” i va denunciar la rebaixa del preu de l’hora, que passa de 13 euros a 8 euros sense primes. També va exposar que l’associació tenia una proposta de contracte que preservava la llibertat horària (una llibertat horària que fins ara no existia, diu, ja que els monitors marxaven quan així ho indicava el director), però no ha estat possible traslladar-la a les estacions. “La situació actual no és creada per l’AAME”, va dir. Iriarte va remarcar que “l’objectiu de l’AAME és el compliment de la llei i defensar l’interès dels socis”. Va recordar que l’entitat està integrada principalment per gent del país i va apuntar que si són la minoria dels monitors és perquè els que resideixen a Andorra quan troben una feina fixa per 1.400 euros pleguen. Per l’entitat, apostar pels instructors del país evitaria problemes, com els relacionats amb l’habitatge.
Temporers denuncien que cada vegada és més difícil guanyar-se la vida amb condicions acceptables
Segons explica la impulsora de la recollida de signatures a Change.org, els monitors que venen de l’estranger tenen cada vegada més difícil guanyar-se la vida amb unes condicions acceptables. Exposa que trobar habitatge és missió impossible ja que hi ha pocs pisos i cada vegada més cars. “Sembla que tinguis una malaltia contagiosa quan t’interesses per algun lloguer i comentes que es tracta d’un lloguer de temporada”, diu al mateix temps que alerta que si continua així “els turistes s’hauran de fer les pròpies classes perquè no hi haurà professionals per donar el servei”. També denuncia les condicions bancàries (150 euros per tenir un compte durant quatre mesos) i la cobertura de la CASS per malaltia i accidents no laborals ja que existeix una carència de 90 dies en els quals els temporers no disposen de cobertura. Per tot plegat reclama solucionar els problemes d’habitatge, la signatura de convenis entre empreses i entitats financeres i la cobertura de la CASS des del primer dia.
