Diari digital d'Andorra Bondia
Petició de 30 anys per a l’acusat de matar un home rus a Soldeu el 2004
Petició de 30 anys per a l’acusat de matar un home rus a Soldeu el 2004

Petició de 30 anys per a l’acusat de matar un home rus a Soldeu el 2004


Escrit per: 
Pepa Gallego/Foto: Jonathan Gilç

Al cap de 13 anys justos d’ençà que es va cometre l’assassinat, ahir el Tribunal de Corts va jutjar un home, d’origen ucraïnès i ciutadà israelià que, en el moment dels fets, tenia 40 anys. La fiscalia l’acusa d’haver matat, el 17 de desembre del 2004, en un hotel de Soldeu, un home rus, que aleshores tenia 48 anys. Per tot això, li demana la pena màxima de 30 anys de presó i expulsió definitiva del Principat. La defensa de l’acusat, que ahir no va comparèixer, en reclama la lliure absolució per considerar que no queda provada la seva autoria ni tampoc que l’home fos un sicari. Segons el lletrat del processat, el seu client no va comparèixer perquè es trobava ingressat en un hospital israelià, i també per motius econòmics. El tribunal, però, el va qualificar de “jutjat en rebel·lia”. Ni la dona ni la filla de la víctima s’han mostrat com a acusació ni han reclamat part civil. El cas, amb uns 4.000 fulls de sumari, ha comportat multitud de comissions rogatòries a Israel durant tot aquest temps, i la investigació ha durat molts anys, en els quals han aparegut noves proves i també n’han desaparegut. L’acusat va complir el màxim de presó preventiva d’aleshores i el desembre del 2005 va tornar a Israel. 
Anem per parts. L’assassinat es va produir a les 21.15 hores del 17 de desembre del 2004. Segons l’informe policial d’aquell dia, una parella de turistes russos van ser atacats per un desconegut en un hotel de Soldeu, al replà de l’entrada de l’habitació que ocupaven. L’home va rebre diverses ferides d’arma blanca per part de l’agressor, que va fugir del lloc sense que ningú no s’adonés de la seva presència. I la dona (que ho va presenciar) no va patir cap lesió. Malgrat ser traslladat a l’hospital, l’home va morir una estona més tard per la gravetat de les ferides. El metge que li va practicar l’autòpsia va declarar, ahir, que les ferides anaven dirigides directament al cor i al fetge i que l’arma “era molt tallant, ja que va tallar costelles”. 
L’acusat, que va sopar a les 20.30 hores, va ser vist en dues entrades i sortides de l’hotel. A les 21.05 hores i a les 21.55 hores. Entremig, es va produir el crim. A l’habitació de l’acusat, s’hi va trobar una esquerda que va servir per obrir la porta de l’habitació d’hotel de la víctima, segons va determinar un informe químic de la policia científica espanyola. També es va trobar una pistola d’aire comprimit, una samarreta estripada (que potser li va servir per tapar-se la cara a l’hora de cometre l’assassinat, segons la fiscal) i un pic, entre altres objectes. 

Mòbil: un préstec
Per altra banda, la fiscal considera que l’acusat té relació directa amb uns altres tres implicats,  entre els quals dos germans i una altra persona. Aquesta darrera persona, un cop el processat va ingressar a la presó, va  protagonitzar una cinta en la qual va confessar ser autor del crim. Quant a aquesta cinta, ahir la policia científica d’Espanya, a través d’una videoconferència, va afirmar que s’havia editat i no era una gravació contínua, és a dir, la línia del vídeo no seguia un ordre cronològic. La fiscalia considera que aquesta cinta no pot ser una prova, ja que s’ha manipulat i, a més, “no s’ha volgut comparèixer”. L’home que surt a la cinta, segons la Interpol, té multitud d’antecedents similars al de l’assassinat de l’home rus. El seu nebot va ser qui va rebre 400.000 euros en concepte de préstec per part de la víctima i, segons la defensa, aquest podria ser el mòbil més lògic. Segons la defensa de l'acusat, és possible que l’home que fa la confessió a la cinta de vídeo sigui realment l’assassí, ja que potser volia robar a la víctima el document en què s’acredita el préstec. Per altra banda, en aquesta mateixa trama, hi havia el cas de dos germans que també estaven allotjats en un hotel proper al que es va cometre el crim i presumptament havien contractat el processat com a guardaespatlles per a un esdeveniment que havia de passar a l’hotel de Soldeu. 
La dona de l’acusat va confessar que l’home havia comprat l’arma i que recordava que era molt cara (150 euros). Ahir, va comparèixer com a testimoni la dependenta de l’armeria que va vendre el gabinet utilitzat com a arma. Va ser l’única testimoni que recordava perfectament com va passar tot. Segons ella, “es notava que era un professional per com manejava el ganivet”, va dir. Tot i això, la dona no va reconèixer ni l’acusat ni el que s’havia confessat com a autor dels fets, en unes fotografies que li van mostrar ahir durant el judici. 
Tot i això, la fiscalia considera que és provat el delicte major d’assassinat, perquè va ser premeditat i perquè l’acusat es trobava uns dies abans a Andorra en el mateix hotel. En canvi, la defensa considera que tota l’acusació està basada “en presumpcions i sospites no demostrades”. Segons el lletrat, la parella del processat va declarar que havia estat el marit qui havia comprat l’arma, després de 10 hores a la policia israeliana i sense que el lletrat hi fos present. Aquesta defensa al·lega que el processat va criticar que, durant els anys d’investigacions, no es tinguessin en compte les seves demandes, com, per exemple, comprovar que l’home que confessa ser autor del crim a la cinta estigués allotjat en algun hotel andorrà aquells dies. També al·lega que ningú l’ha vist com a autor del crim, “ni la mateixa dona que va presenciar l’apunyalament, ja que va dir que l’assassí feia dos metres d’alçada i el seu client en fa 1,85”, va dir l’advocat. 

Fets il·lògics i el bidó
L’acusat va ser detingut sis hores i mitja després de l’assassinat, mentre dormia en una habitació del mateix hotel on va passar el crim. Segons la defensa, no té lògica el fet que, després de desfer-se de la roba i de l’arma, presumptament en un bidó amb foc a la porta de fora de l’hotel on es feien obres, tornés a dormir a l’hotel. “Si fos un sicari, al cap de 13 anys ja seria mort”, va al·legar com un altre argument.  També va criticar que s’hagin perdut proves, com la samarreta estripada que es va trobar a l’habitació del processat, i en va portar una de semblant, a la vista oral, per manifestar que era una talla XXL, mentre que el jersei Adidas trobat al bidó era una L. “És una prova exculpatòria i la seva desaparició limita i infringeix el dret de la defensa”, va dir el lletrat. També va recriminar que no es fes la prova demanada, durant l’any que el processat va ser a la presó, d’emprovar-li la roba que hi havia al bidó per demostrar que li anava petita. “I no es va fer”, va recriminar. Pel que fa a la pistola trobada a l’habitació del processat, la defensa va dir que la va comprar a Barcelona per fer de guardaespatlles, i que es tractava d’una arma intimidatòria i no per matar. Tant l’acusat com l’home de la cinta de vídeo, a qui la defensa va voler mostrar com a autor dels fets, eren exmilitars russos. A més del processat, al judici hi van faltar molts testimonis israelians i russos, que no van comparèixer. 

acusat
matar
Soldeu
rus
2004
petició

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte