
Una banda organitzada va contactar amb una parella que vivia a França per la compravenda d’una propietat per a un inversor a la zona de la Costa Blava francesa.
Quan ja hi va haver l’acord sobre la propietat que el suposat inversor volia adquirir, es va parlar de fer unes obres de reforma de la casa i va ser la parella la que es va comprometre a pagar-les. Les persones que els havien contactat els van dir que havien de fer un ingrés de 750.000 euros en un compte a Andorra per pagar l’arquitecte que havia de fer aquestes remodelacions. Aquest compte era d’una altra persona que la banda havia contactat per cometre l’estafa i que poc després es va desplaçar a Andorra, per retirar una part de la quantitat transferida a l’esmentat compte, acompanyada d’altres membres de la banda. En sortir del banc els va exposar que no li havien donat els diners. Poc després, els altres es van assabentar que en realitat sí que havia retirat una quantitat, el van segrestar i va ser localitzat dins del maleter d’un cotxe a Besiers. El cas de la suposada estafa de la qual està acusat aquest home va arribar ahir als tribunals després de més d’onze anys.El ministeri fiscal considera que l’home ha de ser condemnat per estafa, o per apropiació indeguda, i demana una pena de tres anys de presó, part condicional, 2.000 euros de multa i l’expulsió definitiva. D’aquesta manera posa en relleu que havia de saber que els diners que es van ingressar al seu compte eren de procedència il·lícita i que per tant ha de ser condemnat per estafa i va posar èmfasi en el fet que l’home va aportar una sèrie de documents, que han resultat ser falsos, per demostrar que volia retornar els diners als afectats però que encara no ho ha fet.
Per la seva banda, l’acusació particular remarca que l’home havia de conèixer la procedència il·lícita dels diners ja que, a banda de rebre’ls al seu compte, per la qual cosa havia de percebre un 10% del total, es va reunir a Andorra amb membres de la banda que l’havien d’acompanyar a retirar la quantitat transferida. Una prova clara, segons va posar en relleu, és que va aportar un contracte de compravenda fals per justificar l’ingrés al seu compte. La quantitat que encara queda per satisfer és de 265.000 euros, ja que una part del que va treure en forma de xecs bancaris es va poder recuperar i els afectats van rebre també una altra quantitat d’una assegurança.
La defensa, a l’últim, va exposar que l’home va ser estafat també per aquesta banda i que no hi ha cap prova concloent que el seu client tingués res a veure amb la trama, com demostraria que no retirés tots els diners un cop els tenia al compte. Per això demana l’absolució.
Els querellants van explicar que unes persones s’hi havien posat en contacte perquè buscaven una propietat per fer una inversió i que un cop trobada s’havien posat d’acord sobre les reformes, que la parella havia de satisfer. Una vegada van fer la transferència es van adonar que havien estat estafats ja que el pagament havia de ser per a l’arquitecte i van veure que, en realitat, el nom al qual constava l’operació bancària era el del director d’una entitat del Pas de la Casa. Quan li van trucar, els va facilitar el nom del titular del compte i llavors ells el van cercar. L’home es va comprometre a tornar-los els diners però no ho va fer.
Cobraments en una benzinera
D’altra banda, ahir també va ser jutjat un exempleat d’una benzinera que està acusat d’haver estafat 1.012 euros a l’empresa on treballava. El ministeri fiscal sol·licita una pena de 18 mesos de presó condicional ja que considera que l’home realitzava un doble cobrament a alguns clients que pagaven amb targeta de crèdit, ja que feia servir la banda magnètica i després el TPV per cobrar, destruint un dels comprovants, la qual cosa li permetia agafar diners en efectiu i quadrar la caixa. L’home nega els fets i la seva defensa demana l’absolució ja que al·lega que ho hauria pogut fer un altre treballador.