A peu sempre que es pugui

El 85% dels desplaçaments a la vall central són inferiors a 2 quilòmetres, una distància que l’Estratègia Nacional de Mobilitat voldria que de normal els ciutadans fessin a peu, i és que de fet és el sistema menys contaminant de tots i per tant l’opció que se situa al capdamunt en la jerarquia de prioritats per a una mobilitat sostenible. Això sí, per fomentar els desplaçaments a peu és necessari dur a terme un seguit d’accions, entre elles l’ampliació i l’eliminació de les barreres arquitectòniques per garantir l’accessibilitat de les voravies. Aquest és només un exemple de les mesures que hauran de recollir els quatre plans directors de la mobilitat que el Govern pretén aprovar al llarg del 2022 i que, al seu torn, incidiran en els plans de mobilitat parroquial que, a tot estirar, hauran d’estar enllestits el 2023.

El Govern acaba d’aprovar l’Estratègia Nacional de Mobilitat, “el primer document de referència” que agrupa de manera coordinada i planificada totes les accions i mesures per a una mobilitat sostenible a Andorra, segons ha explicata aquest matí en roda de premsa la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó. Aquest document, que s’ha elaborat amb la participació d’agents públics i privats, ordena les polítiques de mobilitat per “avançar cap a l’objectiu de la neutralitat de carboni en l’horitzó 2050”. 

Tal com ha recordat el secretari d’Estat d’Agricultura i Sostenibilitat, Marc Rossell, l’objectiu pel que fa a la mobilitat interna, responsable del 14% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle a casa nostra, és reduir en un 50%  aquestes emissions i augmentar fins a un 20% el pes del vehicle elèctric dins del conjunt del parc automobilístic. Vist així, podria semblar que la prioritat del Govern passa pel foment del vehicle elèctric, però Rossell ha volgut deixar clar que “no es tracta de substituir el cotxe de combustible pel cotxe elèctric, sinó d’aconseguir que més gent es pugui desplaçar a peu i també de fomentar el transport públic per eliminar una part dels vehicles que circulen de forma diària”. D’aquesta manera, ha insistit Rossell, milloraria sensiblement la qualitat de l’aire, que “en general és molt bona, però presenta un deteriorament les primeres hores del matí i en determinats pics del dia on hi ha més circulació”.

L’Estratègia Nacional de Mobilitat planteja en primer lloc la racionalització dels desplaçaments que es fan, mitjançant la consolidació de l’aplicació Mou-t-b com a referent informatiu i de promoció de la mobilitat sostenible entre altres mesures, i estableix una jerarquització dels diferents tipus de mobilitat en funció de si són més o menys sostenibles. És a partir del full de ruta que marca l’Estratègia i d’aquesta priorització que el Govern elaborarà quatre plans directors durant l’any vinent com a instruments d’implementació de les accions acordades: pla director de la mobilitat a peu a la vall central, Pla director ciclable a la vall central, Pla director del transport públic i, finalment, Pla del foment del vehicle elèctric. Tots aquests plans hauran de ser tinguts en compte en els plans de mobilitat parroquial i, pel que fa als desplaçaments a peu, els comuns hauran de buscar solucions per al 10% de les voravies que, a dia d’avui, tenen menys d’1,5 metres d’amplada.

Freqüència de pas i horaris, nous reptes del transport públic

Després de l’establiment d’una tarifa única de 30 euros mensuals per a les línies nacionals de transport públic, el secretari d’Estat d’Agricultura i Sostenibilitat, Marc Rossell, considera que és “essencial implementar millores del servei pel que fa a la freqüència de pas i als horaris”. De fet, aquests són els dos aspectes que ressurten de l’enquesta ciutadana que va fer el CRES per encàrrec de la Subcomissió permanent de treball tècnic en el marc de la mobilitat.

El foment del transport públic és un dels eixos de l’Estratègia Nacional de Mobilitat, tenint en compte que en l’actualitat la mobilitat interna és responsable del 14% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i, d’aquestes emissions, menys del 5% són generades per la mobilitat pel transport públic. Amb tot, la promoció dels desplaçaments a peu passa per davant i, amb aquesta finalitat, es vol aconseguir que els recorreguts inferiors a un quilòmetre es puguin fer en un màxim de 15 minuts. Algunes accions apuntades per assolir aquesta fita són la creació d’espais exclusius per a vianants i espais verds o la priorització de la retirada de neu de les voravies.

Pel que fa a la promoció de la bicicleta i els vehicles de mobilitat personal, l’Estratègia nacional de mobilitat apunta que cal assegurar la continuïtat de la xarxa ciclable, ja que la discontinuïtat actual és una de les queixes dels usuaris. Així mateix,  es vol garantir la seguretat dels carrils bici i, fins i tot, es planteja la necessitat d’habilitar carrils bici segregats per garantir-ne la seguretat. 

Finalment, per al vehicle elèctric es preveu l’augment de les places amb punt de càrrega. Una prioritat en aquest sentit seran els establiments de gran afluència i els allotjaments turístics.