Preocupació per la presència de deixalles i ‘botellón’ als refugis lliures

A partir del mes de juny, l’equip de manteniment de refugis fa un inventari de tots aquests equipaments per assegurar que puguin ser un lloc habitable per als excursionistes en cas de mal temps. Es pinten, es canvien les finestres trencades, es condiciona la font perquè ragi i s’hi posa un filtre... I també es recull tota la brossa que s’hi ha acumulat durant l’hivern. L’incivisme i el nul esperit muntanyenc preocupen, sobretot perquè hi ha gent que hi pernocta i no s’endú les escombraries. 
El coordinador de manteniment de refugis, Albert Pla, explica que hi ha un perfil de persona que hi passa un cap de setmana, sobretot als ubicats al costat d’un estany, on es pot pescar. “Hi abandonen les deixalles per mandra i pensen que hi ha un follet que se les emporta”, lamenta, al mateix temps que recorda que “si has pujat les llaunes, baixar-les pesa menys”. Però el principal maldecap són els refugis que es troben a més proximitat de la carretera. A banda de l’acumulació de brossa s’ha constatat que s’utilitzen per fer-hi botellón. “Hi trobem menjar però el que més hi ha és alcohol”, explica Pla, que suposa que la normativa que prohibeix consumir begudes alcohòliques al carrer ha fet que els grups es desplacin a zones allunyades dels centres de les poblacions. Un altre cas són els caçadors que dormen als refugis durant la setmana de l’isard. No és estrany que després d’aquestes dates s’hi trobi matalassos. També és freqüent que els usuaris cremin deixalles a la llar de foc i no recullin la cendra.
Els refugis més afectats per la brutícia són el de roca de Pimes, a Sant Julià de Lòria, el de la Cabana Sorda, a la vall d’Incles, el de Claror i el de Fontverd. En segon terme s’ha detectat alguns casos d’incivisme a Montmalús, per la gent que hi va a pescar, i al refugi de Siscaró. En zones més altes, com ara al refugi de l’Angonella, hi ha molts menys problemes. Si hi ha un GR al costat es fan servir per passar-hi la nit. Pla remarca que la gent que fa rutes de muntanya porta la motxilla i l’olla i no fa servir ni llenya. “Si té cultura de muntanyisme no deixarà res”, subratlla. 

300 quilos al juny
L’equip de manteniment de refugis va recollir 300 quilos de brossa el mes de juny, 100 quilos més al juliol i 25 a principis d’agost. “És massa”, diu el coordinador, i indica que les quantitats són similars d’any en any. Temps enrere hi havia contenidors d’escombraries que es baixaven periòdicament amb helicòpter, però suposava una despesa massa elevada. Ara només s’utilitza aquesta opció quan és necessari, i es racionalitza arreplegant la brossa acumulada en diferents refugis en un sol vol. La feina de l’equip, però, no és recollir deixalles. Així, Pla afirma que si tothom s’endugués el que porta podrien dedicar-se més a les reparacions (a banda que també s’ocupen de la senyalització dels camins), motiu pel qual exposa que l’incivisme d’alguns només “fa perdre temps i diners”.
Davant d’aquesta situació, el coordinador de manteniment de refugis aposta per la comunicació i la conscienciació. Ja hi ha cartells que indiquen que cal endur-se la brossa i també es fa difusió a les xarxes socials. Remarca que hi ha mitjans per sancionar i que si cal es pot fer intervenir la policia, però es decanta per altres solucions. “Tenim eines per a la repressió d’aquests actes, però si podem utilitzar una altra via, molt millor”, declara. A hores d’ara s’ha imposat un expedient sancionador per deixar brossa i hi ha una denúncia per vandalisme, que es troba a la Batllia. En relació amb aquesta última, es va identificar un cas de botellón al refugi de la roca de Pimes. Al cap de quinze dies van trobar el refugi “destrossat”.

Inversions als refugis no guardats perquè puguin ser utilitzats al llarg de tot l’any

Davant la creixent afició a anar a la muntanya (ja sigui a fer rutes, randonnée o a pescar), el Govern treballa ara amb la idea que els refugis lliures tinguin uns mínims perquè puguin ser utilitzats tot l’any com a aixopluc. Per aquest motiu s’ha convocat un concurs per fer-hi millores arquitecturals i d’eficiència energètica. La intenció és aïllar-los i dotar-los d’un punt d’escalfor que provingui d’energia sostenible. “Apostem per la solar, però no estem tancats a res”, va dir Pla. La iniciativa és per als 22 refugis no guardats del país i les propostes hauran de tenir en compte el tipus d’infraestructura de què es tracti (ja que hi ha refugis grans, mitjans i cabanes, i el redisseny no haurà de ser per a tots igual). Aquest concurs anirà acompanyat d’un pla d’inversions, que preveu executar les millores en diversos exercicis. A banda, es treballa per fer el manteniment d’aquestes instal·lacions al llarg de tot l’any. Per això l’equip, que està format per un coordinador i un grup de personal eventual de divuit persones, s’ampliarà amb una altra persona fixa.