“Preocupació” perquè l’esborrany del Pla de salut mental no arriba

L’Executiu es va comprometre amb dues de les associacions implicades en els treballs per elaborar el Pla integral de salut mental i addicions que se’ls faria arribar l’esborrany del document presentat el mes de febrer. “A dia d’avui no tenim res i ens hi juguem molt”. D’aquesta manera es va manifestar ahir la presidenta de l’Associació per a la Defensa del Jovent en Risc d’Andorra (Adjra), Sandra Cano, que va voler manifestar la “preocupació” compartida sobre el desenvolupament d’aquest Pla amb l’Associació de Familiars per a la Salut Mental d’Andorra (Afmma). 

De fet, Cano va recordar que ja fa tres mesos que es va començar a presentar l’esborrany del pla a les entitats concernides de manera telemàtica amb el compromís de fer-los arribar posteriorment el document. Com que anaven passant els dies i el text no els arribava, L’Adjra i l’Afmma van demanar una reunió que va tenir lloc l’1 d’abril i en la qual van participar el cap de Govern, Xavier Espot, el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, i el d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy. Va ser en aquesta trobada quan els ministeris implicats es van comprometre a trametre l’esborrany del Pla després de Setmana Santa. Es tacta d’un primer document que les associacions insisteixen a poder revisar amb calma perquè no s’hagi deixat de consignar cap de les aportacions realitzades durant la primera etapa d’execució del projecte. Un aspecte que fa uns dies va compartir també la presidenta de l’Afmma, Rosa Lluís. 

Precisament, ara fa uns 20 dies Martínez Benazet va anunciar en seu parlamentària que en un parell o tres de setmanes estarien en condicions de presentar el Pla integral de salut mental i addicions. Però fins ara, va confirmar Cano, ni Salut ni Afers Socials s’han posat en contacte amb les associacions. “Tot el que sabem ho hem llegit a la premsa”, va afirmar.

El CREI: per a qui? 
Encara en relació amb el Pla, les dues associacions també van expressar la seva preocupació en relació amb el  centre de reeducació de joves (CREI) ubicat a l’antiga residència Solà d’Enclar i que ha d’estar enllestit en una primera fase almenys a principis del 2022. En aquest sentit, Cano va exposar que són dos els neguits que els provoca. D’una banda, l’emplaçament del centre en un lloc on hi ha perill de caiguda de rocs. De l’altra, els destinataris de la residència, ja que creuen que no queda prou clar si només podran ingressar-hi joves tutelats amb problemes de conducta i d’addiccions. És per això que les associacions es pregunten: “on aniran la resta d’adolescents i joves que no són tutelats?”, ja que el que es pretén és que no hagin d’ingressar a centres de fora del país.

Què passa amb Adrimar?
Un altre dels punts que consideren crucial, sobretot mentre no s’acabi de constuir el CREI, és quan es farà realitat la possibilitat anunciada pel ministre Filloy que el centre terapèutic Adrimar per al tractament de les addiccions i altres problemes de salut mental entraria a formar part de la cartera de serveis d’Afers Socials i estaria convencionat per la CASS. Una qüestió de la qual “no hem tingut cap notícia”, va remarcar la presidenta de l’Adjra. 

Els joves, “els grans oblidats i els que ho han passat pitjor”
Les associacions copsen ja des de fa un temps les dificultats que tenen els adolescents i joves a conseqüència de la pandèmia, sobretot pel confinament, i més si tenen problemes de salut mental. Així ho va voler remarcar la presidenta de l’Associació per a la Defensa del Jovent en Risc d’Andorra, Sandra Cano. “Són els grans oblidats i els que ho han passat pitjor”, va declarar. En ocasions, “només se’ls castiga”, va assegurar, “i no tot es limita a enviar-los al psicòleg”, va dir. 

Però no és només que pateixin les seqüeles derivades del confinament més estricte de fa un any, és que encara avui ho estan passant malament, va voler remarcar. En aquest sentit, va denunciar que en alguns centres educatius quan els alumnes adolescents s’han de confinar per algun positiu a l’aula no se’ls fan classes telemàtiques, sinó que se’ls fan arribar només deures o material per fer treballs, sense poder contrastar amb els professors com va la marxa de la tasca encomanada, cosa que els provoca molta inseguretat i incertesa. Es tracta d’un neguit que han fet arribar a l’associació algunes famílies.

D’altra banda, tal com ja es va anunciar en fer balanç de les dades sobre assetjament a les escoles, “ha crescut molt el ciberbullying”, però com que és un tipus d’assetjament que en moltes ocasions no passa dins el centre escolar, va afegir, Educació se’n desentén “i això no pot ser”. 
En relació amb aquests aspectes, Cano va assegurar que troben molt a faltar les taules de treball amb els diferents ministeris que es van iniciar abans de la pandèmia i que “es van aturar” amb la Covid i encara no s’han tornat a reprendre.

Perfil de l’educador de carrer
Sobre la figura de l’educador de carrer, les associacions estan “en espera”. Així ho va declarar la presidenta de l’Associació de Familiars per a la Salut Mental d’Andorra, Rosa Lluís. I és que al seu parer aquesta figura ha de tenir un perfil molt determinat. Cal saber “amb qui treballarà i els serveis amb qui es coordinarà”, va assenyalar. Creu que a més de detectar les problemàtiques i dificultats, “s’ha d’anar més enllà” fent un seguiment dels joves i orientant-los sobre on i com se’ls pot ajudar. Per Lluís, es tracta d’un recurs “integrat a dins d’un altre recurs i que tingui una continuïtat”. En relació amb això, considera que cal comptar amb les associacions “per buscar el perfil més adequat”.

De manera semblant es va manifestar Cano, que va valorar positivament les apostes de Sant Julià i Escaldes per contractar dinamitzadors dels espais joves, tot i que cal tenir en compte que la figura de l’educador de carrer implica precisament el contacte directe amb els joves precisament allà on passen el temps: els carrers i les places.