Prevenir és qüestió de càlculs... i ètica

El terratrèmol de la matinada de dimarts, de 3,8 i “fortament percebut” per la població, va fer que molts ciutadans es preguntessin (ens preguntéssim) si a Andorra els edificis estan construïts a prova de sismes d’una certa magnitud. El cert és que, sense fer-ne un estudi que analitzi les forces horitzontals que és capaç de suportar, es fa molt difícil de dir si un edifici és prou resistent o no davant d’un terratrèmol. Al Principat no hi ha cap normativa que obligui a incorporar el risc sísmic als càlculs que formen part de qualsevol projecte constructiu. Ara bé, des del Col·legi oficial d’enginyers d’Andorra, el seu president Vicenç Jorge defensa que els companys de professió sí que tenen en compte aquest risc “per ètica i deontologia” i es basen en les normatives francesa i espanyola per fer els seus càlculs. D’altra banda, els riscos geològics com ara els grans esllavissaments o la caiguda de blocs rocosos estan perfectament cartografiats i, a partir d’un risc mitjà, és obligatori presentar un informe amb els càlculs que s’han fet i com s’ha previst al projecte constructiu fer front a aquell risc.

D’entrada, el risc sísmic i els riscos geològics cartografiats (grans esllavissaments, esllavissades superficials, corrents d’arrossegalls i caiguda de blocs rocosos) són independents l’un dels altres. Ara bé, la pàgina web de l’antic Institut d’Estudis Andorrans publica dues tesis doctorals en què es posa en relleu el fet que un sisme, fins i tot de baixa magnitud, pot ser el “detonant” de qualsevol dels altres riscos geològics. Així ho podem llegir a l’extracte de la tesi del doctor en enginyeria sísmica Hugo Coral, de l’any 2002, on s’exposa que “el risc davant dels fenòmens naturals ha augmentat en els últims anys a causa de la forta expansió urbanística i ocupació del sòl en tot el territori andorrà”. En un sentit similar s’expressa la també enginyera Marta González a la seva tesi doctoral, de l’any 2010: “l’alta densitat de població, l’elevada concentració d’edificis d’habitatge, la xarxa de carreteres i la seva particular situació entre dos països a l’hora de gestionar una eventual emergència, entre altres particularitats del país, fan que el Principat tinguin un risc sísmic entre moderat i elevat; no tant per la perillositat sísmica de la zona, que és entre baixa i moderada, sinó per les peculiaritats del país i els elements en risc”.

Com s’ha dit, no existeix a Andorra una normativa que obligui a tenir en compte el risc sísmic a l’hora de construir un edifici, si bé sí que hi ha unes recomanacions sobre la matèria que es van fer l’any 1984. En l’actualitat, els enginyers assimilen els riscos de les zones limítrofs i es basen en les normatives francesa i espanyola per fer els seus càlculs.

Val a dir que això que serveix per al risc sísmic és vàlid també, per exemple, per calcular el vent al qual està exposat un edifici. Davant d’aquest buit normatiu en diferents aspectes que tenen a veure amb la construcció, hi ha enginyers que creuen que la solució passaria per adoptar de manera oficial, via decret del Govern, els estàndards dels països veïns. Mentrestant, caldrà seguir confiant en l’ètica professional.

Els punts:

1.S’assimila el risc sísmic de les zones veïnes i els càlculs es fan aplicant la normativa francesa i espanyola.

2.Els riscos geològics sí que estan cartografiats i, a partir d’un risc mitjà, cal un informe amb càlculs i mesures.

3.Quan l’aigua de la pluja es barreja amb la terra i baixa com si fos lava es produeix un corrent d’arrossegalls