Projecte perquè el vianant s’apropiï de l’espai urbà i recuperar la tradició

“No volíem embellir per embellir”, sinó “recuperar la memòria, l’essència i els valors del nucli més autèntic”. Això és el que va cercar l’arquitecte Miquel Mercè amb el projecte amb què va guanyar el concurs d’idees d’embelliment del nucli antic de Canillo. Aquest objectiu s’aconsegueix a través del mobiliari urbà, l’enllumenat i el paviment. Són aquests elements els que permeten “donar rellevància a la riquesa de l’estructura urbana”, va dir Mercè. En aquest sentit, va explicar que, com tots els nuclis històrics, el de Canillo es va crear de forma no pautada, construint segons les necessitats, un fet que permet trobar buits urbans que deixen els edificis privats. És per això que la resposta que s’ha donat a l’hora d’embellir-lo no ha estat lineal.

Així, els fanals tenen un disseny molt simple, però que s’apropia de la “sinceritat constructiva” dels elements que s’utilitzaven tradicionalment (com la llosa, la pedra o el ferro forjat). També els bancs s’inspiren en aquesta idea i estan elaborats amb ferro i fusta reciclada. Però,  per diferenciar els diferents indrets, el projecte adequa l’alçada o la grandària d’aquests elements segons vagin situats en un carrer estret o un de més ample. Així mateix, Mercè subratlla el treball fet a les places, espais encaminats a garantir la trobada, l’intercanvi i fer que el ciutadà se n’apropiï. Explica que avui la tendència és aquesta. “No es tracta de treure el cotxe, però canviar la percepció de l’espai urbà”, remarca. L’arquitecte destaca que a cada plaça se li ha ofert alguna cosa especial perquè pugui exercir aquesta funció. Per exemple, a la plaça de l’Areny hi ha una parada d’autobús. El projecte hi situa, doncs, un plànol del nucli i dos marcs on s’hi podrà exposar informació, i permetre que aquest sigui un punt des del qual la persona que vingui de fora pugui començar la visita al poble. A la plaça del Pui, en canvi, s’hi projecta uns pilars amb cables d’acer inoxidable en els quals s’hi podran fer instal·lacions temporals, un fet que vol ser l’excusa per atraure la gent fins al cor del nucli antic. 

Quant al paviment, es diferencia entre el que hi haurà als carrers i el de les places. En aquestes darreres serà de pedra de granit, que s’acompanyarà de mobiliari específic que marca la centralitat d’una plaça. En el cas dels carrers, per facilitar la treta de neu i el manteniment, s’ha optat per l’asfalt. En aquest, però, s’hi han incrustat les antigues marques que hi havia a cada casa de Canillo. Se n’han reproduït unes 187 en ferro corten. Mercè explica que això no és només una forma perquè el vianant s’apropiï de l’espai públic, sinó també de recuperar la tradició. “Estem generant discurs patrimonial”, declara. 

Ara s’ha de començar la segona fase, que inclou el carrer Major i el carrer Perdut. L’obra es preveu que duri entre quatre i sis mesos, tot i que en tractar-se d’un nucli antic poden aparèixer contratemps. Cal recordar que l’actuació també preveu la renovació dels serveis.
Els projectes que es van presentar al concurs d’idees es poden veure ara en una exposició a la seu del Col·legi d’Arquitectes. Mercè va celebrar la iniciativa, ja que permet constatar la qualitat de les altres propostes, al mateix temps que afavoreix la sensibilització vers l’arquitectura i els avantatges que suposen els concursos d’idees.