Protocol per millorar les incidències en l’atenció lletrada als detinguts

Quan s’entra al departament de les cel·les que té l’edifici central de la policia per retenir els detinguts les hores necessàries i que marca la llei per procedir o bé al seu alliberament o bé a passar-los a disposició judicial, és com si s’entrés a un petit centre penitenciari. A més dels arrestats, a aquesta zona només solen entrar advocats i policies. Tant des del Col·legi d’Advocats d’Andorra com des de la direcció de la policia asseguren que el funcionament és correcte i que l’assistència lletrada està totalment garantida. Tot i això, volen millorar-ho i les dues institucions tenen previst signar durant aquest any un protocol d’actuacions per tal de resoldre certes incidències que es produeixen al dia a dia a l’interior d’aquest espai d’alta seguretat. Segons la degana del Col·legi d’Advocats, Sophie Bellocq, aquest és un acord en què estan treballant les dues parts des de fa dos anys amb la intenció de millorar l’atenció als arrestats. 
A l’espai dels calabossos de la policia, les mesures de seguretat són pròpies d’una presó quant a obertura i tancament de portes, així com per l’obligació d’identificació de tothom qui hi accedeix i pel que fa al registre de dades. Hi ha diversos departaments per a l’atenció primera de l’advocat que atén l’arrestat (amb una taula i dues o tres cadires). Altres sales estan habilitades per fer les declaracions a la policia, sempre en presència de l’advocat. Aquestes sales tenen càmeres de seguretat. Només graven imatges i no àudio. 
Des de la policia, el seu director, Jordi Moreno, va manifestar a aquest rotatiu que des del 2011 les declaracions policials es fan en aquesta sala “amb una càmera que les grava i queden enregistrades i també hi ha un protocol establert”. Ara, doncs, del que es tracta és de “crear un nou protocol per escrit per evitar incidències que es produeixen al dia a dia. Però cal remarcar que són incidències menors i cap constitutiva de delicte”, va explicar Bellocq.
Després de l’assistència lletrada els detinguts passen, si és el cas, a ser retinguts a les cel·les, són unes sales amb unes finestretes a les portes per on  poder oferir menjar o mantes, si els fa falta, als arrestats. Es tracta d’espais tancats sense mobiliari i només amb un simple matalàs, on els detinguts entren descalços com a mesura de seguretat perquè no puguin autolesionar-se, per exemple, amb els cordons de les sabates.  Les cel·les també tenen càmeres que vigilen a través d’imatge l’interior de les cel·les. Hi ha, fins i tot, una sala d’infermeria en cas d’alguna assistència sanitària si fos necessària. 
La degana dels advocats  va valorar que des de la direcció de la policia “sempre han col·laborat amb nosaltres i els veig molt interessats en la defensa dels drets de les persones”.
Ara per ara, ja existeix un protocol d’actuacions de com procedir i en quin ordre i termini a aquesta assistència lletrada, però amb el nou acord es procedirà a escriure unes normes afegides amb les quals es vol millorar la comunicació entre el Col·legi d’Advocats, que és qui ordena l’assistència lletrada a l’advocat que estigui de guàrdia, i la policia. “Aquesta comunicació suposarà una rapidesa en l’actuació en cas que es produeixi qualsevol incidència”, va manifestar Bellocq.

Coaccions no provades
Molts cops als judicis els processats es queixen de coaccions rebudes pels policies en la primera declaració. Tant des de la direcció del cos de seguretat, com des del Col·legi d’Advocats, asseguren que “hi ha mecanismes que poden provar que això no passa, com són les imatges gravades”, comenta Bellocq. Les coaccions també es podrien donar oralment per part de l’agent policial responsable de fer la declaració al detingut, “però com que sempre es fan davant de l’advocat, aquest hauria de respondre, perquè no prenem cap declaració si no hi ha advocat, a no ser que el detingut denegui l’assistència lletrada”, va puntualitzar  el director de la policia. Per tant, aquestes acusacions que fan els processats en els judicis no deixen de ser, segons la policia, “mecanismes de defensa per canviar la seva declaració inicial”. 
Just fa un any coneixíem la inhabilitació d’un policia que va maltractar un detingut. Les gravacions d’una de les estances de l’edifici policial van ser clau per determinar els fets. Aquest fet, suposa tant per a la representant dels advocats com per al mateix director de la policia, una prova de la garantia que es preserven els drets del detingut al si de l’edifici del cos policial.