Quasi la meitat de les persones mediades van arribar a un acord

El 44% de les persones mediades van finalitzar el procediment amb un acord. Així ho assenyala la darrera enquesta del CRES sobre la mediació a Andorra. Un avançament dels resultats d’aquest treball es va donar a conèixer ahir en l’acte organitzat pel Consell General i el Consell Superior de la Justícia en motiu del Dia europeu de la mediació. A banda d’aquest alt volum d’usuaris que van assolir un acord, l’enquesta també exposa que un 3% es van reconciliar. A més cal tenir en compte que un 27% dels usuaris encara no tenen tancat el procediment. 

D’entre els usuaris de la mediació, el 50% diu que coneixia aquest servei i un 90% afirma que els passos per ser atesos han estat fàcils, que el temps d’espera ha estat adequat, i que  és una via per resoldre el conflicte que permet la comprensió mútua. De l’enquesta destaca que un alt percentatge de les persones mediades que no han arribat a un acord diuen que tornarien a recórrer a aquest servei (un 70%, concretament). El treball, a l’últim, pregunta pels avantatges i desavantatges. De desavantatges, els usuaris gairebé no en citen cap. Quant als avantatges, indiquen el baix cost, la rapidesa, i la possibilitat d’evitar procediments judicials.

Mancances 
Malgrat que els actors relacionats amb la matèria asseguren que cada cop hi ha més acceptació de la mediació al Principat, adverteixen que encara queda molta pedagogia i camí per fer. Així, tal com assenyala la presidenta de l’Associació de jutges i fiscals per a la mediació, la magistrada Canòlic Mingorance, “en la nostra cultura jurídica, la mediació no era una opció natural un cop iniciat el procediment” mentre que als països del nord d’Europa un 50% dels conflictes es resolen per aquesta via. Per potenciar-ho, Mingorance assenyala que cal formació dels jutges, els advocats i els mediadors i afegeix que “quan la cosa vagi rutllant cal fer promoció del que funciona” per tal de convèncer a la gent. Precisament l’associació que presideix, de recent creació, té per objectiu promoure el reenviament des dels tribunals als serveis de mediació. Per fer-ho, adverteix que és necessari que “coneguem les eines i els mitjans, i tinguem confiança en el sistema i puguem valorar quin és el moment adequat, com hem de fer-ho”. Mingorance va detallar que hi ha una certa litigiositat que no trobarà solució als tribunals. És en aquests tipus de conflictes que la mediació dona sortida per deixar-los definitivament tancats. La magistrada va indicar que són aquells que tenen relació amb les emocions com els que fan referència a la matèria successòria (entre pares, fills o germans), als problemes entre socis, o als problemes de veïnat.

També la mediadora Cristina Blanqué va destacar la necessitat d’avançar “molt més” en aquest àmbit. D’una banda va exposar que encara manca avui desenvolupament reglamentari de la mediació. A més, amb relació al registre de mediadors (que és l’eina perquè aquests puguin exercir) hi ha diferències d’interpretació dels requisits per accedir-hi o de la prova per formar-ne part. Amb tot, afirma que el principal obstacle perquè la mediació funcioni és la manca de coneixement d’aquesta eina. Per això considera que “tot el teixit social, començant pel Govern, el Col·legi d’Advocats i la Batllia”, cal que faci una tasca educativa per difondre la mediació entre la població. A banda, defensa la introducció de la mediació en les diferents lleis i sobretot canviar la cultura de la societat cap a una cultura de pau. Per assolir aquest darrer objectiu apunta que només es pot fer a través de l’educació dels petits i la implantació de la mediació escolar. En el mateix sentit es va expressar Laura Rodríguez, presidenta de la Batllia, que va indicar que cal educar els fills a resoldre els conflictes per via amistosa i deixar els jutges com a últim recurs.