Quatre parcel·les s’acullen a l’ajuda per la conservació de la biodiversitat

Quatre propietaris s’han acollit ja a les ajudes que recull el Reglament d’ajut al foment de pràctiques agràries específiques per al manteniment del medi natural, que tot just es va aprovar el passat mes d’abril. A més, altres tres propietaris ho han fet als ajuts que el mateix Reglament disposa sobre la recuperació i millora de parcel·les a l’erm, perquè retornin a un estat productiu mitjançant intervencions que permetin la conservació dels valors paisatgístics i culturals i el foment de la introducció o restauració de cultius alternatius. Així ho va comunicar ahir el director del departament d’Agricultura, Landry Riba, en el marc de les Jornades sobre informació de biodiversitat i administracions ambientals, que per primer cop se celebren a Andorra. Riba va explicar que durant els mesos de maig i juny es va aprofitar el període de declaracions obligatòries al registre i tots els titulars d’explotació passen pel departament i posen al dia les dades per fer-ne “divulgació i promoció”. “Els que s’hi han acollit estan molt contents i parlen de manera positiva de la seva parcel·la”, va remarcar. També va subratllar que això no és immediat i el sector espera que algú comenci “i si veuen que és positiu, llavors s’hi afegeixen”.

En la sessió d’ahir també hi van participar els tècnics del departament de Medi Ambient, Anna Moles i Sebastià Semene, que van exposar l’estudi realitzat sobre els hàbitats del país per veure quins s’haurien de conservar de manera prioritària. Fruit d’aquesta investigació es va confeccionar un mapa que estableix quines són les prioritats en la conservació d’aquests espais. 

Per la seva banda, l’investigador del Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (Cenma), Roger Caritg, va destacar que un dels seus objectius és fomentar encara més la participació ciutadana en les observacions de la flora i la fauna del Principat. En aquest sentit, va detallar que el portal Ornitho.ad recull unes 3.000 dades cada any; el programa BMSAnd, dedicat al seguiment de les papallones diürnes, en recull més de 4.000, i el projecte SOCA, sobre el seguiment d’ocells comuns d’Andorra, unes 8.000. Caritg va valorar molt positivament que anualment es puguin obtenir prop de 16.000 registres. 

El Principat també va presentar com a projecte reeixit d’intervenció ambiental, el que es va realitzar després de la torrentada del 2015 a la conca del riu Claror. 

Les Jornades sobre informació de biodiversitat i administracions ambientals les organitzen el Cenma juntament amb amb el node del GBIF espanyol (Global Biodiversity Information Facility) i el node del GBIF andorrà. El GBIF és un portal que conté una base de dades sobre medi natural de 55 països que pretén afavorir l’intercanvi de dades i influir en les polítiques mediambientals dels governs. Quant als objectius específics de la trobada, Caritg en va assenyalar dos: posar en comú les actuacions que fa cadascuna de les administracions i entitats ambientals i impulsar la trobada entre els diferents científics espanyols i andorrans perquè puguin avançar de manera més coordinada a nivell de biotecnologia i bioinformàtica. 

“Dèficit de recursos” per actualitzar GBIF Andorra

Roger Caritg, administrador del portal de l’organització GBIF Andorra, va establir com a prioritats incrementar el nombre de dades sobre la biodiversitat del Principat que conté aquest projecte i millorar la qualitat d’aquestes dades i metadades, però va dir que hi ha “un dèficit de recursos econòmics i humans” per portar a terme la introducció de les observacions al web. Caritg va remarcar que només un 20 o un 30% de la seva tasca laboral la dedica a fer aquest tipus de feina. Precisament, a finals de febrer es va presentar al país el nou Sistema d’Informació de Biodiversitat d’Andorra (SIBAD), però aquesta eina conté registres fins l’any 2016, davant la manca de recursos per procedir a l’actualització. Aquesta eina es basa en la tecnologia ja aplicada del reeixit banc de dades Atlas of Living Australia, que ha servit de model en molts altres països d’arreu del món. En el cas d’Andorra, es va  aconseguir implementar després d’alguns anys de negociació i treball amb els diferents nodes europeus del GBIF, amb la col·laboració tècnica del GBIF-Espanya i el suport del departament de Medi Ambient.