Quatre rais amb vint tripulants baixen el Noguera Pallaresa

Fidel a la tradició, el primer cap de setmana de juliol la Pobla de Segur (Pallars Jussà) va tornar a reviure l’antic transport fluvial de la fusta per la Noguera Pallaresa. Una vintena de raiers amb quatre embarcacions de més de quinze metres van baixar els prop de sis quilòmetres que separen la presa de Llania i el Pont del Claverol. Aquest any se celebrava que fa quaranta anys que un grup de poblatans van tornar a fer baixar els rais pel riu com antigament amb l’objectiu de recuperar la memòria històrica i posar en valor l’ofici de raier al Pirineu català.

El president de l’Associació Cultural de Raiers de la Noguera Pallaresa, Eduard Bastús, va destacar que es tracta d’una edició molt especial perquè arriba als 40 anys i va celebrar que la baixada està assegurada perquè des de ben petits coneixen la tradició i les noves generacions s’hi segueixen implicant molt. Bastús va celebrar que cada vegada més la festa atragui més espectadors provinents d’arreu de Catalunya i també de l’Estat.

Històricament els raiers construïen embarcacions fetes de troncs i les conduïen riu avall per transportar la fusta des dels boscos del Pirineu fins arribar al mar al sud de Catalunya. Als anys 30 del segle passat, però, la construcció de preses i la millora de les infraestructures que van fer més rendible el transport per carretera van condemnar l’ofici a la desaparició. 

Per commemorar el 40è aniversari, durant el dissabte es va fer un mural commemoratiu dels raiers al poliesportiu i aquest diumenge va tenir lloc l’acte central de la festa amb la baixada de raiers. Les embarcacions van sortir a les 11.30h de la presa de Llania i  van començar a arribar a les 13h al pont de Claverol. Durant tot el trajecte, centenars de persones els van rebre amb crits d’ànim i aplaudiments. 

Un mes abans de la festa els raiers van a buscar al bosc les redortes de bedoll per lligar els troncs i tenir les embarcacions llestes per a la baixada. Ho fan seguint el mateix mètode que utilitzaven els raiers autèntics que es van dedicar durant segles a aquesta professió. Des de l’associació organitzadora es vol donar una visió global de l’ofici, des que es tallaven els arbres al bosc fins que la fusta arribava a les serradores de destí, passant per l’arrossegament i la lligada dels troncs. 

Durant els descens els raiers segueixen la tradició de dirigir l’embarcació a la dreta i a l’esquerra cridant els pobles de Sossís i la Pobla, que queden a banda i banda del riu.