Que corri l’aire!

Si hi ha una cosa que hem après després de dos anys de pandèmia és que la transmissió de la Covid és molt més fàcil pels aerosols que no pas a través de les superfícies. Però en canvi, en els nostres hàbits diaris hem incorporat molt més la neteja de mans amb hidrogel i la desinfecció de superfícies. Hàbits, d’altra banda, “molt útils”, però que a l’hora d’evitar contagis necessiten el complement de la ventilació. “El tema dels aerosols va venir després i com que visualment no ho perceps, no en prenem tanta consciència”, explica la biotecnòloga i coordinadora de projectes d’innovació de la Fundació ActuaTech, Vanesa Arroyo, que insisteix en la importància d’una bona ventilació com un element més de prevenció contra la Covid-19.

I n’hi ha prou de ventilar 10 minuts cada hora com s’havia dit algun cop? “És millor tenir un flux creuat i constant”, afirma Arroyo amb l’experiència que els ha donat, per exemple, l’estudi que es va dur a terme a l’escola andorrana de Santa Coloma la primavera passada amb l’ús de mesuradors de CO2. Es van posar 15 sensors i es van anar analitzant els nivells. Com si fos un semàfor, es va establir que entre 0 i 800 partícules per milió es considerava nivell verd, de 800 a 1.000 nivell taronja i per sobre de 1.000, vermell, encara que “el realment tòxic és per sobre de 2.000”. Amb això es va veure que hi havia aules que tot i semblar similars, perquè tenen un nombre similar d’alumnes o d’àrea, “sortien diferències molt grans durant la mateixa setmana”. Això es devia a factors intrínsecs a la mateixa aula, però per exemple es va veure que el moment amb més concentració de CO2 es va donar el dia que havia fet més fred a fora, perquè ningú havia ventilat. En canvi, els millors nivells es van registrar el 10 de juny, ja que feia més calor i era més fàcil que es ventilés. Tot i així, no s’ha pogut extrapolar a qualsevol àmbit un model que digui tants nivells de CO2 podrien equivaldre a tant risc de transmissió. “No tenim una correlació exacta”, explica Arroyo, sense restar importància a la ventilació dels espais. De la mateixa manera admet que a Andorra, “sobretot en època de fred, és difícil mantenir una ventilació constant”, com podria ser tenir les finestres 2 o 3 centímetres obertes de manera permanent.

Arroyo explica que els mesuradors de CO2 “permeten verificar a temps real si la ventilació és suficient o si cal incrementar-la”, de manera que “pots optimitzar la situació evitant corrents d’aire excessius”. En aquest sentit assegura que “va ser molt útil” i es va poder veure que per exemple, les aules que donen als patis interiors “requerien més revisió”.

Per tot plegat “establir una pauta exacta és difícil” i per arribar a incloure’ls a les possibles mesures a adoptar caldria aprofundir-hi molt més. “Caldria veure com es pot encaixar en tots els sectors o en cada lloc de treball”, indica, ja que cada espai té les seves característiques i necessitats. “És complicat, no és tan evident”. Per això, de moment, no s’ha anat més enllà de les recomanacions. “Tindria sentit, per exemple, en un gimnàs, on hi ha moviment, potser es podria valorar un augment de l’aforament”, però la mesura no es limita només a posar un sensor, “que no té un cost excessiu”, sinó que també “cal recollir les dades, analitzar-les i per tant, tenir algú que ho controli”. Tot plegat, però “podria crear una sensació de falsa seguretat”, adverteix, apuntant que si els nivells són bons potser podria passar, per exemple, que dins el local hi hagués qui no utilitzés tant la mascareta. Per tant, “és millor mantenir el sentit comú. No tenim la pauta exacta, però segur que recomanem ventilar, sobretot els espais tancats”.

Per seguir investigant, estava prevista una nova fase d’análisi posant sensors de CO2 a l’escola andorrana de batxillerat, a més d’un estudi en àmbit sanitari que es faria al SAAS aquest any.