Radiografia d’un hospital

Amb 1,09 llits d’aguts per 1.000 habitants (molt lluny dels 3,7 de mitjana a Europa i fins i tot dels 2,5 de la resta de la comunitat autònoma) l’hospital de la Seu és el que afronta la pandèmia des del començament en pitjors condicions. És el que denuncien des de Compromís per la Seu, responsables d’un estudi de l’equipament que consideren que “amb el que està passant, està més vigent que mai”, considera el regidor Òscar Ordeig, que resumeix la situació apuntant que “tenim un dels hospitals amb menys llits per habitant i que està més lluny dels centres hospitalaris de referència”, també un dels equipaments on “més s’ha retallat en pressupost i cartera de serveis” al llarg de l’última dècada.
    
S’hi afegeix, “que també tenim la llista d’espera més llarga per a la residència” sociosanitària de gent gran. Per aquesta raó ha expressat públicament el suport a la Plataforma pro-residència que fa pocs dies es donava a conèixer.
    
Tornant a aquesta radiografia de l’Hospital de la Seu, recull que disposa de  26 llits d’aguts per a una població de referència, la comarca de l’Alt Urgell i de la Baixa Cerdanya, que volta els 24.000 habitants. Això suposa, segons l’estudi, la meitat de la mitjana a Catalunya. On, igual que a la resta de l’Estat, la mitjana ja és considerablement inferior a la de la Unió Europea, que se situa en 3,7 llits d’aguts per cada 1.000 habitants a la seva zona de referència. També està per sota de les xifres de centres hospitalaris propers, destaca Compromís: hi ha 2,07 llits d’aguts per cada 1.000 habitants a l’hospital comarcal del Pallars, 2,18 a l’Espitau Val d’Aran i 1,94 al de Cerdanya.

Major distància
La situació, recorden, s’agreuja quan es considera que també és el que està més allunyat del seu centre hospitalari de referència, l’Arnau de Vilanova. A excepció, puntualitzen, de l’aranès, que  amb tot el supera en l’equipament analitzat per l’informe.
    
Compromís calcula que “caldrien 45 llits a la Fundació Sant Hospital (FSH) per atendre amb correcció la  població de referència”, és a dir, prop del doble dels existents en l’actualitat.
    
També han analitzat la qualitat de les habitacions en termes de confort, un altre aspecte que valoren negativament. Recullen que 14 de les habitacions “són interiors, sense llum natural, i  donen a un pati interior on, a més, estan instal·lats els aparells d’aire condicionat que fan un soroll molt poc apropiat, ja que impedeixen que  s’obrin les finestres”. A banda, una part són dobles, hi afegeixen, i en elles les  distàncies entre llits  s’incompleixen  clarament, amb 70  centímetres entre llit i llit quan n’hi hauria d’haver  120, o un màxim de 60 centímetres entre llit i paret quan n’hi hauria d’haver un mínim de 110.
    
L’informe recull també algun element positiu, per exemple pel que fa a les llistes d’espera: en aquest sentit  la  FSH  és  el  segon  millor  hospital  quant  a aquest aspecte, segons l’índex que mostra que “el 93,3% dels usuaris estan satisfets del temps que han estat a llista d’espera, només superat per l’hospital del Pallars”.

Punt incontrolable
Com ha influït la situació en la resposta a l’actual crisi sanitària, en especial a la segona onada i la que pugui arribar al gener? “S’ha de ser molt prudent perquè en els brots hi ha un punt incontrolable”, indica Ordeig, “però cal tenir personal i recursos per abordar-los amb més garanties”. Sort en tenim, puntualitza, dels treballadors sanitaris, “tant a l’hospital com a la Llar de Sant Josep, però no és prou amb això”. És necessari, insisteix, “invertir i practicar polítiques més encertades, perquè durant els últims deu anys hem tingut la pitjor política sanitària dels últims 40 anys”.
    
Les expectatives per posar-hi remei de manera definitiva estan posades en la construcció del nou hospital. “Calen recursos, un hospital però que estigui ben dotat de metges i serveis per fixar la gent al territori”.
    
Però és posar la mirada en un lustre, com a mínim. I mentrestant? Cal repensar  l’actuació  prevista  a  la  segona  planta  de  l’hospital (quatre milions d’euros)  i tornar els llits  a  l’ús  hospitalari  que  ja  havien  tingut  fins  a l’any  2009. Això, proposen “facilitaria  que  les  cinc habitacions  dobles  de  la  primera  planta,  sense  llum  natural,  es  poguessin reconvertir  en  habitacions  individuals,  i  podríem  aspirar  a  un  hospital  que oferís, de manera immediata, 33 llits hospitalaris”.
    
Una altra de les sortides a mitjà termini passa, en opinió seva, per insistir en les negociacions perquè l’hospital de Meritxell es converteixi en centre de referència.