Reconeguda la paternitat d’un menor nascut per gestació subrogada

El Tribunal Superior ha estimat una demanda d’exequàtur, promoguda per una parella, i declara executòria a Andorra la sentència del Tribunal Superior de Califòrnia pel Comtat de Los Angeles, datada el dia 27 del novembre passat, en la qual estableix la paternitat dels dos demandants respecte del menor. 

Va ser el passat mes de març quan la parella va formular la demanda d’exequàtur per homologar o autoritzar la sentència de Califòrnia en la qual es reconeix la paternitat dels dos homes respecte del menor que té passaport americà. El mateix mes el ministeri fiscal va manifestar que no s’oposava a la demanda presentada. El tribunal va requerir la documentació acreditativa i l’aportació biològica d’un dels dos demandants en la gestació del menor. 
El Tribunal considera que la sentència americana compleix els criteris que diu la llei transitòria de procediments judicials per atorgar l’exequàtur, tot i això, analitza si aquesta sol·licitud de l’exequàtur pot contravenir l’ordre públic nacional o internacional. El Superior admet la “relativitat” i la “mutabilitat” del concepte d’ordre públic que permet que alguns països admeten la gestació subrogada i altres la prohibeixen. 
La sentència també apel·la a la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets humans, que han establert la interpretació que s’ha de donar de l’article 08 de la Convenció Europea de Drets Humans (CEDH) en relació amb la protecció de l’infant respecte de les conseqüències de la gestació subrogada. De fet, el tribunal diu que no es tracta del dret dels pares sinó dels efectes que el no reconeixement de la sentència de Califòrnia produiria al menor. Per això ho reconeixen, perquè en cas contrari la no inscripció al registre civil d’Andorra “generaria inseguretat jurídica alhora que afectaria la seva identitat dins de la societat andorrana”, diu la sentència andorrana. 
A més, el Superior afegeix a la seva argumentació l’article 3 de la Convenció de les Nacions Unides, feta a Nova York el 20 de novembre de 1989 i que parla sobre els drets de l’infant que preveuen que l’interès superior del menor ha de ser el criteri primordial a  adoptar en totes aquelles decisions que afecten els menors. A diferència d’Espanya i de França, on les lleis prohibeixen la gestació per subrogació i es declara nul el contracte en virtut del qual es pacta aquesta actuació, i a Itàlia on solament s’admet la fecundació in vitro homòloga, a Andorra “no hi ha prohibició expressa”. Per tant, “l’ordenament andorrà no conté una norma expressa que es pugui invocar per a la defensa de l’ordre públic internacional o per l’al·legació de frau internacional”. 
El menor va néixer per la implantació d’un òvul anònim a la dona de gestació i fecundat amb l’esperma d’un dels demandants. 
No és aquest el primer cop que el Superior reconeix la maternitat subrogada. Tal com també esmenta en la sentència, al setembre passat el Tribunal també admetia un exequàtur en aquest sentit per reconèixer la maternitat a la mare de dues nenes que van néixer d’una mare de lloguer.