Reprès i suspès el judici BPA per la petició de recusar els tres magistrats

Vuit mesos després de suspendre’s i que el tribunal resolgués les qüestions prèvies que han passat per les diferents instàncies judicials, ahir havia de reprendre’s el judici del cas BPA. Configurada la sala, i sentats els processats, defenses, fiscal i acusacions, aproximadament a tres quarts de deu del matí, quan ja els periodistes dels mitjans de comunicació havien pres imatges i també seien als seus llocs, el president del Tribunal, Josep Maria Pijuan, va agafar la paraula per dir que es tornava a suspendre el judici perquè l’advocat Josep Anton Silvestre, que representa quatre processats, divendres passat havia presentat un escrit de recusació contra el mateix Pijuan i els magistrats Enric Anglada i Concepció Barón. Això significa que aquesta defensa no els considera idonis per jutjar aquesta causa, o dubta de la imparcialitat que haurien de tenir, per diferents motius. 

Pijuan va explicar que ahir mateix els magistrats es van oposar als motius que argumenta aquesta recusació i per tant, haurà de ser la següent instància, el Tribunal Superior, qui decideixi sobre aquesta recusació. El judici queda suspès “fins a nova ordre”, segons va dir Pijuan.
Un cop es resolgui la petició de recusació la vista es reprendrà de nou. Dos són els escenaris possibles, un que el Superior denegui la recusació i que continuï el judici, malgrat que la defensa dels quatre processats podria ascendir-ho al Constitucional, i l’altre és que s’accepti la recusació, i aquesta també tingui el recurs corresponent. La dificultat vindria també a l’hora de poder configurar la mesa i substituir als tres magistrats. 
L’anunci fet per Pijuan va sorprendre a molts dels lletrats i també processats que no coneixien aquesta recusació, però també al mateix Silvestre qui es va negar a fer cap declaració i només va remarcar que havia estat decisió del president del Tribunal dir el nom de qui havia presentat la recusació i “el tribunal ja té l’escrit i els motius” de la petició. 

MOTIUS DE LA RECUSACIÓ
Fonts properes al cas  han explicat que el continugt de la recusació pot estar vinculat amb aspectes d’animadversió o contaminació dels magistrats a l’hora de jutjar el cas. Però també hi ha fets concrets com la decisió de Corts d’aquest estiu de controlar el patrimoni i els embargaments efectuats als acusats que han estat recorreguts per les seves defenses. Fets que molts lletrats de la banda dels processats consideren insòlits perquè s’han embargat béns, mesos després de l’inici del judici. 
Cal recordar, que durant l’argumentació de les qüestions prèvies hi van haver almenys dues ocasions on Pijuan i Silvestre es van enfrontar i on el president del Tribunal fins i tot va alertar al lletrat que fos clar en l’acusació d’una possible denúncia per la vulneració en la custòdia de proves, perquè segons Pijuan podrien querellar-se contra ell per calúmnies ja que les actes a les que l’advocat feia referència les havia posat el mateix tribunal al sumari. Silvestre però denunciava que no s’havien precintat formalment. 
 Ahir, després del pronunciament de Pijuan, els primers en sortir van ser els processats i els lletrats que van abandonar la sala d’actes de Prada Casadet. El fiscal general, Alfons Alberca, i els advocats del Govern i de les acusacions particulars van ser els últims en abandonar la sala, en la que van quedar els magistrats. 
Sigui com sigui, la continuïtat del judici torna a estar en mans del Tribunal Superior que haurà de respondre aquesta petició de recusació. 

La recusació sorprèn gairebé tota la sala, parts de la defensa i acusacions, i també a la premsa

L’escrit de recusació presentat per l’advocat Silvestre, en defensa dels quatre processats, haurà de demostrar en fets objectius una qüestió tan subjectiva com és la possible imparcialitat dels tres magistrats contra els que ha presentat la recusació. Mirant jurisprudència sobre recusacions, el Superior recorda que la imparcialitat judicial és una garantia fonamental de l’Adminsitració de justícia en un Estat de dret. La mateixa jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans i també la del Constitucional veuen que la finalitat que cerca la recusació consisteix en garantir la imparcialitat del jutjador, però també es remarca que l’eventual sospita que caigui sobre un jutge s’ha de fonamentar en dades objectives. Hi ha sentències que estimen i d’altres que desestimen la recusació per motius diferents.

El contingut de la petició de recusació no va voler ser explicat.  Fonts consultades destaquen que és remarcable que només hagi estat un dels lletrats el que hagi pres aquesta acusació de recusació, quan fins ara en les qüestions prèvies, totes les defenses havien anat a la una en denunciar vulneració de drets i petició de fer fora al Govern i les acusacions particulars del judici. 
També altres fonts consideren que “és una acció més per allargar un judici que ja se sap que el tenen perdut els processats”. Sigui com sigui, la sorpresa va ser gairebé unànime en una jornada que prometia ser maratoniana (almenys per als periodistes presents) amb una àmplia exposició en la declaració de Joan Pau Miquel del que es preveïa havia de ser el primer processat a respondre preguntes del fiscal Alfons Alberca. 
El mateix exaccionista majoritari, Higini Cierco, com ja va fer al gener amb les vistes del judici que analitzaven les qüestions prèvies, va acudir a la porta de la sala Prada Casadet per donar suport a Miquel, com a principal encausat. La resta dels processats, amb els seus lletrats, també van esperar fora a que obriren les portes de la sala ja que s’havia convocat a dos quarts de deu del matí, i es va retardar més de deu minuts. 
A la sortida, es va comprovar com molts dels lletrats de les defenses desconeixien l’acció presa el divendres per Silvestre i mostraven la seva sorpresa. El mateix advocat Jesús Jiménez, que defensa Miquel, va explicar que no hi ha cap termini marcat per llei perquè es pronunciï el Superior.