Diari digital d'Andorra Bondia

Responsables de l'APAEA de l'Escola Andorra: “Que la cuina centralitzada funcioni o no dependrà de la implicació de tots”


Escrit per: 
M. M.

El president de l’Associació de Pares d’Alumnes de l’Escola Andorrana (Apaea), Josep Vilaplana, i la vicepresidenta de l’entitat, Laura Vallribera, expliquen el funcionament de la cuina centralitzada, que aquest curs donarà servei als alumnes amb al·lèrgies i intoleràncies alimentàries.

¿Creuen que la cuina centralitzada és la solució definitiva al subministrament d’àpats especials a les escoles?
Laura Vallribera: Pensem que la cuina centralitzada és la solució, perquè és segura, i per tant no entrarà cap tipus d’al·lèrgen, en el cas dels al·lèrgics, ni de gluten, en el cas dels celíacs. El que fas és disminuir el risc, perquè una sola cuina s’especialitza en aquest tipus de menús. Per tant, per a la seguretat és l’única solució. Que funcioni o no, dependrà de la implicació de tots.

Aquesta solució arriba pràcticament després de quatre anys de demandes de les associacions. ¿Per què ha tardat tant a resoldre’s?
Josep Vilaplana: Crec que no veníem d’una mentalització i conscienciació, ni social ni de l’administració. En les converses amb els primers interlocutors, el missatge que rebies era que això no era un problema, que ho podíem fer en un racó de la cuina. Hem passat d’aquesta situació a prendre consciència que és un servei que cal, que el col·lectiu de nens amb al·lèrgies i intoleràncies alimentàries té el mateix dret que la resta a gaudir del servei de menjador. I a més, l’OMS ens diu que la tendència és creixent.
Més que una qüestió de dificultat administrativa, crec que ha estat més aviat un procés de creure-hi. El que ho ha fet tan feixuc ‒perquè quatre anys és massa temps per a un projecte‒ ha estat aquest canvi de mentalitat.

¿Han trobat a faltar més implicació de l’administració en algunes fases del procés?
J. V.: Més que parlar de manca d’implicació –que probablement en alguns casos o d’algunes persones es podria afirmar que n’hi ha hagut sense dir cap mentida‒ hauríem de parlar de manca d’il·lusió. Amb tot, jo prefereixo positivitzar-ho, i ara hi ha gent que ha volgut creure-hi i participar-hi, i gràcies a això tenim la cuina. Per això he agraït al Govern que ens hagi cedit el local.
Si agafem els quatre anys, evidentment que podríem parlar de diferents nivells d’il·lusió i d’implicació en l’administració. Però jo prefereixo parlar a partir d’ara, i ara creiem que l’administració també hi ha de ser, perquè és un servei que és de tothom.

Si més no, durant aquests quatre anys de treball intens de les associacions afectades s’ha aconseguit conscienciar la població d’aquesta problemàtica. ¿Fins a quin punt la societat està més conscienciada ara que fa quatre anys?
L. V.: No només la població en general, sinó també els afectats, perquè hi havia pares que no sabien la gravetat amb què es treballava a les cuines. Fins que algú ho va posar sobre la taula i el problema va sortir a la llum. Sí que ha servit per adonar-nos que és bàsic per a nosaltres que tothom mengi correctament, tant els celíacs com els al·lèrgics.

Tot i així, els prefabricats de La Covanella no són la ubicació definitiva per a la cuina centralitzada. El Govern ja va avançar que aposta per una ampliació de l’escola d’Encamp. ¿Aquesta provisionalitat comporta algun inconvenient des del punt de vista pràctic?
L. V.: Nosaltres vam anar a visitar les instal·lacions, convidats pel Govern i acompanyats de l’empresa que l’Apaea ha contractat, i són unes instal·lacions perfectes. És una cuina que moltes escoles voldrien tenir. És totalment correcta. El que passa és que el Govern ens ha dit que necessitaria la instal·lació per a altres coses.
¿Què pot canviar si està ubicada en aquest espai provisional i després canvia a un de definitiu? No canviarà res. A l’empresa tant li fa fer el transport des d’Ordino que des d’Encamp. No ens suposa cap problema. Bé, estem parlant d’aquesta empresa que contractarem per un any. No sabem en un futur com anirà tot, si una altra empresa serà capaç de fer els repartiments un cop a la setmana o cada dia. 

L’altra qüestió provisional és la gestió de la cuina centralitzada. Quan van signar el conveni d’un any amb el Govern van avançar que la continuïtat no està garantida després d’aquest període. ¿Què caldrà perquè hi hagi aquesta continuïtat?
J. V.: La voluntat de l’Apaea va ser que s’engegués al setembre. No volíem que passés un altre any amb aquesta indefinició. Ho hem precipitat tot per aconseguir que el primer dia d’escola hi hagués aquest servei. Creiem que, si estem pensant en un servei que és per a tots els sistemes escolars, no té cap lògica que sigui l’Escola Andorrana qui el gestioni perpètuament. I crec també que les escoles hi hem de ser.
L’opció de cedir la gestió a les famílies un cop passi l’any no creiem, des de l’Escola Andorrana, que sigui correcta. Crec que hem de crear un ens en què participem tots. Si hi és només l’Escola Andorrana, no té gaire força; si hi són només els afectats, en té però tampoc no tanta, i si en aquest acord hi som tots, podrem parlar d’un servei consolidat. En el moment que es vegi que és una eina que utilitzem tots, mentre el servei sigui bo no es podrà desmuntar. I aquest any hem de poder crear aquest ens.

Amb tot, fins ara ha estat impossible que es posessin d’acord amb totes les parts implicades.
J. V.: No és que hi hagi hagut una manca d’acord, sinó que no hi ha hagut prou implicació. El que ha variat és que ara tenim una cuina, i això ens fa ser més optimistes. Per tant, crec que amb una cosa tangible serà més fàcil.

¿Quants alumnes creuen que es podran beneficiar de la cuina centralitzada quan el servei s’acabi de consolidar?
L. V.: No ho sabem de forma exacta, perquè no hi ha un cens dels alumnes afectats. Pel que ens diuen els gestors de les diferents cuines, hem calculat que n’hi hauria uns cent. Ara mateix, els usuaris de l’Escola Andorrana són uns quaranta, que són els que ja utilitzaven el servei. També fa servir el servei el Liceu Comte de Foix i en breu s’hi adherirà el Sant Armengol, on hi ha entre vint i trenta alumnes. El Col·legi Janer també en té molts. Per percentatge, és el que més en té.

Fa l’efecte que, a la llarga, si s’hi apuntessin tots els alumnes afectats per alguna al·lèrgia o intolerància alimentària s’acabaria superant, de molt, el centenar d’usuaris.
L. V.: De moment treballem amb aquesta xifra d’uns cent usuaris. Ara bé, només en el cas de la celiaquia, que és el cas que conec, es calcula que afecta un 1% de la població. Per tant, a Andorra hi ha una ínfima part de detectats. Hauríem de ser uns 600, tot i que també hi ha molt adults afectats.

¿Els preus dels menús especials són similars als dels menús normals o cal pagar un plus per l’especificitat del servei?
J. V.: Sobre aquesta qüestió, cal dir que, abans d’optar per El Rebost del Padrí com a empresa de càtering que s’encarregués del servei, la primera idea va ser intentar gestionar-lo nosaltres. Una cuina de menús per a 40 o 50 usuaris no és rendible, en termes de negoci. Perquè ho fos caldria establir un preu de 200 o 250 euros. Llavors, amb l’empresa de càtering   vam arribar a un consens perquè oferís els menús a un preu mensual de 70 euros, perquè quedés a mig camí entre el que s’estava fent i el que es pagava a l’Escola Andorrana. Nos­altres tenim un preu de referència d’entre 58 i 59 euros, però hem de ser curosos, perquè es tracta del preu més econòmic de tots els sistemes educatius.
Tot i així, no es pot fer comparacions sense matisar, perquè no és el mateix, per exemple, el cas del Sant Ermengol, que a més inclou en el preu del menú el servei del personal de menjador, que la quota de l’Escola Andorrana, on hi ha molts nens. Això ens permet rebaixar els costos.

No obstant això, parlem d’una diferència mínima, d’uns 10 euros, entre els menús especials i els que ofereix l’Escola Andorrana.
J. V.: A l’Escola Andorrana sí, però un nen al Sant Ermengol paga prop de 100 euros.    
L. V.: Però, per exemple, a un nen del Col·legi Sant Ermengol, que pagarà 70 euros pel menú especial, suposo que l’escola li afegirà a la quota els costos de patis i menjadors i acabarà anivellant el preu amb el dels menús normals.

¿L’infant que mengi un menú especial tindrà el mateix plat ‒amb ingredients alternatius‒ que la resta d’alumnes o hi ha un sistema de menús diferent?
L. V.: Són plats diferents, perquè era impossible fer un menú per a tots els sistemes. Es va intentar fer, però era complicadíssim. Tots els que hem treballat en aquest aspecte, inclús el Col·legi de Dietistes, vam fer un menú tipus que no s’ha basat en cap menú de cap escola. És específic per a la cuina centralitzada, i a partir d’un mateix menú es van fer variacions.
És a dir, si hi ha un nen celíac tindrà el seu menú, que no tindrà res a veure amb el de la seva escola, ja que cada cuina té les seves especificitats i hauria estat molt difícil.
De fet, el primer any els nens de càtering de l’Escola Andorrana menjaven el mateix que la resta, però quan ho hem fet extensiu a la resta de les escoles hem hagut de canviar.
També crec que les associacions hem de fer pedagogia, perquè hi ha pares que demanen que el seu fill mengi el mateix que el del costat. Però crec que se n’han d’adonar, i jo sóc la primera que considero que no pot ser, perquè està bé que els nens vegin que tenen un problema. I no passa res si mengen coses diferents. Són uns menús nutricionalment perfectes, controlats, i això és l’important.

Quan van signar el conveni de cessió de la gestió de la cuina centralitzada, la ministra va avançar que els primers protocols d’actuació estarien enllestits en dues setmanes. ¿Són els protocols que esperaven? ¿Per a què han de servir?
L. V.: Jo crec que han de servir perquè les direccions de les escoles, quan els arribi un nen al·lèrgic o intolerant alimentari, o bé amb qualsevol altra malaltia, sàpiguen com actuar. En el cas que un pare pregunti què ha de fer si el seu fill és celíac, que la direcció el pugui adreçar a la cuina centralitzada. És una guia que han de tenir les direccions de tots els sistemes perquè s’apliqui les mateixes regles del joc a tots els centres. Però de moment no en tenim cap esborrany. Al seu moment se’ns va fer una presentació, però ara mateix no sabem què regularà o si hi faltarà alguna cosa.

¿Quins protocols haurà de seguir l’empresa de càtering que contractaran per fer-se càrrec del servei? ¿Ha seguit algun protocol fins ara?
J. V.: Aquesta empresa, i qualsevol altra que assumeixi aquest servei, evidentment que haurà de tenir, i té, els mateixos protocols que Sanitat, els controls que el mateix ens gestor –en aquest cas, l’Apaea‒ li exigim, i necessitem també la col·laboració de les associacions.
L. V.: De fet, a l’hora de redactar el contracte, se’ls ha passat una còpia tant a uns com als altres per fer-hi les aportacions pertinents, i s’han tingut en compte. Això són afegits a la norma actual. Vull dir que, a part que l’empresa ja complia tota la normativa, nosaltres ho hem afegit a nivell contractual.

Donat el risc que suposa la manipulació d’aquests aliments per al col·lectiu, ¿es pensa crear un protocol concret a partir d’aquestes observacions que podeu fer les entitats?
L. V.: Jo crec que segurament és Sanitat qui hauria de saber la necessitat de la població. No sé si som nosaltres els qui ho hem de valorar.
J. V.: En tot cas, si per protocol entenem unes normes d’actuació, evidentment que hi han de ser. I no un protocol tancat, sinó que permetés una progressió. Però no voldria que quedés la sensació que aquesta gent treballa sense cap criteri. Treballen amb uns criteris fixats, amb els que hi són, els que els hi hem afegit i amb els que probablement s’hi hauran d’afegir. Vull dir que no tot està tancat. És una qüestió que no es pot donar per resolta, perquè a Andorra venim d’una normativa gairebé zero en aquest sentit. S’ha d’anar construint a partir del que hi ha. I aquí jo demano la col·laboració de les associacions perquè aquesta cuina cada cop sigui millor, ja que són els qui més entenen de la seva pròpia particularitat. 

En els últims anys s’ha començat a formar el personal de les escoles en manipulació d’aliments. ¿Caldria incloure en els protocols formació específica per al tracte amb al·lèrgics i intolerants alimentaris?
L. V.: La formació i la informació són necessàries, no només per a la manipulació. De fet, des de les associacions ja ens hi hem ofert. Hi ha guarderies que t’ho demanen, però no està centralitzat en l’administració. Per tant, caldria tenir unes pautes perquè els professionals sabessin com han d’actuar en cada cas. De vegades, només donant quatre indicacions es pot ajudar.
J. V.: Això s’ha demanat, perquè és important que, sigui en el context que sigui, hi hagi algú que sàpiga com ha d’actuar. És aquí on s’ha de fixar uns protocols o unes pautes, tant a les cuines com als menjadors i en tots els àmbits.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte