Ribas defensa que la nació passa per davant de l’individu en l’avortament

L’excap de Govern i ex-conseller general Òscar Ribas defensa que “la nació passa davant de l’individu” a l’hora de plantejar la despenalització de l’avortament. En aquest sentit, Ribas va mantenir que “hi ha una realitat; o sacrifiquem la cúpula de l’Estat o sacrifiquem els drets de l’individu, que són respectables i indiscutibles”, i davant d’aquest fet, elegeix el primer aspecte. “Si no he d’escollir el primer, aleshores ja parlarem del segon”, va afegir.

Ribas aposta pel coprincipat,  ja que considera que és “l’única forma de govern” que pot garantir l’estabilitat del país i generar confiança a dins i fora de les fronteres. Per això no creu ni en una república ni en una monarquia. L’excap de govern va fer aquestes declaracions en el marc del discurs que va oferir amb motiu de l’homenatge del Grup d’ex-síndics i ex-consellers generals (Gesco). En la intervenció, l’ex-polític lauredià va parlar sobre el futur d’Andorra i els riscos als quals s’enfronta l’Estat. Un dels problemes més greus que veu per a la seva viabilitat és la manca d’identitat de les noves generacions d’andorrans i la desafecció. Ribas va alertar que “sense arrelament no hi pot haver un Estat andorrà”, i per això va assenyalar la necessitat de fer unes polítiques més “agosarades” per a la integració de la població. L’ex-cap de Govern va remarcar que als anys 50 hi havia una immigració “paulatina” que permetia “integrar-se ràpidament”, però avui hi ha una “immigració massiva”, i aquest procés esdevé més difícil. En aquest sentit va parlar de gent d’altres cultures que “estan envaint, entre cometes, Europa”, un fet que “no vol dir que siguin inferiors, però sí diferents”. Per això va constatar que “mentre no es pugui regular el flux d’immigrants la falta d’identitat anirà creixent”. Davant d’aquesta situació, Ribas considera que cal repensar el model econòmic i deixar de fixar-se en el “creixement fins a l’infinit” per passar a parlar de “consolidació”. Per això remarca que caldrà frenar l’arribada de nova població perquè el país, amb l’economia que té avui, no disposa de suficients recursos per mantenir-la. “La limitació, un dia o altre es farà”, va dir, i va afegir que “si no es regula ara hi haurà un moment que s’haurà de parar”. En aquest context, Ribas també es va mostrar en desacord a l’hora de permetre la doble o múltiple nacionalitat. Indica que això pot “soscavar la pròpia sobirania”. 
A l’últim, l’expolític també es va referir a l’acostament a la Unió Europea (UE). Ribas va recordar que Andorra no es sobirana en les entrades exteriors i va afirmar que el col·lapse pot venir imposat, en referència als talls que s’han produït a les dues fronteres. Per Ribas, aquest fet justifica que cal assolir acords amb la Unió Europea. Així va sentenciar que “descartar l’oferta de l’acord d’associació seria un greu error”. L’ex-cap de govern va destacar que “fa vint anys que estem discutint sobre la Unió Europea i ara resulta que no ens interessa”. “Això no ho entenc”, va subratllar. Ribas també es va referir a la viabilitat dels microestats en el context global i es va mostrar en disconformitat amb la professionalització de la política.
En l’acte celebrat ahir, que va comptar amb la presència d’ex-consellers generals, representants del Govern i del Consell General i la família de l’homenatjat, el síndic general, Vincenç Mateu, va posar en relleu la figura de Ribas. Va dir que es caracteritza més per ser un home d’Estat que un polític, ja que sempre ha volgut mirar per les pròximes generacions. Mateu el va definir com un home independent i lliure, visionari, aliè al políticament correcte, polèmic de vegades i sempre inspirador. Així mateix va remarcar que és la personalitat andorrana més valorada a l’exterior. 
En l’acte també va intervenir Josep Marsal, president de la Gesco, i Joan Santamaria, coetani de Ribas. Tots ells van posar en relleu la trajectòria de Ribas. El seu posicionament a favor del dret a vot de les dones, el primer cap de Govern d’Andorra, un dels impulsors de la Constitució i el primer líder polític que va parlar català a les Nacions Unides.