Rosa Castellví: “Volem que tothom, amb recursos o sense, accedeixi a una residència”

Recordem el punt de partida de la plataforma.
Entenem que hi ha una absència total de places de residència. La Llar de Sant Josep és una entitat privada i religiosa i el centre sociosanitari de la Fundació Sant Hospital, en principi està pensat per a estades curtes o mitja estada en concepte de convalescència. Són places sociosanitàries, amb 14 de residència, que no donen resposta a la demanda de la població.

Aleshores?
Qui vol anar a una residència se li atorga una plaça a Castell d’Oliana, que és una residència privada concertada: de 126 llits, n’hi ha 75 concertats. Així que algú que pateixi per exemple una fractura, se l’ingressa a l’hospital i després pot anar al sociosanitari, però per a la convalescència, després ha de tornar al domicili o buscar una plaça.

Vostès volen...
Demanem que al municipi hi hagi un centre que doni resposta a qui vulgui anar a viure en un centre que sigui substitut de la llar, amb els recursos necessaris de la vida diària. Diferenciem el que és un sociosanitari, que cobreix les necessitats de persones amb una pèrdua d’autonomia temporal o permanent d’aquell centre on pots picar a la porta i entrar perquè desitges viure allà.

Amb pisos assistits.
Sí, aquell model que ja està inventat i cada cop n’hi ha més, que permet viure en un espai individual però amb serveis de bugaderia, alimentació, etcètera, i centre de dia.

Han avaluat les necessitats numèricament?
Som ciutadans, no tècnics, però hem estimat que si a la Seu i comarca som 20.000 habitants, al voltant de 4.800 persones tenen més de 65 anys, segons el cens del 2019. Parlo de memòria, però ens serveix per fer-nos una idea.

I d’aquests?
És important que les administracions detectin les necessitats, desitjos i interessos d’aquestes persones. Hi haurà qui vulgui viure a la seva llar, sol o acompanyat, i han de tenir recursos com ara l’atenció personalitzada per a la  higiene, companyia, transport... I n’hi haurà qui vulgui anar a un centre a la seva comarca. A mi m’agrada dir-li hotel de persones grans, un lloc on pots estar al teu espai individual però amb serveis garantits.

Han pensat en la ubicació?
Pensem que el lloc podria ser l’Horta del Valira. Arquitectònicament el disseny ha de preveure que pot sorgir una epidèmia com l’actual, o una altra necessitat d’aïllar les persones, i els espais han de tenir-ho previst. Volem fugir d’aquells espais de passadissos llargs i portes laterals a les habitacions.

L’últim ple municipal ja va encaminar la demanda, oi?
Com a plataforma treballem ja des de fa més d’un any identificant necessitats, i personalment, des de l’Associació de familiars de malalts mentals, que presideixo, pensem que les persones que tenen un trastorn mental també envelleixen i no necessàriament han de pensar en un centre de salut mental, potser han normalitzat la seva vida i necessiten un espai on s’identifiquin les necessitats individuals i rebin resposta. Mesos abans de les eleccions municipals vam reunir-nos amb tots els grups. Hem tingut reunions amb l’equip de govern, insistint en la demanda, i com que som molt pesats, seguirem insistint.

I ara?
  De moment hi ha una partida pressupostària per elaborar el projecte, que ja és un pas seriós i important. Respectem la decisió que a l’edifici de la Fundació hi hagi un sociosanitari i valorem que hi hagi un hospital nou, però no implica descartar el centre residencial, és un element més del triangle de serveis.

El projecte del sociosanitari a l’hospital?
  Diferenciem un centre que dona resposta a qui necessita una atenció continuada d’un equip d’infermeria, del que és una residència de gent gran. L’espai pot estar bé a l’hospital, però el centre que ha de ser substitut de la llar ha d’anar ubicat en un espai obert a aquest fantàstic Cadí i on la gent pugui passejar. L’edifici actual no respon a les necessitats d’un substitut de la llar.

Com reben les demandes?
  De moment, bé. Agraïm la predisposició i confiem en el compromís adquirit de tirar endavant el projecte.

És a llarg termini?
  Confiem que sigui accelerat, que en 4 o 5 anys pugui estar. Després ja decidiran els tècnics  si és privat-concertat, o com ha de funcionar, no hi entrem. Però voldríem que tota la població, amb recursos o sense, tingués accés fàcil, amb la nostra pensió. I fugint de macro-residències.

Tendeix a ser molt car.
  Posem un centre privat concertat, on la Generalitat lloga llits, com a Oliana. Perquè la Generalitat assumeixi la plaça s’ha de passar un procés llarg i difícil, fins que et reconeixen el grau de dependència, i aleshores sí que et financen, en funció dels teus recursos.