Salut no té data per a la cobertura dels psicòlegs per la CASS

Tot i que el treball entre el ministeri de Salut i el Col·legi Oficial de Psicòlegs d’Andorra (Copsia) per definir la cartera de serveis dels psicòlegs està força avançada, fins que no es tanqui no es donarà el següent pas: el de la conveniació dels actes psicològics amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). Així ho ha explicat avui la secretària d’estat de Salut, Helena Mas, durant la presentació del document definitiu del Pla integral de salut mental i addiccions (Pisma) que el consell de ministres va aprovar ahir.

Mas ha recordat que des de fa mesos s’ha reprès el treball per definir aquesta cartera de serveis que ha d’incloure aspectes com ara quines patologies s’hi integraran, quina formació hauran de tenir els professionals, quins seran els circuits de derivació, en què consistirà la intervenció i quins sistemes de facturació i de registre adoptaran. Es tracta d’una negociació que va començar l’octubre del 2019 i que es va quedar aparcada per l’esclat de la pandèmia i la prioritat que s’ha volgut donar a l’elaboració del Pisma. Tot i que en diverses ocasions des de Salut s’han posat terminis per tenir acabats aquests treballs, avui la secretària d’Estat va posar com a data límit el proper mes de juliol. Serà llavors quan es compartirà la feina realitzada  amb la CASS perquè els serveis que formaran part de la cartera dels actes psicològics quedin convencionats, ha anunciat Mas.

Preguntada sobre quan es podria produir aquesta inclusió ha assenyalat que “el nostre desig és que es puguin incorporar al més aviat possible”, sense poder concretar si aquesta qüestió estaria resolta abans d’acabar l’actual legislatura. Segons ha dit, la intenció és que es pugui fer de manera “ràpida i eficient”. D’aquí la importància que estigui molt ben definit per poder fer un bon monitoratge d’aquesta inclusió de la cartera de serveis dels psicòlegs, ha respost Mas. 

Dèficit de registres
Precisament, un dels temes que es vol deixar ben lligat en la definició d’aquesta cartera de serveis és el sistema de registres. I és que aquest és un dels aspectes més deficitaris de la salut mental al país, segons ha comentat el psiquiatre Pere Bonet, assessor en l’elaboració del Pisma. Tenir un bon registre sobre les patologies i el seu desenvolupament és essencial per poder fer projeccions i establir quina és la càrrega que suposa la salut mental per al sistema sanitari. 

L’altre punt feble que resulta de la diagnosi de l’estat de la qüestió en matèria de salut mental al Principat és “un dèficit important en atenció comunitària dels pacients”. Per a Bonet caldrà treballar molt “a posar d’acord els professionals” i a implantar un sistema d’atenció comunitària que permeti fer el seguiment dels malalts també als seus domicilis i reforçar la infermeria comunitària. És per aquest motiu que caldrà reforçar sobretot els recursos humans, va fer notar. Quant a punt fort, ha assenyalat la riquesa de la xarxa social existent a Andorra que “ens permetrà pensar en activitats socials per afavorir la inclusió social de la persona amb problemes de salut mental”.