El president del Col·lectiu de Funcionaris de la Policia d’Andorra (CFPA), Salvador Prieto, afirma que el sindicat recorrerà a la justícia si, amb el nou model de jubilació, els membres del cos perden els drets adquirits.

“Si cal, presentarem recurs fins i tot a Estrasburg”, manifesta Prieto. El dirigent sindical assenyala també que si s’han convocat finalment una vintena de places de policia, “ha estat per la pressió que han exercit els sindicats”.

S’han convocat finalment 20 places de policia. ¿Seran suficients els mitjans humans per a les tasques que té encomanades la policia?
Com ja hem dit en altres ocasions, és molt positiu que s’agafi el màxim nombre de policies, però l’únic que es fa de moment és cobrir les baixes que s’han registrat en els últims anys. A més, a partir d’ara, segons el que s’ha dit públicament, hi haurà noves missions concretes per a la policia, com el control del joc, i caldrà que hi hagi efectius i, a més, amb una formació molt específica. Si el nombre d’efectius serà o no suficient no ho veurem fins més endavant, però ara són els justos per cobrir les vacants.

Ha cridat l’atenció el gran nombre de candidats que s’han presentat, suposo que per la crisi econòmica. ¿Pot ser que alguns entrin al cos i realment no tinguin vocació de ser policia?
Jo he vist casos de persones que tenien vocació de ser policia i quan han exercit se’ls ha passat aquesta vocació, i d’altres que s’hi han presentat simplement per tenir un sou o una seguretat que posteriorment han estat millors policies que els anteriors. O sigui que tot depèn al final de la persona i del tipus de feina que s’acabi fent. En principi, el fet que hi hagi tants candidats no significa que hagin de tenir més formació, perquè el que es demana per fer les proves és el graduat de segona ensenyança, tot i que evidentment n’hi ha alguns que tenen més estudis.

¿Podria haver-hi moltes baixes al cos depenent de com quedi regulat finalment l’assumpte dels complements de jubilació?
Creiem que pot haver-hi entre 30 i 40 persones que podrien optar per la prejubilació, segons el que a nosaltres ens comenten. Un 80% ho acabaran fent perquè són persones que fa un mínim de 25 anys que estan a la casa i que amb el sou que els queda poden viure, raó per la qual no s’arriscaran a perdre el que han pagat durant tants anys. No s’ha d’oblidar que els membres del cos de policia han estat pagant el 2% per a la seva jubilació.
Si la qüestió de la prejubilació queda com s’ha dit als mitjans de comunicació, hi pot haver entre 20 i 25 baixes de manera immediata. I s’ha de tenir en compte que els nous agents necessiten al voltant d’un any i mig per formar-se, ja que a part de la formació pròpiament dita han d’estar també un temps de prova i en pràctiques.

¿Així doncs, és possible una veritable policia de proximitat amb aquests efectius?
La policia andorrana més de proximitat no pot ser i sempre ho ha estat. Evidentment, suposo que a tothom li agradaria veure més policies al carrer, però sempre hi ha hagut patrulles a peu, per exemple. En aquests moments hi ha serveis locals en molts llocs, però el que no pot ser és que hi hagi agents durant les 24 hores. Però, com dic, hi ha les patrulles que es desplacen en cinc minuts en un país petit com el nostre. El que es va abandonar al seu dia va ser el desplegament que s’estava portant a terme perquè amb els efectius que hi ha és complicat fer-lo. Els toca als polítics i a la direcció fer una previsió pel que pugui passar, tant per les prejubilacions com per les noves missions que s’han d’assumir perquè, com he dit, per formar un policia es tarda un cert temps.
El que és clar és que si ara s’han convocat aquestes vint places ha estat per la pressió que han exercit els sindicats, igual que ha passat amb els mitjans materials, qüestió en què vam aconseguir pactar amb l’anterior direcció. S’ha de tenir en compte, per exemple, que els vehicles roden les 24 hores i hi ha d’haver una renovació. Una cosa que ha passat aquest any és que ja som a finals d’any i encara no hem tingut l’oportunitat de fer la demanda de l’equipament individual i si no es fa la reposició això ja no es podrà fer l’any vinent.

¿Aquesta política de renovació del material que es va engegar amb l’anterior direcció ha continuat amb l’actual?
Ara no ho sabem perquè la relació que tenim nosaltres amb la direcció és nul·la. Únicament ens van convocar dues vegades per explicar-nos els seus plans. I és que va haver-hi una filtració sobre els canvis que s’estaven fent i el director ens va dir que es veia obligat a donar-los a conèixer al nostre sindicat perquè  ja havien sortit a la premsa.
El cert és que els canvis i els nomenaments que estan fent ens rememoren el passat i crec que hi ha una desconfiança mútua. A nosaltres, quan la direcció pren una decisió no ens consulta, tot i que tampoc té cap obligació, igual que nosaltres tampoc hem de ser els seus assessors. En canvi, l’antiga direcció sí que ens escoltava com a mínim, tot i que fes posteriorment el que cre­gués més convenient, i la nova ni tan sols et dóna l’oportunitat d’expressar el teu parer. Nosaltres considerem que la iniciativa sempre l’ha de portar la direcció i si el tarannà és conciliador, doncs molt millor.

Les noves unitats que s’han de crear suposo que obliguen a una planificació amb temps de totes les noves tasques que anirà assumint el cos...
Nosaltres, com dic, no tenim cap mena d’informació, però s’ha de recordar que alguna d’aquestes unitats, com la del joc, tindrà una tasca que serà molt important i que necessitarà una formació molt professional. Evidentment hi ha moltes persones qualificades en el mateix cos de policia, però no sabem si s’està definint o no una actuació concreta en aquests moments, i només podem fer suposicions. Tothom sap el que pot comportar el joc, com màfies, prostitució, etc., i això implica que hi ha d’haver una preparació.

¿Què us semblen les conclusions a què s’està arribant pel que fa als complements de jubilació dels funcionaris?
Tampoc en aquesta qüestió tenim cap informació. Només quan veiem el projecte de llei i el que pretenen fer podrem dir el que pensem, però mentrestant no ho podem fer. El que és clar és que, com hem dit en reiterades ocasions, si veiem que amb la nova regulació perdem drets recorrerem a la justícia.
El que respectem és el que puguin dir els tribunals que hi ha al nostre país, més enllà del que puguin opinar experts de fora per encàrrec del Govern.  I, si cal, presentarem fins i tot recurs a Estrasburg. Nosaltres considerem que tenim uns drets adquirits i que cap llei te’ls pot prendre de manera retroactiva, tot i que el Govern digui que és un model de jubilació que no s’aguanta. Com determina la llei que es va aprovar el 2004, els policies que van entrar al cos abans d’aquesta data mantenen el dret al seu estatus de jubilació aportant el seu 2% de cotització a una mútua creada expressament. A més, els que han entrat al cos després del 2004 tenen les mateixes condicions de jubilació, per exemple, que els mestres, amb la diferència que els policies es poden jubilar als 55 anys i els segons als 60.

El Govern afirma que el model actual és insostenible. ¿Què en penseu?
Aquest argument no és real perquè passa com amb la mútua de malaltia, que sempre era deficitària, però quan ha estat gestionada pels funcionaris resulta que hi ha un milió i mig d’euros, amb el mateix percentatge de baixes que hi havia abans. Es tracta d’una qüestió de gestió i el que passa és que, com va dir el ministre Cinca, no se sap on són els diners que hem anat aportant els policies durant tots aquests anys.
El que no sabem és si finalment han posat tots aquests diners que nosaltres hem cotitzat a part, com tenen obligació de fer per llei. Per això no descartem preguntar-li al ministre de Finances i Funció Pública si s’ha fet. Nosaltres en el que sempre hem estat a favor és en una aportació per part dels funcionaris, sempre que sigui similar a la que faci el Govern. Però el que no es pot fer, com he dit, és aplicar una llei retroactivament, com sembla que es pretén fer, perquè aleshores no tindríem cap seguretat jurídica.

¿Us sentiu d’alguna manera enganyats?
El cap de Govern el que no pot fer és dir que no tocarà les jubilacions i fer-ho quan entra a governar. A més, el que també ha fet molt mal entre els funcionaris és que s’ha qüestionat la nostra feina, i s’ha parlat de privilegis quan no és així. I una altra cosa en la qual tampoc podem estar d’acord és que es parli de corporativisme.

A la revisió del sistema de jubilació s’ha afegit una nova congelació salarial...
A això ja hi estem acostumats, perquè des de fa anys tenim els salaris congelats. El que passa és que si ho fessin per destinar els diners a ajudes socials segurament hi estaria d’acord, però el problema és quan ens treuen a nosaltres uns triennis per gastar-los en Ordino Studios, rotondes, viatges o assessors pagats a 14.000 euros. El que ens emprenya és que els diners els continuen malgastant. A més, tampoc és cert que tots els funcionaris cobrin 2.500 euros, com a vegades es pensa al carrer.

Afirma també el Govern que el sector privat ja està fent esforços des de fa temps per estrènyer-se el cinturó i que ara li toca també a l’administració...
Fa deu anys ningú volia ser funcionari perquè al sector privat es guanyava fàcilment més diners i moltes vegades els edictes que sortien fins i tot es quedaven deserts. Ara s’ha d’admetre que la situació al sector privat ha empitjorat. La crisi existeix, però s’ha de dir també que moltes empreses ho estan aprofitant per fer el que els dóna la gana amb els empleats. Només cal veure el degoteig de consultes que hi ha, per exemple, a Immigració de molts treballadors o els casos que arriben al raonador del ciutadà. L’única diferència és que nosaltres estem sindicats i al sector privat no i tampoc es poden permetre fer recursos a la justícia. Segur que si hi hagués uns sindicats forts al sector privat tot això no passaria.

¿Creu que els sindicats haurien de rebre algun tipus d’ajuda de l’administració?
Això és el que passa als països del nostre entorn, i que també hauria de passar a Andorra.

¿Es presta prou atenció a la formació dels agents una vegada s’han incorporat al cos després del curs inicial que segueixen?
La formació, per molta que es faci, mai és suficient. S’estan fent formacions, ja que s’ha de tenir en compte que els delinqüents sempre van un pas al davant pel que fa a noves tecnologies, per exemple. Per això, com més formació es faci i més especialitzada, doncs millor.

¿És normal que sempre hi hagi alguns casos de delinqüència que sembla que no es resolen?
Un cas no es tanca mai en l’àmbit policial. La feina d’investigació és bastant difícil i tot i que passi temps sempre pots trobar un indici que t’ajudi a solucionar-lo. A més, també hi intervé la sort per poder enxampar els delinqüents. Les especialitats existeixen i són les que hi ha d’haver.