Sàmper opina que la jubilació ha de ser “obligatòria” en complir 65 anys

El representant dels pensionistes al consell d’administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), Lluís Sàmper, es mostra contrari que els assalariats puguin continuar la seva vida laboral fins als 72 anys una vegada assolida l’edat de jubilació als 65 anys, tal com s’estipula en l’esborrany de la llei qualificada del Codi de relacions laborals elaborat pel grup parlamentari demòcrata que ha estat lliurat als agents socials perquè facin els seus sugge­riments. 
Segons explica Sàmper, poder treballar més enllà dels 65 anys tindrà com a conseqüència que algunes persones grans es mantindran en el mercat laboral “quan el que s’hauria de fer és deixar pas a la gent jove que s’hi vol incorporar trobant una feina”. Per aquest motiu considera que la jubilació hauria de ser “obligatòria als 65 anys” per a tothom. Igualment tampoc no veu bé que es pugui compatibilitzar el cobrament de la pensió de jubilació amb el salari que es percebi (sempre que aquest sigui inferior a 1,5 vegades el salari mínim), “ja que en països com Espanya només es té dret, com a molt, al 50% de la pensió”.
Aquesta possibilitat d’allargar la vida laboral fins als 72 anys ja existeix actualment, però ara queda regulada i, per tant, ja no hi haurà dret a indemnització si el redactat queda com està actualment. Així,  s’estableix que el contracte  laboral s’extingeix en arribar la persona assalariada als 65 anys, “llevat que la pensió de jubilació que tingui el dret de percebre no assoleixi el llindar econòmic de cohesió social vigent”. Aquest punt del redactat de la llei pot suposar, segons Sàmper, que algunes persones hagin de continuar treballant obligatòriament “perquè el seu salari és baix”.
Sàmper opina també que la nova regulació que es vol aprovar “afavoreix els professionals  liberals, que no han de pactar amb els propietaris de les empreses” sinó que poden prendre la decisió pel seu compte, i recorda que, pel que fa als assalariats, en tot cas “es deixa en mans de l’empresa la possibilitat que puguin o no continuar treballant”. “Les persones que treballen en una empresa no podran escollir sinó que serà l’empresa la que ho farà, contràriament al que passarà amb els professionals liberals, motiu pel qual crec que es produirà una discriminació”, recalca el representant dels pensionistes a la CASS. 
D’altra banda, Sàmper destaca també que si molts professionals liberals opten per jubilar-se als 72 anys “no deixarem entrar al mercat laboral molts joves que avui estudien, molts d’ells amb beques que paga el país,  amb la qual cosa hauran d’anar fora del país a treballar”.   De totes maneres, veu com un avenç “l’anomenat contracte de relleu o successiu que vol introduir la nova normativa, encaminat a substituir en el si de l’empresa la persona que ha complert els 65 anys, “perquè permetrà un aterratge suau a la jubilació per a aquelles persones que es vegin amb el cor de fer-ho”. 
No el convenç tampoc però com es regula el fons de capitalització “perquè ha de cobrir massa coses” i creu que no hauria de servir per cobrir les quantitats derivades de la resolució de la relació laboral, “quan això és una cosa que ha de correspondre a l’empresa”.  “No hi ha diners per augmentar les cotitzacions a la CASS però sí per fer un fons de capitalització”, recorda Sàmper. “S’haurà de veure la llei que el regularà posteriorment, però en l’esborrany no es diu si serà un fons de gestió pública o privada i penso que en tot cas hauria d’estar garantit per l’Estat”, afegeix. 
El representant dels pensionistes troba que alguns punts de la nova llei de relacions laborals poden ser positius, com el fet que s’hagi de cotitzar tant a la branca malaltia com a la de jubilació de la CASS entre els 65 i 72 anys, “fet que representa que la Seguretat Social recaptarà més diners”, quan fins ara només era obligatori en la primera. També considera “lògic” que els contractes de treball hagin de ser sempre per escrit.