Diari digital d'Andorra Bondia

Santi Rodríguez i Xavier Prunell: “És indispensable que el 2012-2013 es comenci a aplicar el pla estratègic”


Escrit per: 
M. M.


Un cop tancada la primera fase d’elaboració del pla estratègic per a la renovació i millora del sistema educatiu andorrà, els responsables del Sindicat de l’Ensenyament Públic Santi Rodríguez i Xavier Prunell ens avancen les principals reformes que es preveuen.

La junta que encapçalen manté una composició àmplia per representar el màxim de sectors de l’ensenyament públic. ¿N’hi ha algun que no hi estigui reflectit?
Santi Rodríguez: La nostra intenció és que sempre hi estiguin representats tots els sectors, però no és fàcil. Majoritàriament som mestres o professors. Personal no docent no en tenim i gent de formació andorrana, tampoc. De vegades és difícil trobar la gent.

¿Estan els eventuals representats a la junta, donada la situació particular amb què es troben?
S. R.: Dins de la junta no hi estan com a comitè. El que passa és que nosaltres, des del sindicat, hem treballat en l’assumpte, i el problema és que molt sovint els eventuals no se sindicaven, perquè hi havia la por que si estaves sindicat estaves en una espècie de llista. Era fictici, però tenien aquesta recança. Tot i així, penso que el treball que s’està fent va la línia de millorar les condicions laborals i intentar reduir el nombre d’eventuals, que això ja és més complicat, i més a llarg termini.

¿Quines millores laborals reivindiquen per als eventuals?
S. R.: La figura de l’eventual ha d’existir, perquè sempre hi ha baixes a cobrir per un temps puntual. Després hi ha la persona que cobreix una plaça durant tot un curs. Aquest tipus d’eventualitat no és per venir i cobrir una baixa per malaltia durant quinze dies, sinó per cobrir tot un període del curs escolar, amb les mateixes condicions de treball, amb les mateixes obligacions, però no sempre amb els mateixos drets. Des de la plataforma s’havia intentat que sortís la figura de l’interí, de manera que quan acumulis experiència puguis tenir un més a més que la resta de gent que mai ha estat al cos d’ensenyament. Aquesta és una de les coses que voldríem incloure en la Llei de la funció pública, ja que els eventuals ara mateix no es regeixen per aquesta norma, sinó per la Llei de relacions laborals.
De moment, hem aconseguit que cobrin l’estiu, almenys fins aquest estiu, més endavant ja veurem què passa. El que més mal ens fa és que a molts llocs hi ha molts eventuals, i això és el que ens preocupa més. És clar, per reduir això cal augmentar places, i en el moment actual entenem que és una mica complicat.

El Govern va expressar la voluntat de continuar amb els projectes encetats l’anterior legislatura, entre els quals destaca la reforma de l’Escola Andorrana. ¿En quin punt està l’esborrany? ¿Ja tenen enllestit el perfil de l’alumne o el programa de segona ensenyança?
Xavier Prunell: Pel que fa al perfil de l’alumne, ja està tancat.  Hi han intervingut des de dins del ministeri i des de l’exterior, amb la participació d’associacions de pares i d’empresaris, i nosaltres també hi hem participat com a sindicat. És un perfil amb deu objectius, que fixa els requisits que hauria de tenir un alumne quan acabi l’ensenyament obligatori. L’alumne tipus que voldríem.

¿Quins serien els principals requisits que caldria satisfer per complir amb aquest perfil?
X. P.: Abraça tots els aspectes. Des de l’ensenyament de les àrees científiques fins a les propostes lingüístiques que hi ha: el català com a llengua oficial del país, l’anglès com a llengua estrangera i el castellà i el francès com a llengües veïnals. I després també hi ha objectius més actitudinals, com ara l’esperit crític, l’autonomia o la responsabilitat. És un perfil que engloba molts aspectes.

¿Quin procediment s’ha seguit per elaborar aquest perfil?
X. P.: Quan hi ha hagut un esbós, la gent encarregada del pla estratègic dins el ministeri ha anat fent reunions periòdiques amb els agents socials fins que s’ha acabat amb el perfil. 
S. R.: I, a més de tenir en compte totes les demandes que ens han arribat, i després hem tingut els especialistes externs, que també ens han donat un cop de mà, ja que els perfils estan fixats a la majoria de societats com la nostra. Tenint en compte totes les demandes que s’han fet, s’han intentat consensuar totes aquestes línies i se n’han tret deu per tenir un alumne tipus adaptat a la societat andorrana, que té alguna especificitat respecte a les altres.

Actualment, l’alumne que acaba l’ensenyament obligatori ¿compleix la majoria d’aquests objectius?
X. P.: Aquests deu requisits que haurien de tenir, ara mateix estaven més difusos, mentre que ara es concreten. Ara mateix, ¿s’està complint? Jo crec que sí. S’han fet algunes modificacions, però en general sí.

Una altra qüestió que estava sobre la taula és el programa de segona ensenyança. ¿S’ha tancat ja?
X. P.: El programa de segona ensenyança es va tancar a finals de maig, però únicament amb una primera revisió. És previst, si hi ha una línia continuista per part del Govern, que hi hagi dues revisions més abans que quedi aprovat. Vull dir que encara estem lluny, però ja tenim alguna cosa. Al segon nivell de concreció, hi havia moltes àrees que no hi eren, per exemple les lingüístiques, i això és un pas endavant, però ha de quedar molt clar que estem a l’inici.

I la primera ensenyança ¿seria el següent pas?
X. P.: Sí. La renovació del pla estratègic s’ha començat amb la segona ensenyança, perquè érem els que estàvem més coixos. A primera ensenyança, per exemple sí que hi ha un segon nivell de concreció fet, i un cop renovada la segona ensenyança, serà més fàcil que la primera agafi les mateixes línies, perquè hi ha un treball fet anteriorment.

Abans ens deien que s’han  començat a concretar les propostes lingüístiques que caldrà seguir amb la modificació del pla estratègic. ¿Com pensen integrar les llengües als nous plans d’estudis?
X. P.: El fet d’integrar les llengües a més àrees que ara dependrà dels recursos humans que hi hagi als diferents centres, perquè primer es marcarà un pla general, i després ens haurem d’anar adaptant. Sí que és cert que la intenció és aquesta, que per exemple l’anglès tingui un pes més important. No se sap ben bé com es remodificarà. Potser també tocarà els horaris i haurem de modificar algunes coses. Aquí també entrarem més tard. I després haurem de veure el perfil de cadascú i si es poden adaptar a fer una cosa o no.

¿Quin equilibri es preveu introduir entre la llengua anglesa i la francesa, tenint en compte el pes específic que actualment té el francès?
X. P.: El francès realment té molt més pes, perquè a partir de maternal B el català i el francès estan al mateix punt, mentre que a la segona ensenyança el francès passa a tenir tres hores de classe més l’educació artística, i l’anglès passa a tenir també un pes similar. De moment, desconeixem el pes exacte que tindrà l’anglès, però sí que sabem que, sobretot els agents externs, pares i empresaris, quan van fer el perfil de l’alumnat van insistir perquè l’anglès es considerés una llengua molt important. Crec que el pla estratègic, en algun moment, haurà de tenir en compte aquesta demanda.
S. R.: És clar que se li vol donar més pes a l’anglès, ja que és la llengua que més es mou a escala mundial. Quantificar-ho ara mateix és difícil, però és segur que l’alumne haurà de sortir amb un nivell d’anglès més elevat que ara.

A més de la integració de les llengües, dos de les línies en què han estat treballant ha estat el treball per competències i la potenciació de l’educació científica. ¿De quina manera es visualitzen aquests dos punts en els esborranys que estan elaborant?
S. R.: La qüestió d’enfortir l’educació científica, tard o d’hora es veurà plasmada a la reforma global de la segona ensenyança, ja que segurament es modificaran horaris i es donarà més pes a l’ensenyament científic, especialment a quart, que és on està més coix. I després, el treball per competències també s’haurà d’acabar fent, i és més imminent que els altres.
X. P.: El treball per competències és la base del pla estratègic. Consisteix a treballar a partir de competències i modificar el que s’està fent fins ara. Nosaltres, com a sindicat, pensem que és interessant, ja que pot donar un plus de qualitat al sistema andorrà, per diferenciar-lo dels altres sistemes, com una marca de qualitat.

Exactament, ¿en què consisteix el treball per competències?
X. P.: Bàsicament, que els alumnes aprenguin el que estan aprenent fins ara, però fixant-se en el que tenen més a l’abast, mitjançant situacions real; situacions  problema que ells han de solucionar sent competents amb coses que tenen molt a prop a la vida quotidiana.
S. R.: De fet, la base del professorat no canvia gaire. El que sí canvia és les situacions problema que tu introdueixes. I, sobre las base d’aquestes situacions problema veus si aquest alumne ha adquirit les competències que has estat treballant fins ara. I si no ho han aconseguit, has de tornar-les a plantejar per veure si realment les ha integrat o no.

¿Com valoren la feina que s’ha fet fins ara respecte al pla estratègic?
S. R.: D’entrada veiem que el projecte era molt ambiciós, però de moment s’està complint, i cada vegada que s’ha dit que es presentaria alguna cosa s’ha presentat. Encara queda molta feina per fer, però de moment sembla que està tirant endavant.
X. P.: Ara mateix hi ha els fonaments, el primer esborrany amb la majoria dels punts. El que passa és que encara hi ha d’haver un parell de revisions més que el poden fer canviar.
S. R.: De totes maneres, actualment estem una mica a l’expectativa. Suposem que el projecte tindrà continuïtat, pel que va dir la ministra, però desconeixem quins terminis es posaran ara. De la mateixa manera que tampoc sé les persones que hi havia al capdavant del projecte, ja que això és una qüestió que depèn de la ministra.

De totes maneres, ¿quan creieu que hauria de s’hauria de començar a aplicar aquest pla?
S. R.: La intenció era tancar el pla el juny d’aquest any, de manera que per al curs vinent seria una mica precipitat. Però, en tot cas, el pla està prou avançat per començar a aplicar-lo el curs 2012-2013.
X. P.: Pensem que és indispensable que el curs 2012-2013 es comenci a aplicar el curs per etapes. Potser no a ple rendiment, però sí de manera esglaonada.

Un dels punts que haurà d’incloure aquest pla és la carrera professional. ¿S’ha fet algun avenç en aquest tema?
S. R.: De moment no s’ha entrat, però sí és cert que aquest pla estratègic preveu la possibilitat de carrera professional, que haurà de marcar per on aniran les competències dels professors i donar una idea dels passos que haurà de tenir la carrera professional.
El que passa és que ara mateix no existeix la carrera professional. Llavors, el primer pas és que la Llei de funció pública marqui la necessitat que hi hagi carrera professional als diferents cossos. El següent pas seria que hi hagués la carrera professional dins de la nostra llei específica. El que passa és que ara mateix no es preveu enlloc, i fins que això no es faci no podrem fer la resta de la feina.  

I l’elaboració de la llei reguladora del cos especial d’ensenyament, ¿per quan pot ser una realitat?
S. R.: La llei és una demanda històrica nostra, sempre s’ha demanat i va quedar mig aparcada. Nosaltres aspiraríem a tenir-la aquesta legislatura. Ara que aquest Govern ho té més fàcil a nivell legislatiu que els anteriors, intentarem arribar a consensuar-ho durant els propers quatre anys.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte