Diari digital d'Andorra Bondia
La directora de la Unió Hotelera fa balanç del seu primer any de mandat.
La directora de la Unió Hotelera fa balanç del seu primer any de mandat.

Sarah-Jane Giménez: “Els preus pugen i la major part dels hotels incrementen la facturació”


Escrit per: 
M. Sagalés / Foto: Jonathan Gil

La directora de la Unió Hotelera d’Andorra (UHA), Sarah-Jane Giménez, fa un repàs de la feina feta durant el primer any en el càrrec i dels reptes que queden per assolir. Giménez destaca la recuperació que ha viscut els darrers dos anys el sector, que està a l’espera del desenvolupament reglamentari de la Llei de l’allotjament turístic, una legislació que, “sobretot, suposarà un salt en qualitat”.

Va assumir el càrrec fa just un any, amb quins objectius?

Amb la intenció de desenvolupar el pla estratègic del setembre del 2016, que incidia a potenciar el vessant social. La idea era tornar a recuperar els associats que teníem antigament i promoure més beneficis i avantatges per a tots ells. Per exemple, hem fet la revista de la Unió Hotelera, que distribuïm a tots els associats per donar un servei més als seus clients.

Quins altres serveis s’ofereixen?

Hi ha el tema de les ocupacions, que permet als hotelers disposar de més dades, i així poder treballar i decidir una mica els preus que posen. El que fem és demanar preus i facturacions, i ho comparem amb una mateixa època de l’any anterior. És una fotografia d’una setmana abans o quinze dies abans de dates importants, com el Nadal, per exemple, perquè vegin la situació i disposin d’una informació que els permeti prendre les decisions més oportunes per al seu negoci. Per exemple, si per a un mes abans de Nadal tens una previsió d’ocupació del 80% i l’any anterior era del 60% saps que l’evolució és molt bona i ja no abaixes preus perquè saps que acabaràs omplint. També ens estem modernitzant amb les xarxes socials, amb una nova pàgina web per oferir més serveis. En definitiva, el que estem intentant és donar un caire més modern a la Unió Hotelera.

S’ha pogut o s’està assolint aquest objectiu d’incrementar associats?

La idea era, al llarg del primer any, determinar els avantatges per poder, durant aquest 2018, captar un major nombre de socis. De moment, estem contents perquè el 2017 va ser el primer any en què el nombre d’associats no només no va decaure, sinó que va augmentar. No molt, però s’ha capgirat una mica tendència, i a poc a poc anirem recuperant associats. Més que res per tenir més representativitat dins el sector, que és el que ens interessa, per poder negociar amb el Govern determinades lleis i la promoció turística del país. Treballem amb el Govern en el que és la Llei de l’allotjament turístic, amb Medi Ambient, pel tema del reciclatge. I el dia 8 de març tenim un esdeveniment per fer un reconeixement a les dones de l’hostaleria.

És en el vessant de restauració en què l’UHA pot créixer?

Principalment tenim hotels, però també un gran nombre de restaurants, càmpings, apartaments, i també entitats, com Grandvalira o Caldea. En general, tot el que sigui sector turístic és benvingut i, quan parlo d’anar a buscar nous associats, em refereixo sobretot a hotels, tot i que sí que també ens interessen molt els restaurants.

Quina relació té l’entitat amb l’altra associació del sector, Autèntics Hotels?

La relació és bona, tot i que no hi col·laborem molt directament. Realment, però, és perquè quan es porten a terme qüestions amb el Govern, aquest darrer es posa en contacte amb nosaltres i també amb ells, i cadascú hi fa les seves aportacions. Els interessos són molt similars, ja que a tots ens interessa defensar el sector i la promoció turística, i per a nosaltres tot el que siguin col·laboracions amb ells són benvingudes.

Un cop aprovada la Llei de l’allotjament turístic, com està el treball amb els reglaments?

Hi ha hagut una mica de demora. Estem esperant els reglaments. Vam fer unes aportacions a l’estiu i ara estem esperant rebre els reglaments. Sobretot, pel que fa als apartaments turístics, estem esperant rebre l’últim esborrany amb les aportacions fetes per donar el vistiplau i seguir treballant.

Què és el que més els preocupa del desplegament reglamentari? O què és el que voldrien?

L’entenem molt positiu perquè tot el que sigui per millorar el sector hoteler de cara als temps que venen és bo. A diferència de l’antic, aquest reglament té en compte la reputació en línia, i no només les instal·lacions, sinó també els serveis que donen els establiments. Bàsicament equipararà els hotels de la seva categoria i, per exemple, tots els de quatre estrelles seran proporcionals, cosa que avui en dia potser no passa. N’hi ha molts que són molt moderns i s’han anat renovant any rere any, invertint-hi, i d’altres que potser no han pogut fer-ho per la crisi de què venim.

Pel que fa als terminis d’adaptació, demanàveu que fos ampli, però sembla que finalment no serà així.

Vam demanar fins a tres anys per a inversions grans que no es poden fer en un sol any. Per exemple, un hotel de cent habitacions no pot canviar tots els matalassos de cop, i esperem que siguin més sensibles en aquests casos. Estem a l’espera de veure com queda. Des del ministeri de Turisme se’ns va comentar que eren sensibles a les nostres preocupacions, però estem a l’espera.

Un cop desenvolupat tot, què ha de suposar aquesta nova legislació per al sector?

Sobretot un salt en qualitat.

Més competitivitat de cara a fora?

Penso que s’igualarà molt amb el que són els establiments espanyols. Si vas a un hotel de tres estrelles a França, potser no és un tres estrelles real; en canvi, a Espanya, són més exigents, i crec que en aquest aspecte serà molt més similar al sistema espanyol.

I servirà per acabar amb la competència deslleial?

Com a mínim, amb tot el que eren els apartaments turístics que no estaven regulats. Penso que durant el 2017 des del Govern i els comuns s’ha treballat bastant bé per sancionar els apartaments que no estaven regulats. I ara, amb la nova llei, aquests establiments hauran d’invertir més o menys com un hotel, hauran de complir unes condicions similars, proporcionar uns serveis, com un mínim d’hores de recepció, tot molt semblant. Crec que sí que serà un punt que millorarà.

Quins són els problemes amb què es troba el sector?

Es mantenen les dificultats per trobar personal i persisteix el tema dels preus, que semblaven els mals endèmics del sector? El tema dels preus ha millorat molt. Del 2016 al 2017 els preus s’han incrementat un 6% i el que és la facturació ha crescut un 7%. La veritat és que amb això estem contents perquè els preus estan augmentant a poc a poc i, a mesura que millora l’ocupació, també ho fan els preus. Crec que el tema de la guerra de preus ja no és tant un problema.

I la qüestió del personal?

Vam negociar amb el departament d’Immigració el tema de les quotes. Perquè a l’estiu no pots pujar treballadors per dos mesos. Tens un hivern molt fort, però una primavera i una tardor que no ho són, de manera que el problema és l’estacionalitat. Vam treballar la qüestió de les quotes perquè poguessin ser una mica més flexibles, i que si els hotelers volguessin augmentar la quota dels empleats respecte a l’any anterior ho poguessin fer. Ens van donar un 20% de marge i amb això ja no hem tingut gaire problema.

Els tràmits s’han pogut agilitzar?

L’any passat sí que vam tenir molts problemes burocràtics, però aquest any ha estat tot molt més àgil. El problema és una mica més el dels treballadors qualificats i l’alta rotació. Costa trobar cambrers i recepcionistes que estiguin formats correctament i, aleshores, l’hotel ha de fer una tasca formativa i perd més temps. A més, un cop formats i amb els permisos poden saltar d’un hotel a l’altre fàcilment. Però la veritat és que aquest any estem bastant contents perquè molts dels problemes que teníem l’any passat s’han resolt.

Els salaris del sector poden explicar l’alta rotació?

Sí, però també si tens més dies de festa, si es pot anar a esquiar més o si veus més la família. El salari mitjà de l’hostaleria el 2017 va ser de 1.555 euros, que és un 3% superior a l’any anterior, així que a poc a poc es va notant la recuperació del sector.

I quins són els reptes que ha d’afrontar el sector?

Realment el que interessa és que vinguin com més turistes millor, i que quan siguin aquí se sentin còmodes, oferir-los un bon servei perquè tornin a venir. El país té una gran oferta turística i, una vegada venen, se sorprenen i tornen a repetir. La prova és que les ocupacions a poc a poc van en augment, i els dos darrers anys, considerablement. I és que el 2017 van augmentar un 3,5% respecte del 2016, però és que aquell any ja van augmentar un 6,5% respecte del 2015, i que vagin creixent és important.

Creu que es podran tornar a assolir xifres com les d’abans de la crisi econòmica o que ja no es tornarà a aquells nivells?

La crisi va ser bastant important, però crec que, a poc a poc, finalment sí que s’hi arribarà tot i que caldrà un treball continu. Amb tot, estem contents, som optimistes, ja que les xifres són bones, els preus estan augmentant, la major part dels hotels també estan incrementant la facturació i això és també important perquè després es pugui també invertir.

L’oferta de llits és suficient? En falten? En sobren?

És molt relatiu. Per exemple, el febrer de l’any passat, que va ser el millor des del 2011, l’ocupació va ser del 84%. Hi ha moments com Nadal, Setmana Santa o en ple mes d’agost que potser falten llits, però tampoc pots augmentar l’oferta perquè després hi ha moltes èpoques més fluixes. Realment, quan els hotels estan al 100% és per vacances, comptant que tothom hi vagi a la vegada.

Com va la temporada?

De moment bé. El gener passat set de cada deu establiments han augmentat els preus, a l’entorn d’un 8%. També la facturació s’ha incrementat un 10% i, per tant, l’evolució està sent molt bona i la major part dels establiments estan a l’alça.

Com veuen les campanyes de promoció que es fan des de Turisme?

En general, estem molt contents, les campanyes d’estiu del Cirque du Soleil o l’Andorra Shopping Festival estan funcionant molt bé. La promoció està sent molt bona, s’estan invertint molts diners i pel nivell d’ocupació que tenim, sobretot procedent de França i Espanya, està funcionant molt bé.

Hi ha dificultats per obrir nous mercats?

Cal pensar que tenim els accessos una mica complicats i, en el cas de l’hivern, si els turistes han d’aterrar a l’aeroport de Barcelona, carregats amb esquís, i venir fins aquí, és complicat. I més si hi ha altres destinacions turístiques que ofereixen millors accessos i on gairebé l’avió ja és a peu de pistes. A veure com funcionen els vols que es començaran a fer al març des de la Seu a Marsella, Palma i Madrid, perquè la veritat és que si l’aeroport Andorra-Pirineus pot funcionar bé això ajudaria molt.

Com funciona la iniciativa Andorra a Taula? Serveix per atraure turisme gastronòmic o l’aprofita més la gent del país?

Per les estadístiques que tenim, el 70% és gent del país, però sí que hi ha un 30% de turistes gastronòmics que esperen les jornades o que, si tenen previst venir al país, miren de fer-ho quan tenen lloc les jornades. La idea que tenim és mirar d’incrementar els turistes de fora, sense que disminueixi la gent del país que participa en les jornades, però sí que volem portar més turistes gastronòmics perquè la qualitat del menjar que tenim a Andorra és molt alta i els que ho proven acaben repetint.

Es promociona prou aquest tipus de turisme o queda massa eclipsat per la promoció del turisme de neu o de compres?

Per demanar, sempre es podria promocionar més, tot i que totes les jornades que es fan ja es promocionen, tant a dins com a fora del país. El comerç, l’esquí o la muntanya atrauen més gent, però un cop ja la tens aquí potser sí que es podria promocionar una mica més.

Andorra
Unió Hotelera
turisme
llits
habitacions
Sarah-Jane
Giménez
UHA
Llei d'allotjament turístic

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte