Sense mascareta, un “xoc” per a alguns

Primer dia sense l’obligatorietat de portar la mascareta a l’exterior. Ara bé, van ser molts els ciutadans que ahir la portaven posada i els que no la portaven la tenien d’allò més a prop, col·locada al coll o bé al canell. També guardada a la butxaca o a la bossa. Les motivacions eren molt diverses. Per a alguns prevalia la practicitat. Així ho comentava el Ricard, “la porto posada també al carrer perquè és la manera de portar-la quan entro en un espai tancat”. D’altres, com el Jaume, la portava a manera de bufanda posant-se-la quan es trobava de bon matí, en sortir del torn de nit, amb gent que anava pel carrer, “per respecte”. Precisament a ell, el que li va cridar molt l’atenció és que s’havia creuat en el trajecte cap a casa amb un grup de noies adolescents “i totes sis la duien”. En la seva opinió, potser hi ha gent que la porta encara perquè no s’ha assabentat que ja no cal. Com la Sandra, que confessava que ho va saber quan va arribar a la feina i els seus companys ho comentaven. 

La Maria, una dona d’entre els 70 i els 80 anys explicava que calia ser encara molt prudents, perquè tot i que ja fa temps que la van vacunar creu que és millor portar-la posada “pel que pugui ser”. Per cert, els que tornaven a tenir feina ahir eren els conductors d’autobús, ja que havien d’anar recordant als passatgers despistats quan anaven pujant al vehicle que se l’havien de posar. 

Aprofundint més en la qüestió, la psicòloga Sílvia Palau considera que és “molt impactant” deixar de portar la mascareta d’un dia per un altre. Diu que per a alguns ha estat “un xoc” i que potser s’hauria d’haver fet de manera més gradual i amb més informació. Segons explica, a algunes persones els ha provocat “ansietat i molt estrès”. Cal pensar que en alguns casos la pandèmia ha agreujat l’hipocondriaquisme. Apunta també que el fet de portar-la des de fa més d’un any, provoca que no fer-ho crea en algunes persones “inseguretat” i “la sensació d’invasió estiguin o no vacunades”.

Palau emfasitza, a més, que aquesta pandèmia ens ha fet sentir “molt vulnerables” i ens ha fet descobrir “que no podem controlar-ho tot”. En aquest sentit, la mascareta no només ha fet de “barrera” en la contenció del virus, sinó tambe en les relacions socials. Per això, ara ens haurem d’adaptar a aquesta nova situació, costarà una mica però aviat ho haurem fet, pronostica, ja que hi ha moltes ganes de recuperar aquesta vida social. Cal fer, doncs, un camí a la inversa. “Ens hem de desacostumar”, diu, tornant a millorar les nostres habilitats socials i les relacions. L’important, però, és el respecte a l’altre, tenir la delicadesa, per exemple, de posar-te la mascareta quan et pares a parlar amb algú pel carrer. “Hem de ser pacients”, remarca i aconsella. I és que hi ha qui no ha superat encara les seqüel·les provocades per la Covid. I aquest sí que serà un procés lent.