Sense regulació comunal per als parcs solars impulsats per privats

La Llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc) que es va aprovar el 2018 obria la porta perquè els privats poguessin impulsar parcs solars en zones urbanes. El text també preveia que els Comuns, que tenen competències en urbanisme, poguessin delimitar en quins espais ubicar aquesta mena d’instal·lacions per evitar l’impacte visual. Però la realitat és que fins ara cap d’ells ho ha fet. 

És més, alguns, com el de Sant Julià o Canillo, consideren que la qüestió ja queda delimitada amb la llei i el pla d’urbansime. En canvi, Andorra la Vella i Encamp han considerat necessari fer estudis més aprofundits per delimitar els espais on ubicar els parcs solars i mentrestant tenen decretada una moratòria que impedeix que es pugui tirar endavant qualsevol d’aquests projectes. A la Massana, en canvi, afirmen que la normativa està en procés d’elaborar-se però en canvi no han fet moratòria. A Ordino indiquen que la normativa actual “no permet atorgar aquest tipus de llicència” i que “haurien d’estar integrades en el projecte d’edificació”. A més, remarquen que no tenen previst fer canvis normatius.

Finalment, en el cas d’Escaldes-Engordany, s’explica que no hi ha cap reglament específic i que s’analitza el cas per cas. La situació, de fet, va generar certa polèmica mesos enrere quan des de l’EFA es va criticar el posicionament dels comuns en aquest tema, ja que van assegurar que hi havia privats en disposició d’invertir, però que no tenien l’oportunitat de fer-ho. Ara bé, segons la informació facilitada per les corporacions locals, no hi ha pràcticament peticions en aquest sentit.

A Sant Julià i Canillo no s’ha rebut cap demanda per construir un parc solar en zona urbana ni tampoc n’hi ha cap de fet, a Ordino diuen que n’han rebut una, a la Massana quatre “que estan seguint el seu curs” i a Escaldes no es detalla quantes, simplement s’exposa que quan arriben peticions per instal·lar plaques solars “es vetlla perquè no tinguin afectació paisatgística i perquè no malmetin la visual, també a nivell de patrimoni”. Amb tot, a la parròquia escaldenca tampoc consta cap parc fotovoltaic liderat per privats.

En canvi, a Andorra la Vella i Encamp sí que hi ha hagut demandes, però com s’ha dit, la moratòria vigent impedeix que de moment puguin prosperar. En el cas de la capital es va renovar en una sessió de Consell de Comú celebrada al novembre i té una durada de sis mesos, mentre que a Encamp es va renovar el mes passat per una durada d’un any.

Ministeri
Davant d’aquesta situació, la ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó confia que els comuns defineixin els llocs on instal·lar les plaques “al més aviat possible perquè es puguin instal·lar on els comuns creguin convenient i tinguin el menor impacte possible”. En aquest sentit recorda que des de l’Executiu s’ha fixat l’objectiu que el 2030 el 33% de l’energia sigui produïda a nivell nacional i per poder-ho assolir calia “facilitar al màxim, mitjançant la normativa, que els privats poguessin invertir en producció d’energia i ara el marc normatiu ho facilita”. En aquest sentit recorda el creixement exponencial d’instal·lacions de plaques en teulades, una situació que li agradaria que també es donés en el cas dels parcs solars.

També el director i el cap d’unitat de l’Oficina de l’Energia i el Canvi Climàtic, Carles Miquel, admet que la situació “està limitant que probablement hi hagi gent interessada” que pugui tirar endavant els seus projectes, però immediatament remarca que “la competència és comunal, ells són els garants del territori, i per tant, també és una posició legítima”.

Igual que Calvó, però, reitera que la voluntat del Govern “és produir com més energia de forma local millor i deslocalitzar els centres de producció, de manera que cadascú pugui produir-s’ho de forma propera al punt de consum”. En definitiva, fomentar “un nou context energètic”.

Impuls
Tot i la situació que es dona als comuns, la majoria destaquen que la voluntat és impulsar les instal·lacions de producció energia a través de fonts renovables. Des de Sant Julià asseguren que han decidit no fer cap moratòria perquè “creiem necessària la implementació de renovables, i més en el moment que estem passant de crisi energètica”. De fet, tot i no tenir peticions de privats, expliquen que el Comú sí que està mirant diversos espais on poder fer algun tipus de parc solar. A Escaldes també manifesten la voluntat “d’afavorir” la producció d’energia renovable perquè són “conscients que cal diversificar les fonts d’energia”.

Finalment, en el cas de Canillo també es va voler posar en relleu que el Comú “sí que té una iniciativa”, que és fer tot el sostre del Palau de Gel amb fotovoltaic aprofitant les obres de remodelació. De moment s’ha obert el concurs i s’està en espera de rebre les ofertes. Un cop estigui fet, “serà el parc solar fotovoltaic més gran d’Andorra sobre d’un sostre”, destaquen.

D’altra banda, en el cas de la Massana, exposen que sí que han tingut peticions per a petites instal·lacions en teulats particulars, concretament, els darrers tres anys s’han atorgat cinc llicències.