Servei psicòlogic per la CASS a partir del 17 de setembre a 11,25 euros

El finançament de l’atenció psicològica per part de la CASS entrarà en vigor el 17 de setembre. Ho ha concretat aquest matí la secretària d’Estat de Salut en funcions, Helena Mas, durant la presentació de la regulació de les condicions per al finançament públic de l’atenció psicològica. Es trigarà encara quatre mesos perquè la CASS es pugui preparar i els psicòlegs es puguin acreditar i inscriure degudament. 

Tal com ja es va informar, la tarifa de cada sessió serà de 45 euros. La CASS en finançarà el 75% i l’usuari haurà de pagar el 25% restant, és a dir, 11,25 euros. Seran 10 les sessions de 45 minuts convencionades per la CASS en un any que es podran prorrogar fins a cinc més. Pel que fa a les derivacions, les podrà fer el metge o el pediatre referent, un psiquiatre, un neuròleg, un ginecòleg i un geriatra.

I qui podrà accedir-hi concretament? Tots els ciutadans de més de 3 anys que presentin una patologia de salt mental que requereixi la intervenció psicològica. Mas ha detallat quins pacients en queden exclosos: els que tinguin una patologia en fase greu i aguda o patologies complexes, els qui presentin risc de suïcidi, els qui ja estan atesos en recursos que ja disposen d’atenció psicològica, com ara el servei de Salut Mental, i els qui tinguin alteracions de salut mental lleus i de curta durada. Ho ha justificat explicant que “la intervenció psicològica no la pots dur a terme en tots els estats, hi ha moments, i en la fase aguda no es pot dur a terme una atenció psicològica, sinó que s’ha de tractar amb fàrmacs i psiquiatria”. 

També ha explicat que el ministeri de Salut treballa amb l’estimació que un 2% de la població és susceptible de fer ús del recurs, cosa que pot suposar per a la CASS un cost d’entre 450.000 i 500.000 euros. En relació amb les patologies més susceptibles de ser tractades en aquestes sessions, Mas s'ha referit a l’ansietat i la depressió, però va assenyalar que “no n’hem exclòs cap”.

Quant als professionals que poden portar a terme les sessions, han de ser psicòlegs acreditats pel ministeri de Salut i conveniats amb la CASS. I per poder portar a terme aquesta acreditació, han de tenir la titulació en psicologia clínica o bé un màster oficial o bé més de  cinc anys d’experiència laboral en el camp de la psicologia clínica. Segons la secretària d’Estat, es calcula que una trentena de psicòlegs es podrien acreditar i conveniar per la CASS.

La regulació també estableix que es poden fer sessions no presencials. Ara bé, la primera sempre haurà de ser presencial i en qualsevol cas aquest tipus de visita no pot sobrepassar el 50% del total. També es defineix quines intervencions s’hauran d’efectuar segons els protocols de tractament definits i elaborats pel Col·legi Oficial de Psicòlegs (Copsia), que hauran de ser validats per Salut i que els psicòlegs hauran de registrar a la història clínica compartida.

Mas també ha informat que després d’un any de l’entrada en vigor de la cobertura de les sessions psicològiques per la CASS es farà una avaluació conjuntament amb el Copsia sobre el funcionament del programa. Per fer-la es tindran en compte indicadors com la reducció del nombre de persones i dies d’incapacitat temporal, la reducció en el nombre d’ingressos hospitalaris o de visites a urgències, l’evolució en el consum de psicofàrmacs i l’evolució de la despesa. La secretària d’Estat ha agrait la implicació del Copsia en la negociació per entrar a la cartera de serveis. 

“Ens ocupen i preocupen”
Preguntada pel neguit manifestat per diverses associacions sobre l’increment d’autolesions entre els adolescents i els joves, Mas ha assegurat que des del ministeri “ens ocupen i ens preocupen”. En aquest sentit, ha manifestat que estan compromesos en la lluita contra l’estigma i “som coneixedors que és una situació generalitzada i estem atents i treballem per fer diverses accions entorn d’aquesta problemàtica”. També ha recordat que Salut ja porta a terme campanyes i accions perquè els adolescents tinguin coneixement dels recursos dels quals disposen, com ara el servei de Consulta Ràpida d’Adolescents en Crisi (CRAC) impulsat pel servei de salut mental del SAAS i el servei de Joventut del Comú d’Andorra la Vella.

Problemes tècnics resolts, però cal adaptar-se
Els problemes tècnics en relació amb les consultes mèdiques no presencials “s’han resolt”, segons ha indicat avui Helena Mas. Així, ha explicat que en aquest moment “funciona tot”, encara que va exposar que cal donar un temps d’adaptació tant a pacients com a professionals per fer servir aquesta modalitat de visita. A més, ha remarcat que un cop solucionades aquestes incidències és convenient tenir en compte aspectes conjunturals com ara que es pugui fer la consulta en un lloc que faciliti una bona comunicació i no al carrer, per exemple.