“Silenci absolut” sobre com afecta les treballadores l’arribada de Sumar

A dies que Suport Assistencial deixi de prestar el servei d’atenció a les persones i Sumar  Acció Social en prengui el relleu, les treballadores afectades pel canvi, tant les que depenen del CAPAU com les de l’empresa subcontractada, encara no han rebut cap detall sobre com la seva feina i condicions laborals podrien quedar afectades pel relleu. Una informació que la presidenta del Consell Comarcal, Josefina Lladós, es va comprometre a enviar per escrit després de la intervenció que la portaveu del sindicat SAD, Ester Sagués, va fer al ple del passat dia 14. La resposta, a hores d’ara, és el “silenci absolut”.

La incertesa i preocupació, naturalment, van in crescendo. Especialment quan el que transcendeix són notícies com que el govern d’Esparreguera es planteja no donar suport a l’empresa Sumar, segons publiquen mitjans locals, a qui havia d’encomanar la gestió de la residència. Aquesta retirada tindria a veure amb una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va fallar en contra d’aquest model considerant que no es pot considerar mitjà propi del consistori, després d’una denúncia presentada en aquell cas per ERC i la CUP. Recordem que Lladós va defensar al ple que la compra d’una acció de l’empresa (uns mil euros de cost) suposa  que el Consell assumeix “la gestió directa” del servei d’atenció domiciliària. 

De moment, dèiem, per a les treballadores el seu futur roman en una nebulosa sense que ningú no els aclareixi res. En principi, la nova empresa hauria de respectar els drets adquirits (triennis, horaris, etcètera). Però es temen que amb el temps i de forma gradual aquestes condicions es vagin difuminant. “Si ho porto a judici, guanyaré, després d’un temps molt llarg, però en principi no em puc negar a l’ordre d’un superior o em sancionaran”, exposa Sagués. 

Un altre exemple de les repercussions que temen que el desembarcament de Sumar podria representar: les dues treballadores a sou del CAPAU no entren a la borsa d’hores. “Si un dia, de nou a deu, no vas a casa d’un usuari perquè per exemple està al metge, aquesta hora l’hi deus a l’empresa”, explica Sagués, que en qualsevol moment pot demanar que es faci. “El conveni marca que s’han de donar als treballadors dins del seu horari habitual, i això no s’està complint pel que sabem que passa en altres llocs” on l’empresa va assumir el servei. Novament la sortida és el jutjat. 

Drets blindats... o feudals
A data d’avui els sembla també “vergonyós” que encara no sàpiguen sobre els drets blindats. “Tot i que la llei diu que es respectaran, el text només es refereix a triennis i sous”, però després hi ha uns punts suspensius molt preocupants. “Tot hauria de quedar marcat per escrit: com l’horari, l’àrea de treball a la comarca i d’altres”. 

Des del sindicat ja estan treballant en aquests temes, “i estem informant les de Suport Assistencial que coneixem. El problema és que a moltes no hi arribem, perquè les canvien cada dos per tres”. 

Tot plegat està posant damunt de la taula les condicions d’un col·lectiu que treballa amb persones vulnerables. “Sembla l’època feudal. Arriba una empresa que compra les treballadores i entre ells fan el negoci sense que en tinguem res a dir. Ens colonitzen i prou”, conclou.