Sílvia Palau: “La salut mental és prioritària, tenir un bon estat físic no és suficient”

Va estrenar càrrec el mes de setembre passat amb una junta que afirma que és “molt continuista” però amb un objectiu clar sobre la taula: tancar l’entrada dels psicòlegs a la cartera de serveis de la CASS. Reivindica el paper d’aquests professionals i com s’ha fet evident la necessitat d’atenció arran de la pandèmia. De cara a l’any que ve també volen introduir la seva tasca a les escoles.

Com afronta la seva etapa com a presidenta del Copsia?
La veritat és que amb molt orgull en el moment que ens trobem, perquè sembla que al final els psicòlegs ens podrem incloure a la cartera de salut, i tot això ens dona molta il·lusió de seguir i fer nous projectes.

Quin balanç fan del programa especial d’atenció lligat a la Covid?
Des del setembre hi ha hagut un augment de derivacions. Penso que en començar l’escola i en tornar a agreujar-se la pandèmia hi ha més demanda. Tenim 37 usuaris i seguim sent 18 professionals, però veiem que darrerament, amb aquesta sisena onada hi ha com més ansietat i més casos que demanen aquest programa. 

Quines són les patologies que detecten en aquest programa?
Sobretot ansietat, trastorns de l’estat anímic, depressió. I amb els nens alteracions a nivell d’aprenentatge, d’atenció, de llenguatge o d’aprenentatge de lectura, d’escriptura... és el que detectem. Però també afectacions perquè se t’ha fet fora de la feina i no saps on anar, aquest sentiment de no saber, la incertesa. Sobretot, com dic, tot el que tingui components ansiosos. 

A nivell general són també aquestes patologies el que atenen?
Sí, atenem sobretot alteracions de l’estat anímic. És aquesta incertesa, el fet de no veure el final, que genera molta angoixa, trastorns permanents que t’afecten en el dia a dia. També hem rebut més separacions, s’ha alterat la dinàmica de les parelles i les famílies. Al final és una situació que et genera un estat d’hiperalerta constant.

La Covid ha fet més urgent dedicar més atenció a la salut mental?
Sí, la veritat és que sí. Arran de la pandèmia hem vist molt clara la necessitat d’aconseguir la inserció del psicòleg a la cartera de serveis i trencar el tabú. La salut mental estem veient que és prioritària per a la vida. Una bona salut física no és suficient si no tens una bona salut mental, i la xarxa de salut mental s’ha vist molt saturada, llavors s’ha reivindicat moltíssim. 

Han tingut demanda d’atenció per part dels sanitaris?
En els sanitaris veiem molta fatiga emocional i cansament que es reitera, impotència, angoixa i també més un estat depressiu, de no poder més. Emocionalment i físicament, se’ls noten molèsties, n’hi ha molts que diuen que tenen migranyes, que han perdut les ganes de sortir, que presenten apatia.

Com es pot trencar l’estigma al voltant de la salut mental?
Se n’ha de parlar. Costa molt, però quan comences a parlar i dius que has tingut ansietat, molta gent et diu que també. A diferents nivells, però està bé parlar-ne, fer campanyes de sensibilització, és una cadena. I sobretot amb la inserció del psicòleg a la CASS es trencarà perquè hi haurà molta demanda, que és molt satisfactori que n’hi hagi perquè hi ha moltes persones sense recursos que no hi poden accedir.

També han reivindicat treballar-ho des de les escoles. 
Sí, la psicoeducació i la gestió emocional a les aules, i al professorat, perquè estan a la primera línia i ho han de treballar. És un projecte que tenim i el 2022 segurament amb Unicef, i amb els col·legues farem xerrades, formacions, és un objectiu que tenim per a l’any que ve.

Tenint en compte que la situació s’allarga, hi poden haver efectes en la salut mental que ara mateix ni ens imaginem?
Està clar que afectarà, al final passarà factura, ja n’està passant i n’ha passat i els psicòlegs pensem que hi haurà noves patologies, potser subpatologies o dependència emocional a les xarxes socials per omplir buidor. 

El fet de no veure el final de la pandèmia, quines conseqüències té?
 És un estat d’apatia general, no sents plaer per a res, o t’hi acostumes o desisteixes. Et pots deixar anar, no hi creus i és perillós perquè hi ha moltes persones que com que no veuen el final s’habituen massa i deixen d’utilitzar les mascaretes, el sentiment de frustració constant, ara tornem a limitacions més dures i la gent no ho acaba d’acceptar. Es produeixen molts trastorns conductuals, no voler acceptar, allunyar-se del sistema en si i ansietat, perquè l’ansietat és a què ens condueix aquesta pandèmia. 

Hi ha senyals d’alarma per adonar-nos que necessitem ajuda?
Quan t’afecta la vida diària: si no vols anar a treballar, et canvia l’estat d’ànim, ja no et relaciones, deixes de menjar... Tots aquests són indicadors molt importants que pot estar donant-se una alteració de l’estat anímic i que es pot caure en depressió o ansietat perllongada. El cos ens parla. Si un dia deixes de fer exercici, et comences a aïllar, no et concentres, tot això hauria de ser un primer indicador d’anar al metge i després veure què hi ha al darrere. 

Hem passat el pitjor?
És difícil de saber. Jo crec que el pitjor va ser l’inici, va ser un xoc real. Ara estem en una situació de tensió sostinguda i potser amb la nostra inserció a la CASS podem ajudar i espero que no sigui tan greu. Hi ha un pensament molt catastrofista, però a mi m’agrada més pensar en el que hem superat i en el que hem aconseguit. És lent però sembla que es va controlant.