On són els joves?

Per què no és atractiva la política per als joves? Per què els polítics només pensen en els joves cada quatre anys? Aquestes van ser dues de les preguntes que van llançar dos dels pocs joves que van participar ahir al vespre en el Digues la teva amb els candidats a les pròximes eleccions organitzat pel departament de Joventut del Comú d’Encamp a La Valireta. Preguntes, per cert, que es van formular cap al final del debat. Un final una mica accidentat perquè Maria Martisella, de Demòcrates, va haver de marxar per participar en la reunió de poble que tenien al Pas de la Casa i Judith Pallarés, d’Acció, també se’n va anar per la reunió de poble que celebraven a la Massana. En aquest cas, però, va deixar substitut, i va ser Ferran Costa qui va prendre el relleu. La sala estava plena, certament, però majoritàriament de membres de les formacions polítiques, i els  joves es podien comptar amb els dits de les dues mans i potser encara en sobraria algun.

I quines raons donen els que es dediquen a la política sobre aquesta desafecció dels joves? Perquè no se’ls involucra prou, va dir Sergi Esteves, de Concòrdia, en to esperançador tot reconeixent que cal revertir aquesta situació. Més dràstic va ser Pere Baró, del PS, perquè “diem que us volem escoltar però no podeu votar”. Per Carine Montaner, d’Andorra Endavant, la desafecció ve donada “perquè els polítics no complim les promeses” i perquè en moltes ocasions fan “la política de la cadira i no hi confien”. Costa va compartir que des de tots els grups polítics s’ha fet un esforç per incorporar els joves tot i admetre que la política no és l’àmbit que més els atregui. I va posar en valor l’Acord de Joventut treballat precisament amb els joves. També Toni Puig de Liberals el va posar com a exemple de participació. I Martisella els va convidar a participar en les reunions dels partits per veure el perquè de les decisions que es prenen. Parlant de participació, hi va haver una petita picabaralla entre Esteves i Puig sobre la representativitat del Fòrum Nacional de la Joventut. Així, si per a Concòrdia, el Fòrum no representa tots els joves d’Andorra, cosa que queda reflectida en la poca participació en la darrera assemblea general, per a Liberals “sí que els representa”, i per això s’ha modificat la llei del Fòrum. 

De picabaralles durant el debat, n’hi va haver d’altres, com la protagonitzada per Sandra Cano, presidenta de l’Associació en Defensa de la Joventut en Risc d’Andorra, amb Martisella pels  incompliments del Pla integral de salut mental i addiccions i incidir en la necessitat que els psicòlegs entrin a la cartera de serveis. Una petició que Martisella va tornar a agafar com a compromís si tornen a governar i que la resta de representants polítics van fer seva. Baró, però, va aprofitar per assenyalar que és una promesa que Demòcrates porta vuit anys sense complir. Memorable va ser l’expressió de Muntaner: “els joves surten més deprimits de la quarta planta”.

La problemàtica de l’habitatge i la pèrdua del poder adquisitiu van ocupar un lloc destacat del debat. Com hem de viure els joves amb una hipoteca de 1.300 euros al mes durant 25 anys? Esteves va voler deixar clar que les ajudes de Govern donen resposta a curt termini però no al problema estructural. Precisament sobre les ajudes, Baró va criticar que hagi estat aquesta la solució del Govern, ja que a parer seu, es crea un “Estat assistencialista” que a la llarga, a més, són inflacionistes. Montaner es va remetre al que fan a França: un préstec jove per ajudar a comprar habitatge perquè “la gent no pot estalviar”. Pallarés es va mostrar partidària de  continuar incrementant el salari mínim i treballar amb les empreses perquè augmentin els sous, i va reconèixer que seguir mantenint ajudes al lloguer al final provoca mantenir un preu d’aquí que defensés tenir un parc immobiliari públic. Per Puig, el programa d’avals per a la compra d’un primer habitatge és “una bona iniciativa”, i per Martisella “no hi ha solucions miracle” i cal treballar per la concertació social per no haver d’incrementar salaris per decret. També aquí hi va haver fricció amb Baró, ja que Martisella li va dir que quan van governar no van augmentar el salari mínim i que per fer-ho no tenia res a veure el bloqueig que van patir i al qual va al·ludir el representant del PS.