Sòria guanya i l’oncòleg torna a casa

Un mes, si és que hi arriba. Aquest és el temps que ha durat el nou oncòleg extracomunitari contractat pel SAAS, la no-renovació del contracte per seguir a l’hospital  Santa Bàrbara de Sòria va protagonitzar titulars, retrets i peticions de dimissions fa cosa de 15 dies. Com si d’una causa nacional de vida i mort es tractés. Tot un daltabaix al sistema sanitari de la comunitat autònoma de Castella i Lleó que s’ha revertit ara en detriment del Principat. Per què? Doncs senzillament perquè el SAAS es queda sense aquest oncòleg acabat de contractar, tal com ha pogut saber el BonDia. En concret, el professional serà baixa del SAAS a mitjans d’aquest mes de març perquè se’n torna a casa. 

I què deu tenir Sòria que no té Andorra? De fet el metge, ja s’hi havia afincat amb la família des de fa més de dos anys, i si per ell hagués estat no s’hauria mogut d’allà. Però després de contractar-lo en època dura de pandèmia per necessitat i d’anar-li renovant el contracte en espera del reconeixement de la seva titulació de metge oncòleg, a principis de febrer li van comunicar que no li renovaven més el contracte. El problema era, doncs, que durant tot aquest temps no hi havia manera que li convalidessin la titulació, cosa que aquí sí que van fer de seguida. I ara sí, a Espanya li convaliden, potser ajudat per l’enrenou mediàtic que va provocar la seva marxa, donat que va coincidir amb la baixa d’un altre oncòleg que curiosament també estava en vies de tornar a l’hospital Santa Bàrbara, la qual cosa va deixar el servei d’oncologia d’aquell centre molt tocat, fins al punt que es van haver d’endarrerir i anul·lar cites amb els pacients. 

Sigui com sigui, el govern espanyol li ha homologat la titulació i ja pot exercir amb tota tranquil·litat a Espanya. I ha sol·licitat el retorn, tal com anunciava amb bombo i platerets aquest dilluns el president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco: “ens ho ha sol·licitat i estem molt contents”, deia, traient pit a més perquè considera que aquesta és una mostra més de que són capaços d’atraure talent per a la província soriana. També aprofitava, és clar, per demanar als seus adversaris polítics que les queixes sobre aquestes situacions de dilatació de reconeixement de titulacions a professionals sanitaris extracomunitaris s’adrecessin a qui té la potestat d’agilitzar-les: la ministra de Sanitat, Carolina Darias.

Curiosament, hi ha una altra situació que agermana el Principat d’Andorra amb Sòria. També allà estan en espera d’una unitat de radioteràpia des de fa anys. Per ser justos, a Sòria hi va haver la promesa que la tindrien i a casa nostra, com diria el president de l’Associació Andorrana Contra el Càncer (Assandca), Josep Saravia, també DA portava aquesta promesa fa quatre anys al programa electoral. Qui havia de dir que entre Sòria i Andorra hi podria haver punts comuns en matèria sanitària. I compartir –de manera quasi efímera, és clar– els serveis d’un mateix professional en temps d’escassetat de personal qualificat, és quelcom que potser mai ningú abans hauria pogut ni imaginar. 

Anant al que interessa, segons el SAAS, ja s’està treballant per cobrir la vacant d’aquest oncòleg “al més aviat possible”. Tant de bo que sigui així, perquè ha costat vuit mesos cobrir aquesta plaça i els estudis sobre l’afectació del càncer indiquen una tendència clara a l’increment del nombre de casos, de manera que es calcula que el 2030 n’hi haurà el doble que ara. Des de la direcció del SAAS s’ha reconegut en diverses ocasions la dificultat per atraure talent: el cas de l’oncòleg vist i no vist ho certifica.