Taxa de tinença de gossos, en vigor l’any que ve en almenys 3 parròquies

Almenys seran tres els comuns que aplicaran una taxa de tinença de gossos (Ordino, Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria). I la voluntat és que aquesta ja entri en vigor l’any que ve. Pel que fa a la resta de parròquies, Escaldes-Engordany és l’única que ha dit clarament que no adoptarà aquesta mesura ni tampoc les proves de l’ADN caní, mentre que Encamp no té clar que vulgui incloure aquesta taxa a l’ordinació de preus públics del 2021, segons va afirmar ahir la cònsol major, Laura Mas. Canillo i la Massana, de la seva banda, encara no han pres cap decisió.

És per això que ahir en reunió de cònsols es va acordar que serà cada Comú qui decidirà si imposa la taxa o no, però en tot cas, els que ho facin adoptaran un criteri unificat en relació amb els imports i les exoneracions. Conxita Marsol, que ahir va actuar de portaveu juntament amb Josep Majoral, va avançar que l’import s’aplicarà en funció de la mida del gos (la normativa del Govern en preveu tres) i que les exoneracions podrien fer referència a gossos pigall o dels cossos especials, per exemple. Per tancar aquests detalls s’ha creat un grup de treball amb representació de les corporacions que ho aplicaran. Marsol va destacar que “no serà una taxa excessiva”, sinó “equilibrada i assumible”.

Els arguments
Tant Andorra la Vella com Sant Julià de Lòria consideren que la taxa és necessària. En el mateix sentit s’expressen des d’Ordino, on la cònsol menor, Eva Choy, va precisar que aquesta no té la finalitat de sancionar, sinó de sufragar les despeses generades pels gossos. Choy va observar que “es barreja molt la taxa amb la sanció”. En aquest sentit va dir que “s’ha de diferenciar la sanció a algú incívic, que hi haurem de treballar amb l’ADN, i la taxa pel simple fet de tenir un gos i tot el que comporta per a una administració”.

Quant a la Massana, la cònsol major, Olga Molné, va explicar que amb la cònsol menor no veuen malament la mesura però va advertir que a la junta de govern són dotze i que abans de pronunciar-se cal discutir-ho amb tot l’equip. Així, va apuntar que si tres o quatre consellers hi exposen arguments en contra la decisió del Comú es podria decantar pel no, ja que voldria dir que una part important de la població no comparteix la iniciativa. Canillo tampoc ha pres una decisió encara, segons va dir el cònsol major, Francesc Camp, que va apuntar que ara per ara no es decanten ni per una opció ni per l’altra. 

De la seva banda, la cònsol major d’Encamp, Laura Mas, va declarar que “no hem entrat a valorar” la imposició de la taxa de tinença de gossos. En aquest sentit va assenyalar que a hores d’ara el Comú està en “fase de modificació de les ordinacions i no tenim clar que ho vulguem posar”.

A l’últim, i tal com ja s’havia pronunciat, Escaldes-Engordany no preveu aplicar la taxa perquè considera que “seria gravar tothom, els propietaris bons i els incívics”, va dir la cònsol major, Rosa Gili. La corporació argumenta que sobretot per l’actual context no ho veu just, i també perquè “la gran majoria recull els excrements” . Gili va advertir, però, que en contrapartida, el Comú d’Escaldes-Engordany té clar que cal garantir la cohabitació entre tota la població i aplicar “mà dura” contra les persones que actuen de forma incívica. Això vol dir sancionar qui no recull les tifes, un tema que preocupa la corporació tot i que no veu que la taxa sigui la solució. El Comú tampoc veu adient el cens caní d’ADN. D’una banda, exposa que és un sistema costós i que requereix temps per implantar-se. Gili va recordar que cal un registre, la col·laboració de propietaris, veterinaris i del personal que recull les femtes. A més, cal enviar les mostres a l’estranger perquè siguin analitzades. La corporació també dubta de la viabilitat del projecte, ja que no s’ha plantejat què passarà amb els gossos dels turistes ni amb les barreges d’ADN de diferents gossos. Tot i així, i en relació amb la taxa com amb les proves d’ADN, la cònsol major va deixar clar que “si Escaldes-Engordany s’equivoca ja rectificarem”.  I va concloure: “no ens cauran els anells”.

Els comuns estudien la creació d’una planta de biomassa

Els comuns estan analitzant la possibilitat de crear una planta de biomassa a Andorra. La iniciativa va sortir de les corporacions quan, en compliment de la Llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic, van encarregar un estudi sobre l’aprofitament dels boscos per a l’obtenció d’una “energia neta”.

Actualment, els pèl·lets es compren a fora del país i si aquesta planta s’impulsés es podria donar servei a la majoria d’edificis administratius i substituir les calderes de gasoil actuals, fet que permetria deixar d’emetre 2.390 tones de CO2 a l’any.

L’estudi preveu les tones inicials de pèl·lets, que s’obtindrien amb la iniciativa (4.000 en total) mentre que un cop arrencat el projecte es podrien obtenir fins a 6.000 tones anuals. El projecte suposa una inversió pública de 600.000 euros. Marsol no considera aquest un cost elevat, tot i que va explicar que ara es parlarà amb el Govern, perquè podria ser l’Executiu qui ho liderés.

En tot cas, els comuns analitzaran ara en profunditat l’estudi, encara que a priori ja van assenyalar que canviar gasoil per biomassa als edificis públics tindria un “gran abast econòmic i mediambiental” i al mateix temps es garantiria la neteja del sotabosc.

Treball amb la Creu Roja per un projecte d’atenció a casa

Els comuns treballaran amb la Creu Roja en la posada en marxa del projecte Menja + B àpats a domicili, que té per objectiu fer un seguiment integral de la gent que té dificultats per sortir de casa o bé que amb la crisi sanitària hi passa més temps. 
La iniciativa preveu assistir persones grans, amb discapacitat o alguna altra dificultat en el subministrament d’àpats a domicili (que seran elaborats per una nutricionista) però també garantir-los una xarxa social i moments de conversa. 
Ara, la Creu Roja treballarà el projecte amb cada Comú per adequar-lo a les necessitats de cada parròquia. La portaveu de la reunió de cònsols va explicar que tots els mandataris ho van considerar “important” al mateix temps que va apuntar que “seria bo” un prestador de servei d’acord amb el Govern i els comuns.