Diari digital d'Andorra Bondia
Plaques fotovoltaiques instal·lades a la coberta d’un edifici.
Plaques fotovoltaiques instal·lades a la coberta d’un edifici.
Mapa de potencial fotovoltaic que es pot consultar al web ‘potencial.solar’.
Mapa de potencial fotovoltaic que es pot consultar al web ‘potencial.solar’.

Teulades per al 48% de l’electricitat


Escrit per: 
Eva Arasa Altimira / FOTO: Bondia

El potencial fotovoltaic de les teulades del país permetria cobrir el 48% de la demanda elèctrica actual. Aquesta és una de les conclusions a les quals arriba l’estudi dut a terme per l’Eix Sostenibilitat d’Andorra Recerca i Innovació (ARI), iniciat quan aquest era encara l’Observatori de la Sostenibilitat d’Andorra (OBSA). La voluntat del treball és animar els propietaris d’edificis a instal·lar plaques solars, ja que per a cada immoble hi ha una fitxa que indica el cost estimat que tindria la instal·lació així com el període de recuperació de la inversió. És a dir, quants anys han de passar perquè l’estalvi a la factura de la llum i els ingressos per electricitat injectada a la xarxa compensin la despesa feta. 

El projecte per conèixer el potencial fotovoltaic de les teulades d’Andorra va començar a desenvolupar-se l’any 2016, però ha estat aquest 2021 que s’ha pogut completar i ha permès extreure’n un seguit de conclusions. L’estudi volia abastar d’entrada un total d’11.109 edificis distribuïts a tot el territori, però de seguida se’n van haver d’excloure 324 pel fet que tenien usos incompatibles amb la instal·lació de panells fotovoltaics segons la normativa vigent. Posteriorment, i després d’aplicar els filtres per determinar la irradiació útil, encara se’n van descartar 1.374 més perquè no tenien prou superfície per a una instal·lació fotovoltaica.

Els mapes que en l’actualitat pot consultar la ciutadania a través del web potencial.solar mostren dues coses. D’una banda, la irradiació útil per coberta, amb el consegüent potencial de generació elèctrica. De l’altra, el potencial d’aprofitament fotovoltaic que, a banda del càlcul anterior sobre la producció estimada d’electricitat per a cada coberta, té en compte altres indicadors: costos d’instal·lació i manteniment, ingressos per l’electricitat que s’injecta a la xarxa, estalvi a la factura de la llum i període de retorn de la inversió. Així mateix, també es calculen els beneficis ambientals, bàsicament l’estalvi d’emissions de CO2 i l’equivalència de la producció elèctrica en nombre d’habitatges. Aquest altre valor, el del potencial d’aprofitament fotovoltaic amb un rang que va de “no aprofitable” a “molt bo”, és el que permet veure allà on pot ser “més interessant” plantejar-se una instal·lació fotovoltaica, segons apunta el coordinador de Sostenibilitat de l’ARI, Oriol Travesset.

Travesset reconeix que l’estudi no substitueix en cap cas la preceptiva avaluació per part d’una enginyeria de qualsevol projecte d’instal·lació de plaques fotovoltaiques que es vulgui tirar endavant. Això sí, el mapa pot ajudar a “animar” aquelles persones que s’estiguin plantejant fer una instal·lació d’aquest tipus i, en aquest sentit, considera que el projecte és “un granet de sorra més per a la transició energètica”.

Les conclusions més tècniques de l’estudi van ser recollides a l’article “Hacia la autosuficiencia energética en las ciudades. Análisis del potencial solar fotovoltaico a escala urbana en el Principado de Andorra” publicat el mes passat per CienciAmérica i signat pel mateix Travesset, juntament amb els també investigadors de l’antic OBSA Marc Vilella i Patricia Borges. Més enllà del fet que amb l’aprofitament de la totalitat del potencial de les teulades del país es podria cobrir el 48%  del consum elèctric, el consegüent estalvi de gasos d’efecte hivernacle seria de 32.952 tones anuals equivalents de CO2, xifra que suposa el 6,3% de les emissions d’Andorra. En aquest punt, val la pena recordar que a dia d’avui l’electricitat i la producció energètica són responsables “només” del 17% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, enfront del 56% de les emissions produïdes per la mobilitat i el 23% provinents de la calefacció.

En qualsevol cas, l’article exposa que “encara que el potencial estimat és significatiu, sense una reducció considerable de la demanda, l’autosuficiència energètica és difícilment viable”. I és que, del conjunt de l’energia que es consumeix a Andorra, només un 20% és electricitat.

Rendibilitat econòmica

L’estudi dut a terme per l’ARI ha calculat la rendibilitat econòmica de les instal·lacions de plaques fotovoltaiques tenint en compte el cost de la inversió, la subvenció que es podria obtenir del programa Renova (limitada al 40% del cost i amb un topall de 20.000 euros) i els ingressos que s’obtindrien per la injecció d’electricitat a la xarxa durant el temps de vida útil dels panells D’aquesta manera, i en el cas que el 100% de l’electricitat generada s’injectés a la xarxa (i per tant no se’n destinés gens a l’autoconsum), el període de retorn de la inversió seria de 7,8 anys de mitjana. 

medi ambient
energia fotovoltaica
Comentaris: 1

Comentaris

sense comptar l'estalvi en gasoil i i la millora en termes de contaminació que ens proporcionarien plaques solars que escalfen directament l'aigua de les nostres calderes.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic