Toc d’alerta de la Uifand al sector assegurador pel control del risc

La Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (Uifand) ha donat un toc d’alerta al sector assegurador no bancari pel que fa al control del risc i prevenció del blanqueig de capitals i, a través d’una nota específica, els ha fet tot un seguit de recomanacions de millora per poder mitigar riscos. 

I és que en el transcurs de les inspeccions temàtiques en matèria de valoració del risc de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme i classificació dels clients en funció d’aquest, que s’han portat a terme durant els exercicis 2021 i 2022, la Uifand “ha detectat una sèrie d’àrees que, de manera recurrent, presenten mancances”, davant de les quals s’ha optat per fer un seguit de recomanacions comunes, que “es fan extensives  a la totalitat del sector”. I és que des de l’òrgan supervisor s’apunta que “la reiteració i l’evidència” en relació amb diferents casuístiques “porten a suposar que es tracta de mancances presents en el sector assegurador no bancari de manera generalitzada”.

Així, pel que fa a l’elaboració de l’Estudi de Risc Individual (ERI), la Uifand constata que les empreses del sector disposen d’aquest ERI si bé, en moltes ocasions, aquest “no té en compte totes les dades disponibles i factors i riscos als quals es troba exposada l’entitat”. Per això, es recomana que l’informe resultant de l’ERI contingui, com a mínim, una breu descripció dels procediments per a la seva elaboració i les fonts d’informació que s’han utilitzat així com una descripció de l’activitat, diversitat, complexitat del negoci i de l’estratègia comercial. També es recomana una descripció i anàlisi detallada per a cada un dels productes de ram de vida que es comercialitzen així com la segmentació de la cartera de clients en funció de la tipologia, el volum de primes i el pagament de sinistres o rescats. A la vegada, es demana una conclusió per a cada un dels factors analitzats i per a l’entitat de forma global i una relació de les mesures a implementar per mitigar els riscos detectats, especificant qui és el responsable de la seva adopció.

En relació amb el risc canal, des de la Uifand es posa de manifest que una part significativa del negoci es capta a través d’agents o mediadors d’assegurances, tot i que el volum no correspon en exclusiva a productes del ram de vida. Per això es recomana que a l’ERI es descrigui clarament els canals de captació del negoci, siguin propis a través de mediadors, i que la companyia disposi d’un procediment d’acceptació de mediadors que, com a mínim, permeti corroborar que disposen de procediments en matèria de blanqueig de capitals o que, en tot cas, aplicaran els de la companyia.

Des del supervisor es demana també la participació “molt més activa” de l’entitat en l’avaluació del risc en aquells casos que s’encarrega la redacció de l’ERI a un expert extern, i es recorda que l’Estudi de Risc Individual és “un document viu” que ha de ser actualitzat “amb certa periodicitat” per poder “reflectir de la manera més fidedigna possible la realitat del negoci i els riscos als quals es troba exposada la companyia”.

Quant a les mesures de diligència deguda, i en el cas de clients que són persones jurídiques, la Uifand constata que “en ocasions” els subjectes obligats “obvien les mesures més bàsiques per identificar-los, basant-se en declaracions o utilitzant documentació caducada”. Així, es recomana l’adequació i la vigència de la documentació i es demana reforçar la identificació del beneficiari efectiu dels clients que són persones jurídiques, recordant a més que la declaració presentada al registre de societats “no es pot considerar font suficient per a la identificació del beneficiari efectiu”.

La Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra recomana també posseir un document intern que reflecteixi tot el coneixement que té l’entitat sobre el client després de constatar que en alguns casos “els subjectes obligats disposen d’un coneixement limitat dels seus clients o que aquest coneixement no es troba degudament documentat”.

El supervisor reclama també una graduació de les mesures de diligència deguda i que s’apliquin en funció del risc de cada client després de detectar que, en ocasions, les entitats apliquen les mateixes mesures a tota la cartera de clients, “obviant d’aquesta manera un enfocament basat en el risc”. I en aquesta línia, recomana que s’implementi un sistema de classificació de risc de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme dels clients.