Tolosa de Llenguadoc dona l’últim adeu a Conxita Grangé

Tolosa de Llenguadoc va donar l’últim adeu a la darrera supervivent catalana del camps de concentració de dones de Ravensbrück, Conxita Grangé. Grangé, nascuda a Espui (Pallars Jussà), va morir el 27 d’agost als 94 anys en aquesta ciutat d’Occitània, on es va establir després de la Segona Guerra Mundial. Ahir se la va homenatjar en un sentit funeral al qual va assistir la consellera de Justícia, Ester Capella. Capella va lloar la figura de Grangé i la seva “lluita contra el feixisme” i els seus “esforços” per “explicar la barbàrie”. La secretària de l’Amical de Ravensbrück, Teresa del Hoyo, va celebrar el reconeixement a la seva figura però ha dit que ha arribat tard i que durant molt de temps Grangé ha estat “silenciada”. Els actes en el seu record continuaran demà  al seu poble natal.

Va néixer al Pallars Jussà el 6 d’agost del 1925 però quan tenia dos anys va haver de marxar amb els seus oncles a Tolosa de Llenguadoc a causa d’una malaltia de la seva mare. Amb l’esclat de la Guerra Civil, Grangé va tornar a Catalunya amb els seus oncles per lluitar a favor de la República. 
La fi de la guerra, però, no va significar el final del seu compromís. La Conxita i els seus oncles van tornar a Tolosa i des d’aquí, ella i la seva cosina, Maria Castelló, van continuar la lluita fent d’informadores de la Resistència francesa. El 24 de maig del 1944, Grangé va ser detinguda a Peny, al departament francès d’Arieja, juntament amb la seva tieta Maria Castelló i la seva cosina Elvira Ibarz. Van ser empresonades, torturades i deportades a Alemanya. Van travessar França de sud a nord amb el tren “fantasma”, amb 700 detinguts, en un recorregut de dos mesos sota els bombardejos aliats. El 9 de setembre d’aquell any van ingressar al camp de concentració de dones de Ravensbrück, on també van ser tancades altres dones com Neus Català, que va morir l’abril passat.