Diari digital d'Andorra Bondia
Abans que acabi la setmana, el Víctor (nom fictici) es reincorporarà al seu lloc de treball a l’hospital.
Abans que acabi la setmana, el Víctor (nom fictici) es reincorporarà al seu lloc de treball a l’hospital.

“Torno a les trinxeres”


Escrit per: 
Alba Doral

“Els sanitaris estem a primera fila, però en una batalla tothom té la seva funció, no tothom ha d’estar a la trinxera.” Amb Víctor (és un nom fictici, demana respecte a la seva privacitat) el BonDia hi ha anat parlant des que va haver-se d’aïllar per possible contacte amb un dels primers casos de la Covid-19 a Andorra. Acaba el confinament obligatori, que ha complert de manera estricta, i es reincorpora al seu lloc de feina. Amb por? “No, aquesta no seria la paraula, però sí amb respecte, amb moltíssim respecte”. 
Els últims dies han estat un degoteig de bones notícies, de petites victòries i un retorn progressiu a aquesta anormalitat que tots compartim. Les dues setmanes d’aïllament han conclòs i ha pogut abraçar els fills, en les hores prèvies a la reincorporació a la feina. “Tot i que no he tingut cap símptoma, igualment he passat el test, que és un frotis nasal i a la gola.” El resultat ha estat negatiu. Així pot reincorporar-se a la batalla. “Si no, encara que asimptomàtic, no hauria pogut”.
Durant aquestes dues llargues setmanes, recorda Víctor, “he complert absolutament el meu confinament, estrictament, no he sortit ni per llençar les escombraries”. Ara “he d’estar on he d’estar, a la primera línia; formo part del personal sanitari i el meu deure és estar allà, ajudant qui ho necessita”.
En unes hores, doncs, es trobarà a l’ull de l’huracà. Una situació molt pitjor que la que es vivia quan ell va quedar confinat al domicili. “Sí, he vist que la situació s’ha anat tornant molt més catastròfica del que ens pensàvem, i això que encara no hem arribat al punt màxim.” Al país, tem, encara està per venir. 
Tot i ser conscient del que li ve a sobre i amb quin enemic es trobarà, assegura que “no, no hi ha por; prendré les precaucions necessàries, com tothom, però tinc molta fe que això acabarà i ens en sortirem bé”. Hi apunta una reflexió. “Això no és un pou, sinó un túnel, un túnel una mica llarg però del qual en un moment o un altre en sortirem. Segur.” 
Per enfrontar el repte l’enforteix el fet d’haver pogut abraçar els fills, als quals només havia pogut veure des de la finestra quan sortien a passejar el gos, va explicar en una entrevista anterior amb el BonDia. “Tenir-los a casa ha estat el millor perquè el que més malament havia portat és precisament que estiguessin lluny. També els pares, els germans, els amics, és cert, però els fills per sobre de tot”. Ara “ens toca encarar-ho junts, com moltíssimes famílies estan fent”.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte