Treballadors i empresaris se senten enredats amb l’ajut per a fills a càrrec

El retard i la manca de concreció amb el permís retribuït per tenir cura dels fills a càrrec durant el període d’emergència sanitària per la Covid-19 ha generat malestar entre assalariats i també entre empresaris. La mesura va ser una de les primeres anunciades pel Govern però tot just aquesta setmana s’ha pogut sol·licitar formalment i, per tant, les persones que no tenen ningú amb qui deixar els infants mentre treballen encara no l’han percebut.

El diari Bon dia es va fer ressò del cas de la Maria a l’inici de la crisi. Treballa al sector de la neteja i és mare soltera. La filla té 7 anys i en tancar les escoles va haver de recórrer a una guarda d’infants perquè no tenia ningú qui se’n pogués fer càrrec. Treballa per pagar-la. Dijous ja va rebre els documents per sol·licitar l’ajut, dilluns els hi omplirà el patró i dimarts té hora amb el Govern per entregar-los. Tot seguit caldrà esperar la resolució. La Maria lamenta el retard en la posada en marxa de la mesura, tenint en compte que des del 13 de març té la filla a casa i els 1.100 euros mensuals de salari no donen per gaire. “No és normal”, exposa i remarca que la comunicació amb el Govern ha estat complicada ja que trucava i ningú es posava al telèfon.

La gestió d’aquesta mesura també ha enervat un petit empresari, que diu sentir-se “enredat” per l’executiu. Explica que una de les seves treballadores és mare de dos fills de sis i set anys. Tenint en compte que les escoles van tancar i que el Govern va anunciar que oferiria una prestació per als progenitors que no poden fer-se càrrec dels fills acorda amb l’empleada que s’absenti de la feina per tenir cura dels infants. L’empresari es va posar en contacte amb l’executiu demanant informació sobre aquest ajut però l’informen que cal esperar la publicació del reglament regulador. Tenint en compte que ha de fer front a les despeses d’habitatge i la resta de despeses bàsiques, li retribueix el sou íntegre del mes de març. 

Fa més d’una setmana va tenir finalment la documentació per sol·licitar l’ajut però el formulari li va generar diferents preguntes que ningú del Govern li va saber respondre perquè... no s’havia publicat el reglament. Un dels aspectes que genera més neguit és que al formulari del treballador se li demana què va cobrar al febrer, què va cobrar al març i quin és el perjudici que va registrar en aquest darrer mes. “Aleshores només havia de pagar els primers quinze dies de març?”, es pregunta al mateix temps que insisteix que en la documentació que se li ha facilitat enlloc diu que l’ajuda sigui retroactiva per a l’empresari (el Govern va assegurar que ho seria per a l’assariat). Encara avui, els serveis de l’administració no li han sabut esvair el dubte. És davant d’això que diu sentir-se “estafat com a petit empresari” i acusa el Govern de fer unes promeses que després complirà “amb un perfil més baix”, en referència a la segona llei òmnibus, que preveu per a aquesta prestació el pagament del salari mínim i no el cent per cent del sou que cobra cada treballador. “Del que ha dit, la meitat”, exposa i remarca que amb el salari mínim una família monoparental no pot passar el mes i acusa els responsables polítics de viure “allunyats de la vida dels ciutadans”. Per això considera que el Govern, abans de presentar-se com el “salvador” del país, ha de ser “honest” i “fer números” per veure si pot assumir tot allò que promet. De moment, remarca que ja no es creu res de les declaracions que fan els membres del gabinet governamental en la roda de premsa diària. “Prefereixo veure els dibuixos animats amb els meus fills”, exposa, i remarca que el malestar és múltiple. La informació relativa a les mesures és confusa i els ajuts del Govern només beneficien les grans empreses, conclou.