Tres expedients als saigs per extralimitar-se en els embargaments

L’òrgan disciplinari que supervisa la tasca dels tres saigs ha obert tres expedients disciplinaris des que el 2016 es va posar en marxa l’organisme. Així ho va confirmar ahir el president de la Cambra dels executors, Xavier Granyó, que va indicar que dos dels expedients s’han obert aquest any. Amb tot, no va voler detallar si tots afectaven la mateixa persona. 

Uns expedients dels quals també va parlar el cap de Govern, Xavier Espot, que va remarcar que sempre s’ha actuat quan s’ha detectat que algun saig “s’ha extralimitat en relació amb el que estableix la llei o no respectant del tot els llindars que estableixen les lleis per poder embargar”. Amb tot, va voler minimitzar l’alerta llançada pel raonador del ciutadà sobre l’increment de queixes rebudes pel procés dels embargaments, assegurant que “és un percentatge molt minoritari”.

Per tot plegat, Espot va remarcar que el més important és que “quan un saig no actua bé, incompleix la llei, hi ha un ministeri de Justícia al darrere que sanciona degudament”. A més, va explicar que en paral·lel s’ha engegat un sistema d’inspecció perquè més enllà de les queixes, hi ha voluntat de “verificar amb caràcter global que cada un dels saigs fa bé les funcions que té encomanades”. El cap va detallar que la primera inspecció ja s’ha iniciat i s’està en espera de rebre el primer informe que pugui aportar recomanacions per “millorar o polir aquells serrells en els quals els saigs han de millorar”.

Des de la Cambra dels saigs també van respondre ahir a l’informe del raonador. Entenen que el nombre de queixes disminuirà en l’informe del 2019 perquè diuen que ja han aplicat altres mesures per garantir les notificacions. 

CANVIAR LA LLEI DEL SAIG

Però el més important que destaca Xavier Granyó, com a representant dels saigs, és que cal una modificació de la llei que els regula, entre altres coses per tenir una millor garantia en les notificacions, creant la figura del nunci perquè sigui l’encarregada de fer arribar l’avís dels embargaments. A més a més, proposen que la norma concreti un termini determinat i raonable perquè organismes públics i privats, seguint el que marca la llei d’embargament responguin a la informació que els saigs demanen sobre els deutors. 

Actualment, Granyó explica que els embargaments es notifiquen “per cartes certificades que tenen un cost elevat que a més ha de pagar el deutor”. Amb la figura del nunci es tindria una millor garantia de la notificació, com també ho té l’administració central o la mateixa justícia. A finals del 2018 i durant aquest any, Granyó assegura que s’han doblat els esforços per identificar el deutor i avisar-lo del procés d’embargament. 

Granyó va explicar que la modificació de la llei del saig ha estat presentada al mateix raonador del ciutadà, Marc Vila, i als diferents grups parlamentaris, i tots la veuen amb bons ulls. Aquesta modificació podria incloure’s en la reforma prevista del codi de procediment civil, del qual depèn la llei del saig.  Des de la Cambra critiquen que organismes com les entitats bancàries però també altres de públics no els faciliten informació sobre els deutors, malgrat que la llei dels embargaments els obliga. “Ens posen molts entrebancs o ens donen informació molt tard”, comenta Granyó.

Això comporta disfuncions en el sistema com per exemple, segons asseguren els saigs, que es veuen amb l’obligació d’embargar tots els comptes de tots els bancs perquè tenen un termini de cinc dies per fer efectiu l’embargament. En aquest sentit, Granyó va remarcar que molts cops hi ha una manca d’informació important entre el deutor i el saig. I fent referència a casos particulars esmentats en l’informe del raonador, Granyó va destacar que s’ha de mirar cas per cas i que hi ha deutors a qui se’ls ha embargat un cotxe perquè aquest era la font del deute.

El raonador del ciutadà va insistir que els saigs poden optar per una modificació de la llei o per una autoregulació interna entre els saigs “de com interpreten certes coses” que diu el text legal, va comentar Vila. A l’entendre del raonador s’ha de precisar en les ordres d’embargaments certs conceptes, com un molt utilitzat que és la “notificació infructuosa”. 

Finalment, Granyó va manifestar que encara cal  fer molta pedagogia sobre la funció dels saigs i quin paper tenen al mig entre l’organisme que reclama el deute i el deutor.