Diari digital d'Andorra Bondia
La directora del departament d’Inspecció i Qualitat Educativa, Marie Pagés.
La directora del departament d’Inspecció i Qualitat Educativa, Marie Pagés.

Tres expedients per ciberassetjament però 24 menors diuen haver-lo patit


Escrit per: 
M.P.A. / Foto: Facundo Santana

El ciberassetjament és “una de les modalitats d’assetjament que costa més de detectar”. Així, dels 17 casos d’assetjament escolar que hi va haver el curs passat, només 3 van ser per ciberassetjament combinat, això sí, amb les altres dues tipologies que es distingeixen: la de l’agressió física o verbal (12 casos) i la que afegeix a més un component especial d’exclusió social (2 casos). Així ho explica la directora del departament d’Inspecció i Qualitat Educativa, Marie Pagès. L’aplicació mòbil B-resol és una de les vies per les quals es reben els avisos d’assetjament. En aquest sentit, a final de curs es va fer una enquesta entre els alumnes que la tenen descarregada i 24 menors van declarar que havien patit ciberassetjament.  

L’assetjament verbal i físic està més a la vista dels adults i per aquest motiu és més fàcil de detectar, però en el cas del ciberassetjament “juguem amb eines que estan molt més amagades a la vista dels adults”, fa notar Pagés. D’aquí la importància de treballar amb els joves perquè siguin ells mateixos qui puguin denunciar aquestes situacions, ja que ells sí que tenen accés a les xarxes i als grups de WhatsApp. L’objectiu és que tinguin el valor de denunciar-ho, de parlar-ho amb algun adult que els pugui ajudar a solucionar aquestes situacions. En la majoria de les ocasions la  víctima “no se sent prou forta per denunciar”, però cal reforçar el grup d’observadors o testimonis perquè s’adonin que és intolerable i inadmissible que algú pateixi aquesta situació i que siguin ells qui facin aquest pas.  “Els hem d’empoderar”, diu Pagés, de manera que prenguin consciència que hi ha joves que pateixen moltíssim i que aquest patiment té conseqüències molt greus.

140 clics
Els curs passat Educació va rebre 140 clics, missatges d’alerta, des de l’aplicació B-resol. Només un percentatge insignificant són fakes, assenyala Pagés, i certament a vegades hi ha diversos clics que tenen a veure amb el mateix cas, però des del seu departament estan molt satisfets del funcionament d’aquesta eina perquè els alumnes “no n’abusen i permet detectar d’altres casuístiques”, com ara casos d’anorèxia o de joves que es troben en risc d’exclusió social.

Més atenció a les sospites i reducció del temps d’activació

El decret de prevenció i tractament de situacions d’assetjament escolar es va aprovar el 2016 i Educació el considera un bon instrument per resoldre els casos que puguin sorgir. Ara bé, fins ara hi ha hagut una dilació entre la sospita d’un cas i l’activació d’aquest protocol. Això és el que aquest curs escolar s’està treballant perquè canviï, explica Pagés. I és que a vegades no s’acaba de saber si es tracta d’un assetjament o bé d’un conflicte entre alumnes. Per aquest motiu s’estan donant més indicadors als responsables dels centres educatius perquè puguin interpretar amb més certitud les sospites que els arriben, i “el missatge que hem passat a les escoles és que el millor és activar el protocol immediatament davant d’una sospita”. Si després no és assetjament, “sempre estem a temps de tancar-lo”, diu.

Cal recordar que el protocol sempre l’activa l’escola, però això no vol dir que sigui el centre qui primer detecti el cas, ans al contrari. Les situacions d’assetjament arriben a través dels joves que en són víctimes i ho acaben explicant, ja sigui als seus pares, al seu tutor o a algú a qui li tinguin confiança, o bé, a través dels companys “observadors” de la situació que en ocasions prenen part a favor de l’agressor però en d’alres són “neutres” i fan el pas d’explicar-ho. A l’escola clar que detecten situacions agressives o de menysteniment, però perquè sigui un assetjament ha de ser repetit en el temps i s’ha de generar un desequilibri entre la víctima i l’agressor molt evident. A vegades això no és tan obvi i l’escola ho gestiona com un conflicte. Certament, les figures dels psicòlegs i psicopedagogs són clau per detectar indicis d’assetjament que poden ajudar a destapar algunes d’aquestes situacions, però Pagés confessa estar convençuda que “hi ha casos que no afloren”. Per això “cal la implicació de tots”, conclou. 

tres
expedients
ciberassetjament
24
menors
diuen
haver-lo
patit
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic