Tres perits mèdics confirmen mala praxi en la mort per sèpsia de Regal

Taxatius, els informes dels dos perits mèdics presentats pels demandants; lleugerament dubitatiu, però només en matisos, el que compareixia per la part demandada (Fundació Sant Hospital i CatSalut, a banda de l’asseguradora), els testimonis dels tres experts han estat clars sobre la mala praxi mèdica que va causar la mort de Manuel Regal Ventosa l’abril del 2017, ingressat per una hèrnia discal nou dies abans i a qui una via col·locada al braç esquerre per subministrar-li la medicació li va originar una sèpsia generalitzada. Amb la declaració acaba la pràctica de la prova davant el jutjat contenciós-administratiu número 13 de Barcelona i ara les parts hauran de presentar les conclusions definitives perquè es pugui dictar sentència.
    
Les declaracions no han deparat cap sorpresa, amb unes exposicions dels perits que han avalat l’argumentació de la família del finat sobre la responsabilitat de l’hospital en no diagnosticar la infecció i no actuar per evitar la mort del pacient. Els dos experts mèdics presentats pels demandants han estat força categòrics a l’hora de determinar que en cas d’haver actuat, Regal hauria salvat la vida. Tots dos van ser molt taxatius en el fet que la infecció s’origina en la via oberta a la vena, que el pacient la va portar més temps del que recomanen la majoria dels protocols i la literatura mèdica, i que això ja és indicatiu d’una praxi com a mínim discutible. També han coincidit que la infecció va originar una simptomatologia a la qual no es va prestar atenció, amb una analítica que va presentar uns paràmetres molt anormals (lactat i urea, entre ells), que es demana perquè hi ha alguna sospita que alguna cosa no està bé, però després de la qual tampoc no es va actuar, ni tan sols van fer més proves.
    
Han argumentat també que la simptomatologia que va aparèixer 48 hores abans de la mort de Regal era encara més clara (sense tenir cap relació ni amb l’hèrnia discal per la qual havia estat ingressat ni amb el tractament analgèsic que l’hi van proporcionar) i s’hauria d’haver actuat, amb unes grans probabilitats d’haver salvat el malalt.  I com més abans s’haguessin pres mesures, més opcions hauria tingut de seguir viu. No obstant això, ni va ser traslladat a una l’UCI.
    
El perit presentat per la defensa, si bé determinava també la infecció provocada per la via, va ser menys precís respecte a les opcions de supervivència del malalt un cop desfermada la infecció. Coincidint amb la línia de defensa que sembla dur a terme l’advocada de l’asseguradora: el procés va ser tan massiu i ràpid que va resultar fulminant. Amb tot, a l’interrogatori del lletrat de la família demandant ha acabat reconeixent que la infecció s’hauria pogut detectar i que si s’hagués tractat el pronòstic podria haver estat diferent.
    
També ha comparegut un pèrit econòmic, en aquest cas per avaluar l’import econòmic de la reclamació.
    
La vista (pràctica de prova) es va iniciar dilluns amb el testimoni de l’equip mèdic, incloent-hi l’aleshores director assistencial, Jordi Fàbrega.