Troben a la vall d’Àssua centenars de gravats a la pedra de l’edat mitjana

Veïns de la vall d’Àssua, al Pallars Sobirà, han descobert de forma casual desenes de gravats a la roca. En alguns casos representen escenes i en d’altres es tracta d’elements aïllats. Ermengol Gassiot, membre del Grup d’Arqueologia d’Alta Muntanya de la UAB i CESIC, ha dit que es tracta d’una troballa “molt important’’ i ha afegit que possiblement daten d’entre els segles XI i XIV. La presència d’elements com cavallers armats amb llances i esperons sobre els cavalls porta a situar els gravats a l’edat mitjana. Gassiot ha afirmat que “sorprèn’’ la quantitat de gravats que hi ha i que no recorda cap altre lloc del Pirineu català amb aquesta densitat de petròglifs a l’exterior, atès que se n’han trobat centenars. Sorprèn també l’elevada presència de cavallers i individus armats en un espai tradicionalment ramader.
La troballa localitzada es troba dispersa sobre un eix de prop d’un quilòmetre de longitud seguint la part alta de la vessant solana d’un barranc. L’indret és molt abrupte i cau de manera molt pronunciada en un terreny, a moments rocós, sobre el barranc. Els petròglifs estan situats entre els 1.390 i 1.710 metres d’altitud. Tots els panells d’art es localitzen a l’aire lliure i consisteixen en motius gravats a la roca mare, en superfícies llises, majoritàriament, orientades cap al sud. Tot i tractar-se d’un terreny molt abrupte, en alguns punts sembla que ressegueixen el traçat d’un antic camí.
Pràcticament en tots els casos els gravats documentats consisteixen en motius definits mitjançant línies fines i estretes. En alguns la fondària és major i en d’altres menor. Malgrat això, dins aquest tipus d’incisió es poden distingir alguns exemples on el traç és una mica més gruixut. Quan això passa acostuma a ser en figures que semblen tenir una certa singularitat com determinats personatges. Gassiot ha explicat que ara en caldrà fer una valoració acurada, ja que hi ha superposició d’elements.
L’observació dels diferents panells permet inferir l’existència clara d’una variabilitat cronològica entre ells, segons Gassiot. En el conjunt dels motius gravats, especialment en aquells que semblen ser més antics, hi ha un clar predomini de les figures humanes, de cavalls i de les figures de persones muntant aquests animals. També hi ha una freqüència elevada d’armes, principalment llances, majoritàriament la punta foliàcia, i en alguna ocasió espases. Els cavallers sovint porten esperons als peus. Amb tot, no totes les figures humanes sempre porten armes.
Moltes altres vegades apareixen simplement amb la roba i ocasionalment el que semblarien ser instruments musicals com un sac de gemecs. En algun cas es representa un sac de gemecs aïllat, sense persona. En algunes parets apareixen escenes més complexes. La pràctica totalitat dels panells tenen diverses figures, de vegades enmig d’una gran quantitat de línies rectes de traç també molt fi. A vegades les figures no es troben en el mateix nivell i fins i tot se superposen les unes a les altres. No obstant això, hi ha diversos exemples en què una part del panell conforma una espècie de fris on s’hi il·lustra una escena bèl·lica. En aquestes ocasions hi ha presència de cavallers acompanyats de soldats d’infanteria que es contraposen a com a mínim una figura humana a la qual envesteixen amb la llança.