Un acusat d’abusos sexuals obté la custòdia compartida del fill

El Superior atorga la custòdia compartida del seu fill a un pare  processat per abusos sexuals a dues menors, filles de la seva exparella. Admet així el recurs presentat pel progenitor contra una sentència de la Batllia del setembre del 2017, que atorgava la guàrdia i custòdia a la mare i un règim de visites a favor del progenitor, tal com pretenia la demanda presentada per la dona. Aquesta sentència també donava la raó a la mare en el pagament de la pensió alimentària xifrada en 500 euros mensuals.
El pare va interposar recurs el gener passat. Al març, es va dur a terme l’exploració del menor, i el fiscal no es va oposar al recurs de l’home, ja que va entendre que ambdós progenitors estan capacitats per tenir cura del menor.
El Superior, però, havia d’analitzar la “greu conflictivitat” entre la mare i el pare pel motiu del seu processament penal. El Superior ha resolt que, al procediment penal del juny del 2014 contra el pare per dos presumptes delictes majors continuats d’abusos sexuals sobre menors de 14 anys, filles de la dona, no s’ha dictat sentència.
El Tribunal diu que a l’ordenament jurídic andorrà no hi ha  cap norma del dret de família com sí que hi és a l’ordenament jurídic català de l’any 2010, que diu que, si hi ha víctimes directes o indirectes d’una violència familiar o masclista, tampoc es pot atribuir la guarda al progenitor. Segons el Superior, el menor no és víctima directa de l’eventual violència masclista de què s’acusa al pare i, si n’és d’indirecta, en no existir norma andorrana que ho impedeixi, és el Tribunal qui ho ha de decidir. 
El Superior ha entès adequat establir un règim de custòdia compartit supervisat per la psicòloga judicial de les actuacions, que haurà d’informar mensualment al batlle durant els primers sis mesos, i després amb la periodicitat que el batlle determini. Així que atorga una custòdia d’una setmana alterna amb cada progenitor, com demanava el pare amb el seu recurs, i el pagament de 300 euros de l’home a la mare del menor en concepte de proporcionalitat de recursos.

Una estació indemnitzarà un esquiador amb 65.562 €

L’accident va ser el desembre del 2010 i, fins al cap de sis anys, l’home que va tenir un accident en una pista d’esquí no va efectuar demanda contra l’estació i una companyia d’assegurances. La demanda reclamava els 65.562 euros en concepte de danys i perjudicis derivats de l’accident. D’aquests, 50.000 euros són per pagar el dany d’una incapacitat parcial permanent del 20% que li va ocasionar l’accident que va tenir mentre feia un salt  practicant surf de neu. En un canvi de rasant, va xocar contra una moto de neu que circulava en direcció ascendent a l’estació d’esquí. 
Les parts demandades van presentar recurs i van dir que era culpa de l’afectat i que subsidiàriament el repartiment de responsabilitat es faria del 90% per a l’accidentat i del 10% per a l’estació. 
L’home, que va fer-se una  ferida incisocontusa a nivell frontal, una contusió al maluc dret, una fractura no desplaçada d’ossos propis del nas i una inversió de la lordosi cervical va topar contra el motorista, que era treballador de l’estació. 
El Tribunal considera que l’estació no va alertar del risc que a la pista hi circulaven motors de neu, i que el conductor de la moto tampoc disposava d’indicadors òptics i sonors. 
A més, la sentència explica que el recorregut de les pistes és descendent i que la moto ho feia en direcció contrària i, per tant, l’estació havia d’avisar d’alguna manera proactiva del risc. I també nega que hi hagi cap imprudència del surfista en fer el salt en un canvi de rasant, com al·legava el recurs presentat per l’estació d’esquí.
Per tot això, el Superior ha desestimat el recurs presentat per l’estació d’esquí i confirma la sentència que, el setembre del 2017, l’obliga a pagar la indemnització reclamada pel demandant.