Un eixam envaeix 2n A
Un abundant seguici d’autoritats, periodistes, personal de seguretat i assessors de comunicació va passejar ahir pel María Moliner. Per veure com arrenca el curs.
A una de les classes de 1r d’ESO estan estudiant la Prehistòria. La fauna prehistòrica. S’obre la porta i a dins de l’aula es precipita l’eixam de visitants, encapçalat per l’ambaixador Àngel Ros. La professora explica, entusiasta, “las ganas que teníamos de empezar el curso, estamos motivados, lo necesitábamos”. La desena d’alumnes que s’ha vist sobtadament envoltada de càmeres escolta un senyor que els explica que tindran un curs difícil però paciència. La canalla se’ls mira a tots i segurament es pregunta “i aquests, quin tipus d’animals prehistòrics deuen ser?”
Ros, amb el director del centre, Javier Alfaya, exercint com amfitrió, i la consejera d’Educación de l’ambaixada, Yolanda Varela, va recórrer unes quantes aules acompanyat del seguici mediàtic convocat. A l’entrada, a la premsa –una desena d’espècimens– li havien pres curosament la temperatura. “Hem de tornar a la rutina, ens hi hem d’adaptar”, insisteix Ros. “No podem abaixar la guàrdia”, va repetint classe per classe. Des del passadís un periodista grava l’interior d’una classe. El professor surt: “No me gusta que me graben”.
A 2n A, l’alumne que té més a prop diu a Ros que es fa complicat això dels quatre torns al menjador. Que és precisament un dels punts marcats en el tour de l’ambaixador. No es poden encantar gaire a l’hora de dinar: mitja horeta per a cada torn i au, sense encantar-s’hi gaire. Queda clar en el rètol penjat a la paret: “Por eficacia en el servicio de comedor no se puede repetir”. Ahir hi havia llenties i pollastre. De totes les normes imposades pel virus, és el que més dur se’ls està fent, explica el director: l’estona al menjador era el moment de socialitzar.
Les rutines a l’aula, les de l’hora del pati, l’entrada i sortida. Tot queda supervisat per l’ambaixador, que confia, declara després, que el curs camini amb bon peu. Visita acabada. Cadascú marxa per on ha vingut. Aquesta redactora, perplexa, es pregunta si calen aquests exercicis de postureig mediàtic, i no sols d’aquesta institució, en els temps que corren.